​Actitud

per Pere Culell, 21 de juliol de 2022 a les 07:28 |
L'actitud és la disposició d'ànim envers alguna cosa. Per guanyar la nostra independència, i fa temps que diverses personalitats ens ho fan notar, caldrà, entre d'altres coses, una actitud ferma per part de la ciutadania independentista.
 

El gran moment en què vam tenir aquesta actitud, amb la majoria de partits independentistes alineats, va ser el 27 d'octubre del 2017, dies després del referèndum i de la gran jornada de vaga de país que el va succeir. El MHP Puigdemont se n'ha penedit manta vegades. Era el moment. Teníem la ciutadania amb l'actitud de defensar el que fos i un miler de periodistes d'arreu del món seguint-ho. El document havia estat signat el 10 d'octubre, dies després de la victòria del dia 1. Malauradament, al cap de pocs segons, el MHP Puigdemont el va deixar en suspens per tal de negociar amb el Gobierno. Aquests dubtes i la por van malbaratar la millor oportunitat per recuperar la nostra sobirania en segles.
 
Ara cal treballar per aconseguir un moment similar, i això costarà. El moment de l'octubre del 2017 es va anar forjant durant mesos i anys, creant il·lusió, documents, gran manifestacions, complicitats i molta gent posant-se en risc davant les forces repressives. No valdran tuits agosarats, paraules buides com la confrontació intel·ligent o entitats vaporoses. Caldrà tenir l'actitud de sortir al carrer les hores i dies que facin falta, aguantar la pressió econòmica de l'estat espanyol, conviure amb veïns i veïnes patriotes espanyolistes fins a la medul·la, moltes vegades portats més per sentiments que per raonaments.
 

En algun article ja he dit que la baula feble, per a mi, podria ser la ciutadania. Hi ha molta gent que se sent fortament implicada per haver comprat samarretes, costejar fiances i assistir a grans manifestacions. Això, permeteu-m'ho, és la part fàcil de qui té recursos econòmics. La part difícil és aguantar econòmicament per manca de sous, de pensions, fer pinya amb familiars i amics, fer una caixa de resistència, aguantar talls de carreteres dels patriotes espanyols, aguantar la persecució policial i judicial, violència provocada als carrers de pobles i ciutats, escamots vinguts d'arreu. I aquí és on dubto si molta gent tindria l'actitud i la capacitat  econòmica  per resistir els dies que fessin falta. El 27 d'octubre ho teníem a tocar. Ara, tot torna a ser molt complicat.
Arxivat a:
Opinió



Participació