El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.
21/02/2025
Dècada dels cinquanta, amb els infants acollits prenent el sol a la terrassa del sanatori. L’helioteràpia va ser un tractament adreçat inicialment als nens amb tuberculosi osteoarticular, que també es va practicar en els primers anys de la poliomielitis. | Arxiu Ordre de Sant Joan de Déu de Manresa-Althaia
De sempre, la poliomielitis havia estat una de les malalties infantils més temudes, atès que provocava paràlisi i fins i tot la mort. A primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. Aquesta vacuna no arribaria fins al 1955, desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. Les campanyes de vacunació que es van impulsar tot seguit en van reduir exponencialment l’impacte. Però a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. A Manresa, lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se.
El pessebrisme sempre ha estat molt arrelat a la nostra ciutat i a tot Catalunya. Els concursos organitzats pels caputxins i una llarga llista de pessebristes van contribuir a fer viva a Manresa una tradició que encara es manté, malgrat que ja no és com quan moltes cases feien un gran pessebre i la gent l’anava a veure. El Grup Pessebrístic fa 25 anys que en fa un de monumental al Casino, amb rècord de visitants, i el Pessebre Vivent del Pont Llarg, que va néixer a la parròquia del barri, el 1987, ha portat des del 2012 molta gent al camí de Joncadella, tot i que enguany no es podrà fer per problemes logístics i de personal. També els centres excursionistes de la comarca porten el seu pessebre cada Nadal als cims del Collbaix i el Pedró dels Quatre Batlles.
Ara que es planteja un conflicte entre els partidaris de destruir les barreres que dificulten els curs de l’aigua dels rius i els que volen mantenir el sistema de preses com un patrimoni que explica la industrialització de Manresa i del país, parlem de les rescloses per remarcar-ne la importància i per mantenir-les, procurant que siguin compatibles amb l’equilibri ecològic dels rius.
Durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort.
En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Enguany es compleixen cent anys del naixement de Ràdio Club Manresa, el 4 de març de 1924. I noranta de la primera emissió oficial, que correspon al 10 de maig de 1934. Altres fites d'interès són: l’associació a la Cadena SER el 1963, la desaparició de Ràdio Club Manresa i la constitució de Ràdio Manresa SA el 1989, la creació del grup Taelus el 1995, la sortida de Freqüència el 1998 i del Canal Taronja de Televisió, el 2007.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
S’equivocaria qui pensi que el món del col·leccionisme forma part d’una altra època. Tots coneixem algú que col·lecciona punts de llibre, imants, xapes de xampany o de cervesa, així com fa anys s’estilava col·leccionar segells, monedes, fòssils o papallones. Els temps canvien, però es manté l’interès per reunir aquells objectes que per a cada col·leccionista responen a una inquietud cultural, emocional o històrica.
A la part alta de la muralla del Carme, al número 4, destaca una casa de 1920, segons el cadastre, envoltada de grans edificis dels anys setanta i vuitanta.
A Manresa tenim una Festa Major que ve a ser com un comiat de l’estiu, amb un programa divers, impulsat amb l’associacionisme local. La fórmula, que combina participació ciutadana i col•laboració municipal, ha anat funcionant més o menys durant mig segle, superada la grisor de la dictadura. El resultat és una festa compartida que transforma espais i transgredeix horaris, que barreja la diversitat de ciutadans i ajunta en la mateixa convocatòria tradició i modernitat. Això és, des de la commemoració del trasllat dels Cossos Sants —origen històric de la celebració— fins a les darreres estridències musicals amb voluntat alternativa.
Dotze anys més tard del primer reportatge: Conviure amb la sida (1987), el número d’octubre de 1999 de la revista publicava Els nous tractaments per a la sida donen esperança, de Lluís Cuberes.
per Enric Alegre, Jordi Badia, Carles Cornadó, Jordi Griera, Anna Oliveras, Jordi Planell, Melcior Serra, Marc Vilarmau
Resseguir la Séquia des del seu naixement, rememorar la vida de les pageses que pujaven a vendre mató a Montserrat, constatar que el Bages és una comarca que té el municipi amb més construccions de pedra seca de tot Catalunya, enfilar-nos a la serra de la Melera per veure tota la comarca i el Pirineu, fer una mirada a les tines dels Manxons, testimoni de la dedicació de les terres a la vinya, per pujar al mirador del Garrigar, o caminar a la vora del Cardener i el torrent Fondo fins al Poal és possible amb rutes d’un màxim de dotze quilòmetres.
