El periodista cultural manresà, i bon coneixedor del món de la il·lustració i el còmic, Joaquim Noguero conversa amb Marika Vila, un referent en el còmic amb nom de dona. Autora gràfica, activista i investigadora, Vila és la inspiradora i curadora de l’exposició Cossos que parlen (fins al 13 de juliol, al Centre Cultural del Casino).
La sala de la Plana de l’Om es va omplir aquest dimecres, 21 de maig, al vespre per homenatjar l’actriu manresana Assumpció Balaguer, amb una funció de radioteatre a càrrec de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Fals, que va interpretar l’obra de Josep Maria de Segarra. Durant gairebé dues hores es van anar desgranant els versos de l’autor català, que va voler que Balaguer fos l’Eulària, la protagonista de l’obra que es va estrenar el 1952 al teatre Romea de Barcelona.
Vi varietat 100% mandó. Prové de la vinya Camp de la Barraca, plantada el 2016 al terme de Fonollosa, de sòl argilós-calcari, amb sediments superficials de còdols.
El diccionari normatiu (DIEC2) defineix el verb acotar com a «atansar una cosa a una altra» o «abaixar el cap, inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra».
Arran de la publicació de les seves primeres novel•les, Les orquídies del mal (La Campana) i Manrússia (Edicions Xandri), els periodistes Núria Bacardit i Pau Brunet Travé conversen sobre els seus inicis en el periodisme i el pas a la literatura.
Una de les peces més representatives de la ciutat és la dels Goig de la Llum, que es canta el 21 de febrer al Carme i que amb el temps ha esdevingut tot un himne per a molts manresans.
Els professors i divulgadors de filosofia Lluís Cerarols i Xavier Valls debaten sobre l’hora present de l’humanisme, com a base inspiradora de la cultura.
De tant en tant, els mitjans de comunicació ens parlen del tràfic il·legal que es fa amb el llentiscle als boscos del país, especialment a la Catalunya central.
A Quim Moya i Gabriel Villegas els uneix la vena artística i una complicitat originada a partir del pas de Moya pel desaparegut Blau Estudi d’Art, on Villegas impartia classes de dibuix i còmic.
Molts dels mots que recollim en aquesta secció són usuals també en altres poblacions del Bages i en més comarques del català central, però no pas a totes.
Després d’haver estat estrenada a Gironella, la jove companyia La Consol presenta al Kursaal Molt s’hi deu assemblar, projecte guardonat amb el premi Dau 2024. L’autora de l’obra, Laura Corominas Espelt, forma part dels joves creadors que, des de comarques, malden per fer-se un lloc en el panorama teatral i audiovisual català.
Després d’un recorregut de quaranta anys, amb una vintena d’espectacles i més de quatre mil cinc-centes representacions, Teatre Mòbil s’ha acomiadat dels escenaris reposant un dels seus primers muntatges, Sing sing, representat per darrera vegada a Castellbisbal, el 22 de desembre passat.
Ara es parla molt de la perillosa vespa asiàtica i els mitjans de comunicació recullen les campanyes que des de l’administració es duen a terme per combatre-la. I per fer-ho, ens diuen que eliminen els seus ruscs. Però, dels nius que fan les vespres i les abelles a Manresa se’n deia tradicionalment arnes, una variant dialectal de rusc.
El manresà Carles-Jordi Guardiola Noguera, editor de les cartes de Riba i fundador i director de La Magrana, estrenat a la nostra ciutat com a poeta, professor de català, membre d’Art Viu i col·laborador de la revista Bages, acaba de rebre el Bages de Cultura 2024 per la seva trajectòria, just quan té en procés "Memòria imperfecta. D’un temps, d’un país (1942-1969)".
Em considero afortunat d’haver pogut compartir amistat amb homes extraordinaris com Lluís Calderer, Josep Maria Aloy o, naturalment, el recentment desaparegut Josep Tomàs Cabot, una de les veus narratives més interessants de les darreres dècades i persona d’una enorme qualitat humana.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
