Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2021 –per fi– ha marxat i el 2022 ha arribat. Amb més mandra que il·lusió, l'hem saludat tot desitjant que la mascareta que ens tapa el somriure marxi i la pretesa normalitat anterior a la covid retorni algun dia abans que els records es difuminin tant que ja sigui impossible recordar com vivíem abans.
L'any 2021 ha acabat enmig d'una nova onada –diuen que ja és la sisena– on el virus torna a deixar al descobert la inoperància dels governs –el d'allà i el d'aquí– i les ganes de demostrar que el seu principal objectiu és el control social i no la salut dels administrats. A més, els catalans –com ja és costum– no rebem tan sols els embats sanitaris; l'estat ha activat tots els mecanismes per tal de col·locar la llengua i la cultura catalana al lloc que creuen que ha d'ocupar: un mer folklorisme regional amb permís per a fer quatre cançons tradicionals i poca cosa més.
Han decidit que l'escola catalana, en un moment crucial on el debat i la transformació pedagògica hi és ben present i hauria de ser encarat amb totes les forces, serà el camp de batalla per mostrar realment qui mana i quin futur ens espera.
Personalment, veient com ha actuat el govern de la gestoria –perdó– Generalitat de Catalunya, només hi veig una opció: els docents, ens hem de plantar. Ja n'hi ha prou de callar i acceptar que una minoria, embriagada de nacionalisme espanyol, amb ganes d'eliminar qualsevol diversitat, intenti imposar la seva visió franquista de la societat. Em nego a acceptar cap ingerència de la (in)justícia espanyola. Una justícia on els elements més xenòfobs, conservadors i anticatalans en són els protagonistes. Per molt que el silenci dels falsament progressistes i federalistes espanyols faciliti la feina a tota aquesta corrua d'impresentables, no ens faran acatar.
Declaro que cap sentència m'imposarà l'idioma que faré servir a les meves classes. El 2022 ha de ser l'any que els catalans diguem prou i revertim la sensació constant de fracàs. Si tots ens plantem, la nostra força serà molt més gran que quatre togats repentinats i els seus escolanets equidistants.
