Entre els impermeables improvisats i els paraigües oberts enmig del públic, el cert és que no es veia gens clar el futur del concert. Però només va caldre l’entrada a l’escenari del duo de Mataró perquè el cel es rendís. El primer tema va ser el que dona nom al seu últim disc, ‘Cafè pels més cafeteros’, i el que va marcar el ritme de la nit.
Oriol Fontdevila, crític i investigador d’art, nomenat recentment director del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, i Francesc Vilà, director del Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, conversen sobre el paper dels museus i els centres d’art en la societat actual.
L’artista barceloní, seguint amb la seva gira en la qual presenta el seu últim disc, ‘Agorafília’, el passat 19 de juliol va fer parada a Manresa. Als Jardins de la Cova de Sant Ignasi, plens fins a l’última cadira, la connexió entre el públic i el cantant va ser immediata.
Els desconeguts Jardins de la Cova són un indret magnífic per fer-hi concerts. I si aquests són de música suau i intimista aleshores la relació és perfecta. Això és el que va passar divendres quan la cantautora bagenca Anaïs Vila va oferir el seu concert dins del Festival Sons del Camí.
El mes de març passat, el filòleg Carles Riera, en la secció «El parlar de l’Alta Segarra», que publica a la nova Revista Alta Segarra, comentava l’existència de la forma «arramblar» en aquella comarca, una variant de la paraula estàndard, «arrambar».
El periodista cultural manresà, i bon coneixedor del món de la il·lustració i el còmic, Joaquim Noguero conversa amb Marika Vila, un referent en el còmic amb nom de dona. Autora gràfica, activista i investigadora, Vila és la inspiradora i curadora de l’exposició Cossos que parlen (fins al 13 de juliol, al Centre Cultural del Casino).
La sala de la Plana de l’Om es va omplir aquest dimecres, 21 de maig, al vespre per homenatjar l’actriu manresana Assumpció Balaguer, amb una funció de radioteatre a càrrec de l’Agrupació Cultural i Recreativa de Fals, que va interpretar l’obra de Josep Maria de Segarra. Durant gairebé dues hores es van anar desgranant els versos de l’autor català, que va voler que Balaguer fos l’Eulària, la protagonista de l’obra que es va estrenar el 1952 al teatre Romea de Barcelona.
Vi varietat 100% mandó. Prové de la vinya Camp de la Barraca, plantada el 2016 al terme de Fonollosa, de sòl argilós-calcari, amb sediments superficials de còdols.
El diccionari normatiu (DIEC2) defineix el verb acotar com a «atansar una cosa a una altra» o «abaixar el cap, inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra».
Arran de la publicació de les seves primeres novel•les, Les orquídies del mal (La Campana) i Manrússia (Edicions Xandri), els periodistes Núria Bacardit i Pau Brunet Travé conversen sobre els seus inicis en el periodisme i el pas a la literatura.
Una de les peces més representatives de la ciutat és la dels Goig de la Llum, que es canta el 21 de febrer al Carme i que amb el temps ha esdevingut tot un himne per a molts manresans.
Els professors i divulgadors de filosofia Lluís Cerarols i Xavier Valls debaten sobre l’hora present de l’humanisme, com a base inspiradora de la cultura.
De tant en tant, els mitjans de comunicació ens parlen del tràfic il·legal que es fa amb el llentiscle als boscos del país, especialment a la Catalunya central.
A Quim Moya i Gabriel Villegas els uneix la vena artística i una complicitat originada a partir del pas de Moya pel desaparegut Blau Estudi d’Art, on Villegas impartia classes de dibuix i còmic.
Molts dels mots que recollim en aquesta secció són usuals també en altres poblacions del Bages i en més comarques del català central, però no pas a totes.