Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Galetes ignasianes
L’any ignasià hauria de comportar transformacions, ja ho diu el lema. O, si més no, augmentar l’atractiu de la ciutat per la cova, la
meca del fundador de la Companyia de Jesús. Vistes i... marxandatge. A Manresa, però el
souvenir ha quedat limitat –que no sigui perquè el mercat potencial també sigui escarransit. No obstant això, sempre hi ha iniciatives privades que, dins del que seria el
business espiritual, sempre tenen el seu públic. Com ara les galetes amb l’estampeta de sant Ignasi que em passa retratades una amable lectora. Es poden adquirir al bar La Dama de Baza, conegut com la Casa de los Jamones, a la baixada de la Seu. Les mestresses del bar, andaluses de soca-rel, les van encarregar a una pastisseria de Granada on ja estampaven en pa d'àngel la verge que inspira el nom de l’establiment amb impressora 3D i tinta alimentària. Al costat de les
galetes ignasianes hi ha postals de la Cova i la Seu. Com dirien els guies de tota la vida: «very tipical»
.
Auca de Maria Matilde Almendros
El centenari del naixement de la locutora i actriu Maria Maria Almendros –continuant amb la inspiració cristiana, cosina per part de qui va ser canonge de la Seu Josep M. Gasol– també han propiciat una bona colla d’actes a Manresa i també a Barcelona. Si, a finals de maig, el nostre cap de redacció, Carles Claret, ja va preparar una dramatúrgia per representar en ràdio-teatre
L’hostal de la Glòria, que Almendros havia interpretat molt sovint a través de les ones, ara, l’amic Joan Vilamala acaba de publicar-ne una auca, coincidint amb el nomenament com a manresana il·lustre aquest mes de juny. I, amb els dibuixos d’un altre col·laborador del Pou, Jaume Gubianas, també ha versat sobre un altre bagenc prou il·lustre, el Mestre Vila, de Castellbell i el Vilar. Les trobareu a l’espai
www.auques.cat.
Reclutament en anglès
Tornem a l’àmbit de la fe perquè a Manresa l’explosió de confessions religioses es multiplica a cor què vols. Una lectora, no pas la mateixa que va
descobrir les galetes ignasianes, m’envia les imatges i em comenta: «M'ha semblat interessant que una església
manresana s'anunciï exclusivament en anglès. Us envio les fotos d'un
cartronet que un noi jove va donar a un altre. Potser per mirar de convènce'l?». Em diu que es tracta d’una «església tradicional manresana». Em consta que fa molts anys hi havia hagut Testimonis de Jehovà en un local que també va ser una escola de ball. Es veu que l’
opuscle el repartia un noi prop de l’estació Renfe. Un jove que «va estar molt content quan va saber que el meu fill de dinou anys parlava anglès perquè ell no parlava ni castellà ni català». Ja us ho diré, de vegades ja és prou difícil entendre els que, per entendre’ns, són
dels teus com per aprofundir a llegir en llengua estrangera el que d’altres prediquen. Si no és que tens la intenció d’aprendre idiomes, és clar.
Una missió curiosa
Ara que, per insòlit, el cartell que m’envia un subscriptor en què podeu veure les colònies que organitzen els membres de l’Instituto del Verbo Encarnado, d’arrel argentina i instal·lats des de fa anys als frares de la plaça Valldaura. El cartell, una mica destenyit per la llum –potser divina– s'hi veu alguna sotana, entre joves practicant esport. Tot plegat fa una mica de pudor de ranci i càmfora. Em pregunto quina família seria capaç d’enviar la canalla a Gisclareny. Per cert, l’estada, vull pensar que d’esbarjo i sense gaires tancaments en indrets resclosits, són només per a
barons. Una segregació poc popular ara que es planteja retirar el gènere del DNI. Si voleu acabar d’aprofundir en la matèria, el company Pere Fontanals va publicar al portal Nació Digital un article amb fotografies il·lustratives de
la missió sobre terreny manresà que van portar a terme durant una setmana els membres de l’institut del Verb Encarnat i les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà per captar nous fidels.
Arbre de Nadal caducat
Les últimes perles de la bugada mensual són d’impacte visual. El primer el podeu veure a l'aparador de la botiga Espai Ideal, a la carretera de Vic, 42 de Manresa on encara hi ha penjada la campanya publicitària de petites làmines dels seus productes en forma d'arbre nadalenc. I. al capdamunt, és clar, doncs "Bones festes". Si no han fet figa, pel que queda, poden conservar la composició fins al desembre.
Danys col·laterals al Museu
Un altra mostra visual que em fa arribar un lector i que potser demostra que les obres al futur Museu del Barroc no acaben d’estar ben mesurades és la d’un camió que va perdre un retrovisor, es va endur un altre tros de pedra i va embussar uns minuts el trànsit a la via de Sant Ignasi. Més danys col·laterals d’un projecte que no s’acaba mai.
Banc experimental
I acabo amb una imatge inquietant. La del
banc ubicat davant de l’edifici de l’UPC a l’avinguda de les Bases. Amb els estudis que s’estan portant a terme amb indústria additiva i la realitat augmentada, no sé pas si és un experiment dels universitaris o n’ha quedat només el suport de ferro com a conseqüència de l’incivisme? El temps ens revelarà la veritat, tot i que sembla que els de Manteniment estan esperant que arribi el material de fusta per deixar-lo com la resta de bancs de la ciutat.
