Els carrers de Manresa respiren música. El barri antic és un riu d'harmonies que conflueixen, una sintonia que es fon amb l'ambient quotidià. En aquesta ciutat, la música no és només un art, sinó una part intrínseca de la identitat cultural. Des de la promoció del talent local fins a les emblemàtiques actuacions en els seus escenaris o les diferents maneres de formar-se en música, Manresa és una ciutat que ressona amb una forta vitalitat musical.
Malgrat no disposar (per ara) d’un gran aparador massiu en forma de festival, Manresa està prou ben considerada com a plaça propícia per a la industria musical del país.
Pianista, autor de 540 composicions, és intèrpret de música i amant dels concerts. Als estudis superiors de música clàssica hi afegeix el títol superior en l’especialitat de Jazz a L’ESMUC, l’any 2010. Professor de l’Esclat, l’Escola de Música d’Artés i l’Escola Primària de Fonollosa, ha obtingut els premis d’honor d’Harmonia, del Conservatori Professional de Música de Manresa, el segon premi d’interpretació al Concurs Arjau de Barcelona i el primer premi Ciutat d’Igualada de composició musical Paquita Madriguera, per l’obra simfònica Laberint Enigmàtic.
Una muntanya de sal que creix malgrat la pluja. Sediments marins que emergeixen per formar muntanyes. Estalactites i estalagmites. Coves de barreres d’esculls coral•lins fossilitzats. Plecs de l'escorça terrestre que revelen estrats antics al seu nucli. Jaciments salins i minerals. Finestres al passat de la Terra. Testimonis de quan Manresa i la Catalunya Central estaven submergides en un mar i de la seva transformació a causa de l’enlairament dels Pirineus. El Geoparc Mundial de la Catalunya Central, pioner al país, preserva i divulga una rica col•lecció d'indrets emblemàtics i tresors naturals.
El número d’abril de 1999 de la revista publicava el reportatge central Manresa envelleix i exporta població jove, de Marta Canellas i Cristina Matamala.
És un dels vials més antics i ja el trobem documentat amb el mateix nom al segle XIII. Els testimonis del pas de sant Ignasi de Loiola hi són molt presents, hi han nascut personatges importants, sovint en cases benestants, amb tines i cellers que aprofitaven el desnivell del carrer. La 67a Innocentada portava el nom de Sobrerroka 13 i abordava el tema de l’ocupació. Ho feia en clau d’humor, però aquest és un dels problemes que pateix el carrer, juntament amb la crisi del comerç, a causa del desplaçament del centre cap a altres indrets de la ciutat.
Avui no ho discuteix ningú: a la ciutat, els arbres són una font de salut i benestar. Parlem dels arbres als parcs, és clar, però també dels dels carrers. Plegats, milloren el clima urbà, la qualitat de l'aire i ens fan la vida un xic més agradable. Manresa en aquest sentit sembla progressar adequadament. Si l’any 1989, Ramon Ferrer Bolasell a Els arbres a Manresa —accèssit al premi Oms i de Prat d’aquell any— xifrava en 6.229 els arbres a la ciutat, avui la xifra s’eleva fins a 33.399. Ferrer, a més, establia una ràtio de 10,29 persones per arbre, a partir dels 64.155 habitants d’aleshores. Avui, arrodonint als 80.000 habitants, tindríem un arbre per cada 2,4 persones. Aquests nous 27.000 arbres guanyats il•lustren la millora al llarg de quatre dècades d’ajuntaments democràtics, però la xifra encara hauria de continuar creixent. Fins al dia que a Manresa no comptem el nombre de persones per arbre sinó el nombre d’arbres per persona.
El número de gener de 1999 de la revista publicava el reportatge central El nucli antic lluita per superar la degradació, en un moment en què la societat municipal Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa SA (Forum) s’havia proposat potenciar la rehabilitació del barri vell, amb intervencions directes i mitjançant ajuts a particulars.
Manresa i el seu entorn han estat víctimes de diverses catàstrofes importants al llarg del segle XX. En aquest reportatge deixem al marge les pandèmies que ara tenim tan presents, tot i que cal remarcar la importància d’altres epidèmies estudiades per Soler i Cornet; abans del segle XX, el còlera havia provocat a Manresa més de 1.800 defuncions i la tuberculosi causava fins al 10% de la mortalitat a la ciutat les dues primers dècades del segle. La més important, però, va ser la grip de 1918 i 1919. Les catàstrofes es poden classificar pel seu origen, natural o humà. Les primeres, amb l’excepció dels terratrèmols, es relacionen amb el temps i el clima, com les grans nevades, glaçades, ventades, les inundacions o els incendis forestals, i s’estan agreujant en el segle XXI amb el canvi climàtic. Les catàstrofes causades per les persones s’han produït en dos grans àmbits, el laboral i el del transport, i amb l’augment de les regulacions i de la seguretat haurien d’anar a la baixa en l’actualitat.
El número de desembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, Laia Olivé, sobre el nou model de policia comunitària que l’Ajuntament volia introduir, arran de les reivindicacions de veïns i agents.
La intervenció dels bombers locals havent de sufocar focs i els ingressos dels ferits en diferents centres sanitaris de la ciutat, però, testimonien diversos incendis industrials tant a Manresa com a la resta de la comarca, que repassem en aquest número.
05/12/2023
El conseller Campuzano durant l'acte de presentació de la inversió social amb fons Next Generation EU a Manresa | Departament de Drets Socials
En una societat cada vegada més necessitada d’estímuls positius, la pràctica artística –en les seves diverses expressions– s’ha convertit en una eina de treball especialment idònia en la preservació de la salut psíquica i social.
El número de novembre de 1998 de la revista publicava el reportatge central, de Joan Barbé i Carles Claret, sobre la resposta popular a les campanyes de solidaritat a favor dels damnificats per l’huracà Mitch.
Parlem d’una sèrie de tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.
