Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la vorera podem observar algunes persones amb barret i una tartana de l’època. Dins l’obra, que comença a l’est (prop del carrer Cardenal Lluch) en direcció al sud-oest, bàsicament a la zona on hi havia hagut la foneria vella, veiem diversos treballadors amb les diferents funcions d'encofrar: alguns amb carretó, d’altres al costat de les formigoneres, amb el ciment, la sorra i la pedreta petita a punt de barrejar-les. També s’hi veu la fusta nova per poder fer els encofrats –que acabaran de cobrir el 20 de juliol–, amb estructura de bigues; utilitzen barretes de ferro, que es lliguen amb filferros per obtenir la forma desitjada i s’encofren amb fustes per fora, on es buida el ciment. D’altres obrers posen les columnes, sota un terra acabat de fer, on es guarden dos grans dipòsits de gasoil. Aquesta tècnica de construcció de ciment armat es va començar a fer servir el 1911 a la farinera de La Florinda del carrer del Bruc, on ara hi ha la policia local, segons ha explicat Jaume Perarnau. Se’n va encarregar l’empresa Maconsa (Manresana de Construcciones, SA). Al centre de la fotografia es veuen clarament quatre naus fabrils amb les teulades escalonades, on hi havia les instal·lacions i magatzems de l’antiga MISA, que continuaven produint mentre es construïa l’edifici industrial de la nova fàbrica. Darrere, observem alguns edificis de la carretera de Cardona, com l’actual seu del PSC-PSOE o el cartell de la companyia d’assegurances Northern, edificis del carrer Magnet i del passatge Vilaseca-Garriga.
A l’esquerra de la fotografia observem una petita torre que formava part de la fàbrica de Cal Pere Perera, que ocupava un gran solar entre el començament de la carretera de Cardona i del passeig de Pere III, on avui hi ha l’immoble d’habitatges de la Caixa. El fundador va ser Pere Perera Fortuny, procedent del mas Perera de Castellolí, que el 1864 hi va establir una fàbrica de vetes, on va instal·lar una primera màquina de vapor de tres cavalls de força. Al cap de poc temps, l’industrial va decidir dedicar-se a la fabricació de filats i teixits de cotó. Als anys vint s’amplia la fàbrica per concentrar-hi les explotacions tèxtils, que a més aprofitava un petit salt d’aigua al torrent de Predicadors. El juny de 1946 la fàbrica ocupava 386 treballadors, més d’un 80%, dones. A causa de la crisi tèxtil dels anys seixanta i de l’envelliment de la maquinària, la fàbrica, que va aconseguir arribar a centenària, es va començar a desmantellar el maig de 1964 i el 28 de desembre s’extingia la societat Perera Industrial SA, segons explica Josep Camprubí i Plans, en el llibre
Fàbriques i empreses.
