​‘Lo Pregoner’

per Jordi Sardans, 14 de juliol de 2022 a les 08:02 |
En la 40a assemblea de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), feta a Barcelona el 18 de juny, la revista El Pou de la gallina, entre d’altres mitjans de comunicació, va rebre un reconeixement pels seus 35 anys d’existència. Curiosament, a l’hora de fer-ne el lliurament, el presentador i una altra membre de l’actual junta van demanar: d’on és la revista? Alguns dels que dirigeixen l’associació no tenen ni idea de les publicacions que representen. I és un tema greu, perquè en són conscients i així se’n van fer ressò al llarg de la jornada. Saben que la premsa comarcal en conjunt és la més important en tots els sentits, i la més llegida del nostre país, però l’altra realitat és que ben poc ens coneixem entre nosaltres. Caldria relacionar-nos més i intercanviar-nos informacions. Per començar, escriuré quatre ratlles sobre la revista El Pregoner, que l’any 2021 va celebrar el centenari.

Es tracta d’un mensual que va néixer com a quinzenal a Bellpuig de l’Urgell. Lo Pregoner va tenir la seva primera etapa entre 1921 i 1936, sota la responsabilitat de Ramon Saladrigues Oller, que regia una impremta, amb la motivació d’animar el jovent a l’escriptura. La revista és escrita bàsicament en català i salva l’escull de la Dictadura de Primo de Rivera, tot i estar sotmesa a la censura prèvia. Bàsicament escriu sobre festeigs, renyines, amistats i enemistats entre jovent, succeïts a la vila. Té una secció, Pessics, amb notes satíriques i un altra, Versos, de creació literària. Dona importància a la secció Sports. D’ideologia catalanista, catòlic i conservador, Lo Pregoner va desaparèixer a l’inici de la Guerra Civil i la impremta va ser col·lectivitzada. No va reaparèixer fins al 1952 com El Heraldo de Urgel, en castellà, com a revista local de postguerra i d’acord amb les autoritats militars i religioses de la Dictadura. Els articles reflecteixen alguns fets de l’època, amb predomini de festes i poesia religioses. El 1971 recull articles de futbol i d’altres esports locals, història de les colles sardanistes i de corals. Amb la transició, recupera plenament el català, es fa ressò d’actes de la cançó catalana i arriba al número 500, l’any 1979. L’agost d’aquell any El Pregoner d’Urgell, inicia la tercera època, sota la direcció de Francesc Saladrigues en la primera etapa. Dins l’actual Consell de Redacció encara hi continua Antoni Saladrigues.
Arxivat a:
Opinió



Participació