En aquesta ocasió, ens centrarem en un indret on apareixen unes roques no gaire comuns a les nostres terres.

A la dècada dels 50 hi ha haver al Bages una iniciativa pionera per envasar aigua per a la venda.

El 1885 es va inaugurar la línia ferroviària de Manresa a Berga, prolongada el 1904 fins a Guardiola i amb una via més estreta fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro.

Situat prop del poble de Perles, de l’antic municipi d’Alinyà, actualment Fígols i Alinyà, dins de l’Alt Urgell, aquest paratge es troba als Pirineus, dins del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu.

Comentem avui un indret popular entre els habitants de Navarcles i Sant Fruitós, malgrat que pertany a l'extens municipi de Talamanca tot i és molt lluny d'aquesta població.

En aquesta ocasió ens centrarem en un paratge força interessant de l’Alt Urgell; els anomenats Gegants de coll Piquer, situats a tocar de la població de Coll de Nargó.

Quan anar de vacances i viatjar no era a l’abast de la majoria, la gent es distreia i es feia passar la calor com podia i a falta de piscines públiques i privades, els gorgs de rius i rieres eren llocs molt visitats.

Els relleus de Querat, sobre els quals s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Queralt, es troben al terme municipal de Berga, molt proper a l’antic terme d’Espinalbet (actualment de Castellar del Riu).

Prop del nucli urbà de Collbató, a pocs metres de la carretera que porta a Monistrol, crida l’atenció un llarg mur de pedra en el qual hi ha tres obertures amb arc de mig punt. Es tracta dels antics forns de calç de Cal Rogent, una explotació creada a principis del segle XX per un notable hisendat local, Joan Rogent i Massó, fundador també d’un taller d’orgues i molt actiu en la modernització de l’agricultura.

Artés va néixer com tantes altres poblacions al cim d’una muntanya. La seva topografia tenia un gran avantatge, el vessant nord era inaccessible gràcies a una vistosa cinglera al peu de la qual passa la riera de Malrubí. Aquest espadat vermell té nom propi; sempre se n’ha dit la Roca.

En aquesta ocasió no ens centrarem en cap indret relacionat amb el patrimoni geològic, sinó que ho farem en un lloc molt directament relacionat amb la mineria i amb el patrimoni miner. Cal no oblidar mai que la mineria es troba directament relacionada amb la geologia, ja que no deixa de ser l’explotació dels recursos geològics. Creiem fermament en el binomi de la geologia i de la mineria i en el patrimoni geominer.

Fins al primer terç del segle XX tota la ceràmica de construcció es va produir de forma artesanal a les anomenades teuleries, rajoleries o forns d'obra, desaparegudes o en un estat de ruïna total. Sortosament al Geoparc en tenim una que conserva l’aspecte que devia tenir fa més d’un segle, la teuleria de Coll de Bassa, a Sant Feliu Sasserra, que va funcionar esporàdicament fins fa pocs anys.

Excepcionalment, no ens referirem a un paratge en concret ni a un indret determinat. Ens farem ressò de l’existència d’un nivell geològic peculiar, molt conegut pels muntanyencs, tot i que no tothom en coneix el qualificatiu. Es tracta d’un nivell de roques carbonatades molt freqüent al Berguedà, com les de la font del Patzí, a la Nou de Berguedà, on aquest nivell geològic ha condicionat la formació del paisatge.

Les mines d’aigua són una forma més de mineria, ja que com qualsevol altra mina extreuen un recurs geològic del subsol. D’aquestes explotacions poc conegudes en tenim tres exemples a Sant Joan d’Oló, unes captacions construïdes per l’Ajuntament d’Artés a partir de 1935 per subministrar aigua corrent a aquesta vila.

En un dia qualsevol de fa 30 milions d’anys, un ramat d’entelodonts es va acostar a la vora fangosa del llac per abeurar-se; eren uns mamífers impressionants amb una certa retirada als porcs senglars, però amb les potes llargues i molt més grossos. N’hi havia de diferents edats i mides, i un cop es van haver fet passar la set van marxar deixant les seves petjades marcades al fang.

Situat a la comarca de l’Alt Urgell, al nord de la població d’Oliana, compartit entre el seu terme i del de Peramola, és un indret important del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que serà el nom del projecte que fins ara es coneixia com a Parc Geològic i Miner del Solsonès-Alt Urgell.

