Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sobrerroca ‘international’
No sé pas si per l’any ignasià, l’obertura de portes de la redacció del
Pou a peu de carrer o la proximitat de l’oficina d’informació turística, però el supermercat Llobet del carrer de Sobrerroca, coincidint amb els dies que, a Manresa, ha començat a fer més calor, ha decidit internacionalitzar les comunicacions i, en la pissarra que veieu a la fotografia, informa als nouvinguts i visitants que despatxa begudes fresques. A un veí de la zona li ha estranyat la iniciativa tenint en compte que, en general, les senyalitzacions de la ciutat, tant les oficines com els rètols dels comerços solen ser en català, castellà i, cada cop més, en àrab. L’anglès, tot i ser la llengua més internacional encara ens sembla pintoresc.
Vilamala torna a ser notícia
L’amic Joan Vilamala ha estat notícia altra vegada, en aquesta ocasió pel seu estudi sobre el bitllet de 500 pessetes dedicat a Jacint Verdaguer i el Canigó. El treball al voltant del bitllet va merèixer l’atenció de la portada del diari
El 9 Nou de 27 de maig, que, en l'interior, va dedicar dues pàgines a la qüestió desplegant els coneixements i indagacions d’un folguerolenc i verdaguerià ell.
El Pou, a Canal Taronja i la Xarxa
El mateix divendres, 27 de maig, el programa
Barra lliure, de Canal Taronja i que condueix Pilar Goñi va convidar el president de l’associació cultural que edita aquesta revista, Jaume Puig, i el cap de redacció, Carles Claret, per parlar del 35è aniversari de la publicació, però, sobretot, de la inauguració del nou local al número 24 del carrer de Sobrerroca, a peu de carrer i a tocar del pou ignasià. En la tertúlia es va posar en valor el voluntariat i el compromís de la majoria de les capçaleres de caràcter local i comarcal. En el cas del
Pou, es va remarcar que l’edició ha estat ininterrompuda des del primer número, el dia de Sant Jordi de 1987. I el dia 30, amb el número del mes ja tancat, el programa
Torn de tarda del mateix canal, però que s’emet per La Xarxa, Laia Cerarols va connectar en directe des de la nova seu de la revista, on, a part del nou local, va poder parlar de la visibilització que ha adquirit després de donar un toc més de color al carrer de Sobrerroca i exhibir, als aparadors de l’establiment, diferents elements de més de tres dècades d’activitat.
El Pou està de moda
És cert, que el Pou de la gallina, el monument, no pas la nostra revista està d’actualitat, com no podria ser d’una altra manera, arran de la commemoració dels cinc centúries de sant Ignasi per la ciutat. Aprofitant l’efemèride i el lligam amb la cultura popular i el patrimoni històric de la ciutat, la Fira Mediterrània coprodueix, de cara a l’edició d’aquest any, un espectacle titulat, precisament
El Pou de la gallina, que revisa les llegendes del territori mitjançant el llenguatge del circ. Els artistes que hi participaran comptaran amb la companyia de la colla castellera Tirallongues. Tots plegats bastiran una mirada contemporània a la llegenda relacionada amb el pou que la nostra revista, des d’aquest mes de maig, té just al davant. Amb l’adaptació lliure de la llegenda manresana, els creadors del muntatge volen posar en valor el treball col·lectiu enfront d’una societat que tendeix a l’individualisme. Vaja, una altre paral·lelisme amb la publicació que, en la tassa que commemora el 35è aniversari il·lustrada per Jaume Gubianas, proclama que l’arribada a mans de lectors, subscriptors i quioscos cada més és
l’autèntic miracle de Manresa.
Temes de la inauguració
De fet, durant l’acte d’inauguració de la nova seu social, el 13 de maig passat, el Mag Caru, que en va amenitzar una bona part, en un dels seus trucs, va fer aparèixer un número del
Pou, consagrant el miracle que, com apuntava, es consuma en cada edició mensual. A l’esdeveniment, modest, però entranyable, hi van assistir l’alcalde i altres membres del consistori, i també col·laboradors i amics de la revista. El cap de redacció, Carles Claret, va fer de mestre de cerimònies i Jaume Puig va glossar el periple de la revista des d’un pis al carrer de l’Hospital fins a l’actual ubicació, tot ressaltant l’emplaçament de luxe que ara té, en un carrer emblemàtic on han nascut tres alcaldes de la ciutat. L’alcalde, Marc Aloy, després de la intervenció de Puig, va permetre’s posar sobre la taula una revisió del nomenclàtor de Manresa per canviar el nom al principal vial de la ciutat medieval de Sobrerroca a carrer de Jaume Puig, tenint en compte la tasca del nostre president tant en la continuïtat de la revista com en la d’Òmnium Bages-Moianès, amb seu social ubicada, al mateix carrer, escassos metres més enllà.
L’alcaldable Aloy
Val a dir que l’alcalde Aloy està llançat. En primer terme cap a la reelecció en les eleccions municipals de l’any que ve. M’expliquen assistents a la presentació de la candidatura com a alcaldable d’ERC, que Aloy, amb entusiasme va posar de manifest el desig de tenir una festa major «com Déu mana». Davant de l’ambigüitat de l’afirmació –no se sabia pas si es volia a referir a una celebració normalitzada després de la pandèmia o a la repetició un xic
gastada del model que potser es podria revisar– hi va haver un moment de silenci expectant. Ell mateix es va encarregar de matisar laicament que «si no com Déu mana, sí com volem nosaltres».
Precipici controlat
Una amable lectora em fa arribar la fotografia d’una sortida insòlita a les instal·lacions de la Piscina Municipal. És la que podeu veure adjunta al text i queda al corredor que va dels vestidors a la piscina coberta. Segons m’informa, el pany de la porta sempre està tancat amb clau, no fos cas que alguna persona despistada l’obri i, pensant-se que sortirà al carrer, es precipiti des d’una l’alçada equivalent a la d’un primer pis. De fet, crec que la construcció, com tantes altres equipaments ciutadans, està inacabada, fet que justifica una obertura a tocar d’un desnivell tan pronunciat.
