La fotografia feta per Lluís Gonzaga Cornet Vivar (1856-1928) és una postal familiar en una sortida dominical de dos llinatges emparentats, ja que eren cosins, del sastre Josep Tuneu Cornet, a la dreta de la imatge, amb el porró a la mà, tapat, per poder-se estar una estona quiet, ja que l’exposició fotogràfica tardava uns segons, amb un vestit a mida de tres peces, amb armilla i llacet de coll, com el seu fill. Al mig de la foto hi ha la filla gran del fotògraf, Assumpció. Assegut sobre un cep petit, amb una aixada, el seu germà Francesc; i davant, al mig, la filla petita, Lluïsa. Les tres dones del centre de la fotografia, amb la seva al mig, Felisa Illa, van vestides de modista amb faldilles llargues, típiques de començaments del segle XX. Amb vestits fets a mida, elegants i amb acabats com les puntes de coixí, deixen clara la diferent classe social de cara a la mainadera, que vesteix amb robes més senzilles i situada en el costat esquerre de la fotografia. Tots estan quiets mirant cap al fotògraf, llevat del nen petit que es va moure i surt desenfocat. El seu cosí, Josep Tuneu, va tenir la sastreria al carrer Sobrerroca fins al 1912, en què la va traslladar al carrer del Born, en un edifici del costat de l’església de Sant Pere Màrtir.
La imatge correspon a la seva vinya emparrada de Coll Manresa, a prop de la torre de Santa Caterina. En tenien una altra al sector del Pont Nou. De totes dues, aprofitaven el raïm per fer l’elaboració del vi, tant per al consum familiar com per a la venda a la menuda. La mainadera i l’altre noi tenen dos bagots de raïm a les mans. És una de les 60 fotografies en què va retratar els membres de la família, sobretot els seus tres fills jugant i la seva dona. Cornet era un bon retratista i cuidava molt la composició de la imatge. A més de fer les fotografies, les revelava i positivava a casa seva, en un laboratori fotogràfic, entre els carrers Pedregar i Botí. Professionalment va heretar 80 màquines per fer trenats i cordons i una dotzena de telers per fer vetes de cotó. A començaments del segle XX, com a bon emprenedor que era, va incorporar al negoci el ratllat de paper, que servia per fer els llibres de comptabilitat. En va aprendre la tècnica a casa del barceloní Josep Sitjar, que després va ensenyar al seu fill Francesc, que va exercir-lo al llarg de la seva vida. També va inventar una patent d’explotació exclusiva a l’Estat, d’un procediment de fabricació de cintes de cotó, conegut com percala. Hiperactiu, va ser sotscaporal del Sometent Armat de Manresa de 1901 a 1909, i regidor del grup Integrista, durant els mandats dels alcaldes Ignasi March Batlles, Maurici Fius i Palà, i Pere Armengou. Catòlic tradicionalista, va formar part de diverses associacions religioses manresanes, com els estanislaus de la Cova. Va organitzar tronades i focs artificials per les festes majors, ja que era un gran aficionat a la pirotècnia.