L’indret es troba situat al Baix Llobregat, molt a prop d’Esparreguera i de la Colònia Sedó, al bell mig del terme municipal del poble, i és proper al Llobregat. Les balmes de la Gorgonçana, geològicament, formen part de la Depressió Prelitoral Catalana (també denominada Depressió del Vallès–Penedès), una de les parts constituents del anomenat Sistema Mediterrani.

Situat dintre del futur Parc Geològic i Miner dels Contraforts del Pirineu, que aplega diversos municipis del Solsonès, Alt Urgell i Noguera, aquest territori es denominava Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell, però des de maig de 2022 ja es comença a conèixer amb el nom actual.

El Geoparc de la Catalunya Central té molts cingles de gran importància, ja que són talls geològics naturals que ens permeten veure les roques que en un país pla tindríem fora del nostre abast. Són un recurs immillorable per al coneixement geològic i un dels grans atractius del nostre paisatge. A la rodalia d’Avinyó n’hi ha uns quants, alguns dels quals són bicolors, amb una part rogenca i una altra de blanquinosa. El més conegut és el del Tomàs, al costat d’una popular font i ben visible del poble estant.

Aquesta edificació en pedra seca és un tipus de forn de guix no gaire habitual, sortosament restaurat perfectament i conservat. Formant un sol edifici amb el forn hi ha una barraca, i tot el conjunt està en bona part excavat en un marge, de manera que només té paret exterior al davant, on s’obre la boca del forn i la porta de la barraca annexa.

Situada a la comarca de l’Alt Urgell, molt prop de l’extrem meridional, quasi a tocar del terme de la Baronia de Rialb (Noguera), la roca del Corb és dins del terme de Peramola, molt a prop del despoblat de Cortiuda i dels majestuosos relleus de Sant Honorat. És un indret espectacular, que formarà part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

Venint del Vallès els pelegrins que seguien el camí Romeu arribaven al coll de la Creu, on se’ls obria un panorama que els devia omplir d’emoció: davant seu tenien la imponent muntanya de Montserrat. Hi havia diversos camins romeus que seguien els pelegrins que anaven a Montserrat com a destinació o com una etapa més del camí de Sant Jaume.

La balma de Can Solà es troba situada al terme del Bruc, en els seus sectors centrals, dintre de l’antic terme del Castell de la Guàrdia, fronterer amb el terme bagenc de Sant Salvador de Guardiola, molt propera al Coll del Bruc i també al terme de Castellolí.

El Collbaix és una muntanya molt popular entre els habitants de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, la tenen molt a prop i té unes vistes magnífiques malgrat que no és gaire alta, 544,2 metres.

Molt visible des de diferents indrets meridionals de la Catalunya Central, es troba situat a l’actual comarca d’Anoia; tot i que en realitat s’ubica a l’Alta Segarra, a la part més septentrional del terme municipal de Sant Pere Sallavinera.

​Al final del carrer Talamanca de Navarcles comença una pista que en un curt passeig té gran interès geològic i paisatgístic, amb bones vistes sobre Sant Benet de Bages i el Llobregat.

Situat a la comarca del Moianès, però fora del Geoparc de la Catalunya Central, el salt de la Tosca pertany al municipi de Castellcir, tot i que es situa a l’enclavament de Marfà, entre els termes municipals de Castellterçol i Moià. Tot i això, és molt proper a l’esmentat Geoparc de la Catalunya Central, a menys d’un quilòmetre.

Un passeig per la rodalia d’Artés, per un itinerari senyalitzat i amb plafons informatius, ens permet veure unes roques de conglomerat peculiars, d’un color gris fosc molt diferent del roig intens característic dels terrenys on es troben. Són el resultat de la consolidació de graves, una barreja de petits còdols i sorra units per un ciment calcari natural.

A cavall de les comarques del Berguedà i del Bages, la balma de les Pastorelles és un interessant paratge en la divisòria dels termes de Santa Maria de Merlès i de Sant Feliu Sasserra (tot i que als mapes apareix a tres indrets diferents, es situa pròpiament, segons les nostres dades de camp, al terme de Santa Maria de Merlès, però es troba a tocar, molt a tocar, del terme de Sant Feliu Sasserra).

Quan els habitants del Bages volem anar a muntanya solem viatjar cap al nord. No pensem que al sud tenim una zona muntanyosa de gran interès com és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i hi hauríem d’anar més sovint.