A la plaça de Sant Ignasi, núm. 9, antic principi del carrer Escodines, destaca aquesta obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, de 1903, en estil modernista.

El manresà Josep Gaspar Serra (Manresa, 1892-Barcelona, 1970), director de fotografia format als estudis Gaumont de París, va ser un dels pioners del cinema català. Va fer fotografies aèries amb la càmera en posició obliqua, una tècnica anterior als fotomapes verticals, en un vol del 1926. Els primers, els havia fet entre 1920 i 1923, quan era fotògraf oficial de l’aeròdrom Josep Canudas, antecedent de l’aeroport de Barcelona, al Prat.

Ara que s’ha convertit en el pont més utilitzat de Manresa a causa de les obres del de Sant Francesc és un bon moment per recordar-ne l’origen i l’evolució.

La fotografia mostra un moment de l'acte d'inauguració de l'exposició, el 28 de gener de 2011, en una conversa conduïda pel musicòleg Oriol Pérez, amb Mestres Quadreny i la seva deixebla Anna Bofill, arquitecta i compositora, davant d’un públic minoritari i selecte.

La plana de l’Om, d’origen medieval, es va constituir en un espai cèntric d’habitatges benestants i activitat comercial entre el darrer terç del segle XIX i les primeres dècades del XX.

En primer pla, obres de construcció de la piscina municipal iniciades el 1932.

Segons ens informa l’arquitecte tècnic valencià Tomàs Roselló, a la fotografia observem un representant de Ràdio València que a darrera hora va substituir Vicente Ros Belda (1918-2006), cap de programació, que no hi va poder ser present.

Al llarg del Franquisme, entre les dècades dels quaranta i els vuitanta, Manresa no tenia prou habitatges i això provocava problemes de carestia dels lloguers, sobreocupació i barraquisme. Per això es van construir un seguit de promocions d’habitatges socials a vegades desconnectades del nucli urbà, com aquesta de 1956 dissenyada pels arquitectes Antoni Pineda, Josep Firmat i Josep M. Armengou.

En la fotografia de la tardor de 1984 observem Albert Benet, —que en aquesta ocasió hi era com a col·laborador accidental, ja que no va publicar res de les restes trobades, tot i que acabava d’excavar restes ibèriques del Cogulló—, al centre la professora de Ciències Socials Roser Serra Coma i l’arqueòleg Eduard Sánchez, en unes excavacions a Boades, sobre restes romanes i ibèriques.

L’establiment és de planta irregular allargada per adaptar-se a la parcel·la i està dividit en dues parts, la que dona al Born i un afegit al carrer Nou.

El novembre de 1988, M. Alba Oliveras, Assumpta Suñé, M. Teresa Rius, Jaume Serra, Antoni Sancristòfol i Albert Benet, professors d’instituts, a la Casa del Servei Forestal, del carrer Miranda de la sagrera de Sant Martí d’Empúries, davant de la platja i de l’espigó modern de la torxa olímpica que hi va arribar el 1992.

El carrer de les Barreres forma part de la zona dels quatre cantons, amb un urbanisme força regular, que es va bastir entre els segles XVIII i XIX sobre els horts de l’interior de les muralles.

El 17 de juliol de 1932 es va fer a l’estadi de la Bonavista, inaugurat el 19 de juny, però en funcionament des de finals de 1931, la segona jornada dels campionats de Manresa d’Atletisme amb la victòria de Ricard Pons, que com es veu en la fotografia de Llorenç Gamisans, es va imposar en la cursa de 80 metres llisos, amb un temps de 9” 3/5.

Entre les dècades de 1860 i 1880 es va urbanitzar la carretera de Cardona, una de les vies de comunicació més importants de la ciutat, que pertanyia a la Diputació. S’hi van instal•lar una successió d’indústries, magatzems i residències, com aquesta del número 77, en la cantonada amb el carrer Dos de maig, que combinava l’ús de taller i habitatge.

La fotografia mostra la secció de nens dels estanislaus en una representació de l’adoració dels Reis Mags a la Cova, en un pati situat entre l’església i la Casa d’Exercicis Espirituals, inaugurada el 21 de setembre de 1896.

Situat al sud-oest del terme, a uns 800 m de la carretera d'Igualada, a l’alçada de Salelles, és un dels masos més importants en extensió de Manresa.

Grup d’obrers, tots amb gorres, amb el cap de secció Quintana, assegut, amb americana i lluint espardenyes de vetes.

A la segona meitat del segle XIX, sobretot entre 1860 i 1880, es va urbanitzar el primer tram de la carretera de Cardona, una de les dues vies de comunicació més importants de la ciutat, on es va instal•lar una successió d’edificis residencials, industrials i magatzems intercalats, com aquest magatzem del número 79, que Pere Canals va fer construir el 1882, dissenyat pel mestre d’obres Miquel Suaña i Castellet en un estil industrial academicista.

Al contrari del que sembla, el primer tram del Passeig es va urbanitzar al final del segle XIX amb edificis industrials i de lleure, més que no pas residencials, com es veu en aquesta casa del número 36, dissenyada per Ignasi Oms i Ponsa el 1896, amb planta baixa per a magatzems i primer pis per a una entitat.

En el paratge de les Obagues, entre el Cardener i la via del tren, des del segle XVII s’aprofitava l’energia hidràulica per a dos molins, els polvorers i un de fariner popularment dit de les Aubagues, que es convertirà el 1861 en la primera farinera industrial de Manresa.

Al carrer de Vallfonollosa, un dels més antics i on s’ha projectat el nou Arxiu de Manresa, es veu un contrast entre els edificis tradicionals i els d’estil neoclàssic i noucentista que anaven substituint els antics a cavall dels segles XIX i XX, com aquesta casa noucentista del número 9 reformada el 1927.

Hi ha edificis que perden notorietat a causa de canvis urbanístics, com aquest acabat el 1878 al carrer de les Piques número 2, a la cantonada amb l’antiga plaça del Pes de la palla.

Les Marcetes és una de les masies més populars de Manresa pel seu bosc d’alzines, amb una font que s’havia convertit en un espai de lleure molt concorregut fins al final del segle passat.

Assegut just al centre de la fotografia, Climent Oliveró Torrens, amb els treballadors de la seva impremta a Barcelona, on va néixer el 28 de gener de 1870 i va morir el 7 de desembre de 1938.