Al barri antic queden algunes cases construïdes damunt dels carrers, com aquesta de la confluència entre la placeta del carrer de Sant Miquel i el carrer d’en Botí, feta el segle XV i modificada el XVIII, d’estil tradicional i amb elements gòtics.
El passat 1 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "50 anys de l’Escola Agrària", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
Varietal de macabeu. Primer vi blanc brisat –és a dir, com si féssim un vi negre– del celler Murallius. En contacte amb les pells durant cinc dies. Envellit en barriques de roure durant cinc mesos.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al final del carrer Talamanca de Navarcles comença una pista que en un curt passeig té gran interès geològic i paisatgístic, amb bones vistes sobre Sant Benet de Bages i el Llobregat.
La violència de gènere és una xacra per a la societat. És per això que cada any es commemora, i no pas celebra, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. D’aquesta manera es pretén sensibilitzar la població de la pandèmia mundial del masclisme i les brutals conseqüències de portar la desigualtat i la violència a l’extrem.
L’Alan León és un noi nascut a Monistrol de Montserrat que sent amor pel treball manual. Li agrada veure com els dibuixos intangibles d’uns plànols prenen forma, a mesura que modela els materials més nobles. El seu impuls per construir el porta a destruir molts dels mites que envolten els joves i la seva relació amb els oficis tradicionals. L’Alan, als seus dinou anys, s’encamina cap al sector de la construcció.
El biòleg Jordi Badia em diu que una paraula que mereix entrar al diccionari de manresanismes és "tallacebes", «aplicat a "Forficula auriculària", l’espècie més comuna de l’ordre dermàpters d’insectes i que de manera més àmplia es coneix en català també amb els noms de "tisoretes" i de "papaorelles"». El mateix Jordi Badia em puntualitza que cal tenir en compte que l’abast dels noms populars de plantes i animals és sovint confús, «d’aquí la importància dels noms científics».
Carlota Bruna, nutricionista, activista mediambiental i autora de "Camino a un mundo vegano", ha iniciat aquest passat setembre el projecte de Macaranda, que pretén lluitar contra el canvi climàtic mitjançant l’alimentació.
Tal i com reflecteix el diari "Manresa" del 13 de juliol de 1967, els dirigents del Club Tennis Manresa (Augé, Calmet, Echevarría, Puigbó, Ramiro, Sallés i Vives) van transformar els terrenys de l’Agulla –com es pot veure en la fotografia, encara no hi havia el parc– en un complex esportiu que amb cinc pistes de tenis, una piscina de 25 metres, dues d’infantils i un frontó.
El número de novembre de la revista publicava el reportatge "Manresa, capital del còmic", de Joaquim Noguero i Josep Lluís Trullo. Els autors s’hi feien ressò del conjunt d’iniciatives manresanes en el món del còmic.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
L’empresari o el futur empresari ha d’estudiar molt bé quines són les seves obligacions legals abans d’obrir portes d’un negoci, totes associades al pagament d’uns tributs o taxes. En algun cas poden ser insalvables, tot i fent aquests pagaments, perquè van associades a aspectes de prevenció i seguretat de les instal·lacions, que si no es poden complir el negoci no podrà obrir portes o les haurà de tancar un cop obertes, cosa encara més greu.
15/11/2021
Centre d’Interpretació de l’Anella Verda a la torre Lluvià, un espai de comunicació ambiental.
Comunicació ambiental és un concepte molt ampli. Aquí faré un esbós de què és, per aclarir el seu significat, ja que poques vegades és usat amb rigor. I parlaré de comunicació, però dins d’un àmbit conceptual reduït, quan el missatge té continguts de temàtica ambiental.
En el marc del darrer festival literari Tocats de Lletra, els escriptors Llorenç Capdevila i Matthew Tree van recordar Jordi Cussà al llarg d’una conversa en què van parlar de la seva amistat amb l’escriptor i en van reivindicar l’obra.
