Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la fotografia es veu la copa que l’alcalde Ramon Soldevila Tomasa és a punt de lliurar al conjunt vencedor, mentre conversa animadament amb Amadeu Rosell, en presència de Serra, secretari de la CNS. A l’esquerra de l’alcalde Soldevila, Federico Cruz, de Falange Española. Darrere, a dalt de tot, el constructor Josep Salido Ximeno i al seu costat l’empresari Alter, de Postes y Maderas SA, entre d’altres. El periodista radiofònic Vicenç Comas es nega a qualificar de pista l’esmentat recinte, que ell anomena camp en el llibre
Perfil històric del bàsquet manresà. Segons Comas, el primer partit de bàsquet fet a Manresa correspon al 18 d’agost de 1929, ara fa 92 anys, precisament al camp del Pujolet. Formaven part de l’equip, vestit amb samarreta i pantalons blancs, Arola, Compte, Espinalt, Mata i Soler. Es van enfrontar a l’equip vermell: Pascual, Soler II, Manegal, Jorba i Montoliu. En la temporada 1967-68 el Manresa-Kan’s (patrocinador), amb un nou equip directiu, va fer una extraordinària temporada a segona divisió. Dins del nucli de directius dinàmics, destacava sobretot Josep Salido, que provenia de Biela Club Manresa i era fill d’un contractista d’obres de la ciutat. Una afició entusiasmada animava un equip que havia de fer història, ja que van passar de triomfar en el bàsquet amateur per endinsar-se en el professional. Després de proclamar-se campions del seu grup, van disputar la primera fase de la promoció d’ascens a Cartagena. Els jugadors van sortir amb autocar del Cafè Moka, que era la seu del Centre d’Esports Manresa, acompanyats per l’especialista en temes de basquetbol Josep Maria Martorell i pel directiu Salvador Massot. Van guanyar tots els partits. La ciutat els va rebre com a herois. Van ser molts els afeccionats entusiasmats perquè l’equip havia assolit passar a la segona fase de promoció, on dos dels quatre equips classificats pujaven a primera. Els rivals van ser el Sant Josep de Badalona, el Canoe de Madrid i el Bosco de la Corunya. Van perdre contra el Canoe, però van guanyar a casa al Sant Josep de Badalona i a la pista del Bosco. El partit decisiu s’havia de jugar a la pista manresana contra el Canoe, però com que plovia a bots i a barrals es va haver de jugar al pavelló cobert de Berga. Va guanyar el Manresa-Kan’s. Vicenç Comas, que en va ser testimoni directe, recorda jugadors enlairats, senyeres al volt i Salido i el secretari Vicenç Gabarró plorant de felicitat. Calia trobar de pressa i corrents un pavelló cobert per poder jugar a la primera divisió. Amb Josep Salido al capdavant el pavelló del Congost es va construir en 49 dies i s’inaugurava el 17 de novembre de 1968. La temporada 1969-70, sota la presidència de Salido, l’equip estava format per Riera, Garcia, Miján, Beneit, Franquesa, Torrents, Colell, Moyano, Julià, Suau, Yeves, Pou i Armengol. Amb Espuña de delegat, Touriño de preparador físic i Alberola d’entrenador.
