​Gener amarat, mig any assegurat

per Pere Culell, 19 de gener de 2022 a les 11:55 |
L'any 1994, treballant a la Clínica de Sant Josep de Manresa, se’m va donar l'oportunitat de viatjar per a la meva formació i durant cinc mesos als EUA, concretament a la Mayo Clinic de Rochester, Minnesota, i a l'Atlanta Plastic Surgery del Dr. Carl Hartrampf d'Atlanta, Georgia. La finalitat era aprendre reconstrucció mamària, per millorar la meva formació en el camp de la patologia mamària en què m'havia especialitzat des de feia temps.
 

Vaig arribar a Minnesota a mitjans de gener, en ple hivern. Els consells dels companys que hi havien estat eren clars: "No surtis al carrer durant gaire temps, i menys sense companyia, sota risc de congelació". De fet, a Rochester hi feia el mateix temps que el dia abans havia fet a Alaska. Meteorologia predeia el dia abans quantes polzades de neu hi hauria l'endemà. La ciutat de Rochester tenia una xarxa de corredors subterranis per desplaçar-se per sota sense haver de sortir per res a l'exterior.
 
A part de tot el que hi vaig aprendre en cirurgia, a més de cursos de microcirurgia i d'anglès gratuïts, em va sorprendre com es valorava qualsevol feina per menuda que pogués semblar. També la quantitat de tecnologia que tenien els sanitaris a la seva disposició. Es vantaven de tenir un dels cinc millors metges del mon en cada especialitat. Tot estava cuidat al mínim detall; quan hi vaig anar a donar sang, recordo que posaven anestèsia local abans de la punxada amb la gruixuda agulla que cal per extreure-la. 
 

La primera imatge que vaig tenir quan hi vaig arribar en cap de setmana va ser una llarga cua de persones davant d'un taulell. En preguntar què hi feien, em van explicar que era la cua dels pacients que ingressarien l'endemà. Hi eren per fer l'ingrés del pressupost que els havien fet segons les seves necessitats, incloses visites, proves, possibles intervencions quirúrgiques, durant l'estada d'uns set dies de mitjana, per donar solució a les seves patologies. El pressupost mitjà era d'uns 30.000 dòlars. La resta de la recuperació la passarien, si calia, en hotels de la ciutat, on serien visitats per sanitaris de la Mayo Clinic.
 
Sempre he estat molt agraït de poder estar cinc mesos vivint la sanitat nord-americana. També he pogut conèixer la camerunesa. I crec que tot professional hauria de conèixer-ho, sobretot per poder valorar la nostra sanitat pública i el nostre estat del benestar.
Arxivat a:
Opinió



Participació