Anna Vilajosana Garcia és periodista, tècnica de comunicació, gestora de projectes i escriptora, el 22 de desembre del 2020 va ser nomenada presidenta d’Òmnium Bages-Moianès i des del gener de 2021 exerceix de cap de Comunicació i relacions institucionals de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central. Es va iniciar a la revista El Pou de la gallina i ha treballat en diversos mitjans: Ràdio Ciutat, Televisió de Manresa, Flaix FM i Regió7, i a Ona Centre a Manresa, com a directora. Va ser coordinadora del Projecte Educatiu de Ciutat i del Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central i és autora dels llibres "Sentir Manresa" i "La força de l’ànima", entre d’altres.
Molt més enllà del discurs feminista i la introducció de noves masculinitats, tan necessaris per canviar la visió del món on vivim, hi ha, primer de tot, la màxima visibilització d’una alarma social de magnitud considerable a casa nostra: la violència de gènere.
Al sud-est de la ciutat, al barri de Sant Pau, es troba aquest curiós aqüeducte en desús de principi del segle XVIII, que formava part del sistema de regadiu de l’horta de Sant Pau, situada en una vall estreta encarada al sud, amb menys glaçades que a la resta del terme.
La parella artística Joel Joan i Hèctor Claramunt, directors de grans èxits com "Escape Room" o "El pare de la núvia", tornen als teatres amb un nou espectacle: "El Gran Comediant". L’obra es va poder veure el passat dissabte a la sala gran del teatre Kursaal, amb dues funcions, gairebé totes les entrades venudes i un aforament de sala al 100%.
El passat 3 de novembre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La lluita contra la violència masclista", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
El mes d'octubre vàrem dedicar el reportatge central a parlar de la pedra seca, que a la nostra comarca s’associa inevitablement al món de l’oli i a l’auge del vi, durant el segle XIX. Pel que fa a les oliveres, el lingüista Carles Riera em fa adonar que al Bages hi ha una varietat autòctona anomenada "corbella".
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat a la comarca del Moianès, però fora del Geoparc de la Catalunya Central, el salt de la Tosca pertany al municipi de Castellcir, tot i que es situa a l’enclavament de Marfà, entre els termes municipals de Castellterçol i Moià. Tot i això, és molt proper a l’esmentat Geoparc de la Catalunya Central, a menys d’un quilòmetre.
28/10/2021
Recuperació d’un marge de Cal Cuques. | Foto: Francesc Rubí.
Gairebé 400 barraques de vinya –d’un total d’unes 4.000 en tot el Bages–, tines, marges, camins empedrats, pous, fites o fins i tot una era. L’inventari fet per Jaume Plans, per encàrrec de l’Ajuntament, ens dona fe que el terme de Manresa conserva nombrosos testimonis de construccions de pedra seca. L’any 2018, la Unesco va declarar aquest art Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i a la ciutat hi ha diverses iniciatives per mantenir i refer barraques, camins i marges en mal estat.
Projecte de la família Roqueta d’elaboració de vins com a principis del segle passat, al mas Arboset, on disposen d’una tina de pedra seca voltada de vinyes de més de vuitanta anys.
«Que ningú es dediqui al teatre», adverteix l’actor manresà Jordi Figueras. Ell sap més que ningú de què parla. La professió demana hores de sacrifici per aprendre’s un paper i capacitat per sortir en escena sigui quin sigui l’estat anímic en què et trobes. I tot plegat acompanyat per unes condicions laborals inestables que et poden deixar temporades llargues sense feina. «De debò, aconsello a aquell que estigui a punt d’embarcar-se en aquest món que abandoni abans no sigui massa tard, si no és que, igual que em passa a mi, no pugui viure sense el teatre», manifesta.
Una molla tova per fregar el tomàquet i fer-hi regalimar un bon raig d’oli d’oliva verge, una molla flonja per sucar al fricandó de vedella, una molla humida per menjar pa amb xocolata i una crosta cruixent perquè quan queixalem encara sentim l’olor del torrat.
