Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les més representatives del Sometent de Manresa són la dels Sants Patrons i la de la Puríssima Concepció. Mitjançant la lectura d’un decret, se’n van concedir els honors. Després les banderes van ser beneïdes pel bisbe de Vic, que presidia les nombroses autoritats eclesiàstiques presents a l’acte. L’efemèride va tenir lloc 121 anys després de la guerra del francès, un cop constatada la seva participació en la batalla del Bruc de 1808.
A la fotografia, observem la tribuna reial fortament militaritzada. El dictador Miguel Primo de Rivera, situat a la dreta de la foto, va pronunciar un abrandat discurs patriòtic espanyol que seria respost més tard pel falangista i alcalde de Manresa, el metge Josep Montardit Garcia, que no es veu bé en la imatge, amb un discurs encara més espanyolista que el del militar. La tribuna principal era col·locada davant l’esplanada del Grup Escolar (conegut posteriorment per l’institut Lluís de Peguera), en una plaça que la dictadura va dedicar a la reina Victòria Eugènia. Durant la Segona República passaria a ser plaça Francesc Macià. D’esquerra a dreta hi ha l’infant don Jaume, vestit de paisà, al seu costat la reina Victòria Eugènia, amb el seu marit, el monarca Alfons XIII, vestit amb l’uniforme de l’exèrcit italià, ja que està acompanyat del duc de Bèrgam. Darrere, en una segona fila, es pot distingir, entre d’altres, el duc de Miranda, comte de Maceda, i el general Milans del Bosch, amb el seu bigoti característic, aleshores governador civil. Al fons, a la part central, s’observa un tapís que representa l’Anunciació, i al costat un altre, sobre el naixement de Jesús. A la dreta, observem diverses persones convidades a l’acte.
També van ser presents a la celebració el governador militar, Eugeni Despujol, general considerat fill adoptiu de Manresa, el capità general Emilio Barrera, el general d’Estat Major Guzmán de Villoria i les infantes Beatriu i Cristina, padrines de les banderes del Bruc, amb la comtessa de Puerto. A la plaça, on hi havia el públic, s’hi van concentrar les tropes i els sometents de Manresa, que van rebre els honors corresponents. Els sometents de l’època estaven considerats reaccionaris i eren garantia d’ordre per al poder establert. Després d’una missa de campanya oficiada pel capellà Ciril Peñalver del batalló de Reus, es va dur a terme una desfilada militar. L’Ajuntament va oferir un banquet a la família reial i les altres autoritats. Més tard, al passeig de Pere III, va tenir lloc una batalla de flors, abans d’acabar la festa amb un castell de focs a la plaça del Grup Escolar.
