En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Enguany es compleixen cent anys del naixement de Ràdio Club Manresa, el 4 de març de 1924. I noranta de la primera emissió oficial, que correspon al 10 de maig de 1934. Altres fites d'interès són: l’associació a la Cadena SER el 1963, la desaparició de Ràdio Club Manresa i la constitució de Ràdio Manresa SA el 1989, la creació del grup Taelus el 1995, la sortida de Freqüència el 1998 i del Canal Taronja de Televisió, el 2007.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
S’equivocaria qui pensi que el món del col·leccionisme forma part d’una altra època. Tots coneixem algú que col·lecciona punts de llibre, imants, xapes de xampany o de cervesa, així com fa anys s’estilava col·leccionar segells, monedes, fòssils o papallones. Els temps canvien, però es manté l’interès per reunir aquells objectes que per a cada col·leccionista responen a una inquietud cultural, emocional o històrica.
A la part alta de la muralla del Carme, al número 4, destaca una casa de 1920, segons el cadastre, envoltada de grans edificis dels anys setanta i vuitanta.
A Manresa tenim una Festa Major que ve a ser com un comiat de l’estiu, amb un programa divers, impulsat amb l’associacionisme local. La fórmula, que combina participació ciutadana i col•laboració municipal, ha anat funcionant més o menys durant mig segle, superada la grisor de la dictadura. El resultat és una festa compartida que transforma espais i transgredeix horaris, que barreja la diversitat de ciutadans i ajunta en la mateixa convocatòria tradició i modernitat. Això és, des de la commemoració del trasllat dels Cossos Sants —origen històric de la celebració— fins a les darreres estridències musicals amb voluntat alternativa.
Dotze anys més tard del primer reportatge: Conviure amb la sida (1987), el número d’octubre de 1999 de la revista publicava Els nous tractaments per a la sida donen esperança, de Lluís Cuberes.
per Enric Alegre, Jordi Badia, Carles Cornadó, Jordi Griera, Anna Oliveras, Jordi Planell, Melcior Serra, Marc Vilarmau
Resseguir la Séquia des del seu naixement, rememorar la vida de les pageses que pujaven a vendre mató a Montserrat, constatar que el Bages és una comarca que té el municipi amb més construccions de pedra seca de tot Catalunya, enfilar-nos a la serra de la Melera per veure tota la comarca i el Pirineu, fer una mirada a les tines dels Manxons, testimoni de la dedicació de les terres a la vinya, per pujar al mirador del Garrigar, o caminar a la vora del Cardener i el torrent Fondo fins al Poal és possible amb rutes d’un màxim de dotze quilòmetres.
El número de setembre de 1999 de la revista publicava el reportatge central Els magribins pateixen abusos i incomprensions, d’Ester Plana, Marta Sanmartí i Lluís Cuberes.
Des d’El Pou de la gallina aquest estiu us proposem una oferta de proximitat que no té més risc ni trasbals que les ganes de caminar i descobrir l’entorn.
08/07/2024
Voluntàries a l’hort de les Caputxines, una activitat poc sorollosa i de molt valor comunitari | Enric Casas
Al cor de Manresa hi ha, des de fa vora quatre segles, el convent de les Caputxines. Entre edificis i horts, té una dimensió de 4.500 metres quadrats, a cavall dels carrers Talamanca, Òdena i Arbonés, i des de fa deu anys és un lloc molt cobejat. El Pla General d’Ordenació Urbana el qualifica de «reserva d’equipament» i avui només hi viuen dues germanes que sumen 177 anys. I encara que tothom coincideix que aquest ha de ser un espai per la ciutat, ningú en sap del cert l’esdevenidor.
Quan es van enderrocar les muralles a mitjan segle XIX s’hi van construir nous edificis, de vegades molt senzills, que al principi del segle XX es van substituir per grans cases burgeses d'habitatges, com aquesta de 1916 que, tant per la seva dimensió com per la seva estètica noucentista, marca la frontera amb el barri antic.
En primer terme, el pont del tren que comunicava les estacions del Nord i de Manresa-Riu. Aquest tren obliga a fer el nou pont de Sant Francesc més alt, cap a Coll Manresa, amb terraplè a banda i banda. Darrere, l’impressionant pont amb baranes de pedra, començat a construir el 1873, inaugurat el 1891 i posat en funcionament l’any 1900, un cop la Diputació de Barcelona va fer l’enllaç del pont amb la carretera d’Esparreguera.
