EDITORIAL

​Postals de barri

El creixement dels pobles i les ciutats es compassa amb les batzegades de la història. L’expansió de la trama urbana obeeix a les necessitats cícliques dels habitants de més espai per viure o acollir fortes onades migratòries i de guanyar terreny per a la construcció de noves infraestructures, equipaments, tallers, centres comercials, fàbriques...

per El Pou, 11 de gener de 2022 a les 10:49 |
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret.
Cada ampliació dels termes, amb el pas dels segles, ha estat espaiada i caracteritzada per la consolidació de noves maneres de viure i per l’escaire i el cartabó del planejament urbanístic: a voltes endreçades i mesurades o, en moltes altres etapes, apressades i desregulades. Aquestes pulsions expansives, a petita o gran escala, es reprodueixen en la majoria de municipis i, sobretot, en les grans viles catalanes, actuals capitals de comarca, on, a partir dels primers nuclis consolidats a la baixa edat mitjana, els teixits urbans, ensorrant les antigues muralles, s’han engrandint en totes direccions, sempre que l’orografia els ho ha permès, per confegir mosaics d’habitatges, carrers, avingudes i places connectades entre sí. Cadascuna amb fesomies diferents.

A Manresa no tenen res a veure els voltants del centre històric, l’antiga perifèria dels sectors de la Sagrada Família, la Plaça Catalunya o el Poble Nou; amb els barris d’acollida de l’etapa del desarrollismo a la Font dels Capellans, la Balconada o el Xup, o les reordenacions de l’antiga conurbació rural a Viladordis o el Poal amb construccions improvisades per absorbir l’onada migratòria dels cinquanta i els seixanta. En les darreres grans peces del trencaclosques, Cal Gravat, la zona de les Bases o l’avinguda dels Dolors i la nova Parada, el planejament ja ha previst elements urbanístics que, amb el pas dels anys i la voluntat de pacificar les urbs de trànsit, han esdevingut imprescindibles, com les places. En altres sectors desenvolupats abans, la tasca d’arrenglerar, a preu fet, habitatges i blocs de pisos en illes de cases equilibrades entre vials havia aconseguit oblidar massa les zones d’esbarjo i passeig, els espais verds i les zones de confluència i socialització, els indrets on fer jugar la canalla o celebrar les festes, o bé, simplement, els punts de trobada en què rellueix l’essència del veïnat i s’hi pot retratar la postal de cada barri.

Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina de gener de 2022. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge "Places de barri": Glòria Ballús, Àngels Fusté, Agnès Torras, Jaume Puig Bou, Joan M. Serra, Montserrat Ayala, Pilar Goñi, Ramon Fontdevila, Pere Fontanals, Jordi Arderiu i Lluís Virós ens acompanyen en un passeig personalíssim per la plaça Cots, la de Valldaura, la del Vuit de Març, de Mossèn Vidal, de la Democràcia, de Mallorca, de la Pau, del Mercat de la Sagrada Família, de Sant Ignasi, de la Balconada o de Cal Gravat. Totes retratades novament per la càmera de Francesc Rubí. Places que fan la ciutat més viva i acollidora. Places que ens humanitzen. Totes, des del Poble Nou a la Balconada, des de Valldaura a la Mion, ens conviden a fer-hi un tomb.
 
Arxivat a:
Temes del Pou, EDITORIAL



Participació