El pont Cabradís

El pont Cabradís (també anomenat Quebradís), es troba situat al riu Aigua de Valls i recull les aigües superficials del terme de Gósol per conduir-les cap al Cardener, juntament amb les aigües del terme solsonenc de Guixers, on hi entra el riu després de sobrepassar el paratge d’Aigües Juntes, a l’aiguabarreig del riu de Valls amb el riu de Bonner. Es tracta d’un indret espectacular, en un paratge geològic força interessant. Aquí l’aigua del riu desapareix, de fet desapareix tot el riu, i les aigües s’endinsen entre les roques, per una cavitat i reapareixen no gaire lluny,  uns 40 metres. En aquest lloc, es pot passar d’una riba a l’altra, sense creuar les aigües, passant per sobre de l’indret on desapareix. Un fet molt excepcional.
 
Geològicament, es pot dir que el riu aprofita les escletxes obertes entre una sèrie de blocs de conglomerats caiguts sobre la llera, fins al punt de taponar-la. S’ha format una conducció subterrània, que a poc a poc a quedat mig reblerta amb travertins originats en circular les aigües superficials per les esquerdes d’uns conglomerat calcaris, dissolvent els carbonats que cimenten els conglomerats i tornant-los a dipositar, en forma de pedra tosca. El riu circula ara entre un conducte de travertins, en una espècie de cova. Aquestes roques detrítiques carbonatades, aquests conglomerats, son del trànsit de l’Eocè Superior a l’Oligocè Inferior, amb una antiguitat d’uns 33,8 – 44,2 milions d’anys. Aquestes roques detrítiques es troben encavalcades, lleugerament més amunt per d’altres del Triàsic i del Cretàcic, d’uns 200–150 milions d’anys, per nivells de guixos i de calcàries. Tot i així, cal dir que el procés de formació dels travertins i de la cova por un circula el riu no sobrepassa 1,5 milions d’anys. I pel que fa a l’encavalcament, no és altre que el que aixeca el Pirineu sobre la Depressió Geològica de l’Ebre.