Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Primers llibres i opuscles impresos a Manresa és un catàleg provisional del segle XVIII del manresà Carles-Jordi Guardiola, fundador i director durant 25 anys d’Edicions La Magrana, que viu a Barcelona, tot i que manté vincles amb la nostra ciutat i és subscriptor d’aquesta revista. El treball en versió digital va aparèixer fa dos anys al web del Centre d’Estudis del Bages. L’obra es va presentar el 26 d’abril a la llibreria Parcir, amb un diàleg entre l’autor i el periodista Jesús Sagués. L’opuscle de bibliòfil és una novetat pel seu contingut, obre el focus i desperta l’interès perquè d’altres estudiosos continuïn una investigació que demostra que Manresa es va incorporar a la impressió de llibres i opuscles impresos a partir del 1724. Des de petit, Guardiola va fer de camàlic per a encàrrecs del seu pare relacionats amb les impremtes manresanes, que va conèixer bé per dins. És la llavor on comença a recollir informació dispersa. Consulta in situ 55 dels 56 llibres que presenta, a les biblioteques respectives i el confinament per la pandèmia l’ajuda a rematar la feina. Filtra els catàlegs, localitza la família Abadal (Pau, Andreu i Ignasi) i Domingo Coma, per transcriure les fitxes històriques dels llibres impresos a Manresa: títols, dates d’impressió, mides i codis o signatura bibliotecària. Fa una feina de formigueta per anar identificant les publicacions.
La tesi d’Imma Socías,
Els Abadal: un llinatge de gravadors, li facilita part de la feina. Procedents de Moià, Pau, el 1718, és el primer que va posar impremta a Manresa. En aquella època els impressors també feien literatura de cordill, –de consum popular–, goigs i reials cèdules que Guardiola deixa de banda per centrar-se en llibres i opuscles. Predomina la temàtica religiosa –novenes, oracions fúnebres i devocions populars–, representacions teatrals, sobretot les passions –en català– i nadales. Un altre capítol sobre medicina el dedica al metge militar Jaume Menós i de Llena, polemista sobre l’ús del sublimat corrosiu i especialitzat en les aigües, que debat també contra el Col·legi de
boticarios de Barcelona. Alguns llibres són en llatí, pel que fa a l’ensenyament, com una breu història romana per a ús dels escolars del Col·legi Real de Manresa, que demostra com la impremta ajuda a divulgar el coneixement de la informació. A partir de 1714 molts dels llibres seran en castellà. Els impressors treballaven amb llicències oficials que es mercadejaven.
