LÈXIC A LA MANRESANA

​El bou i les debaneres

El vocabulari del tèxtil a Manresa i al Bages dona per a molt i és prou conegut el pes d’aquesta indústria en el passat de la ciutat i la comarca. Cal remarcar l’estudi, "Llenguatge i tecnologia dels vetaires manresans", elaborat per Lluís Virós, publicat a la miscel·lània "Aspectes de la llengua catalana al Bages" (1997) i centrat en el vocabulari tradicional de la cinteria, el sector de les vetes de cotó, dels vetaires, de forta implantació aquí.

per Jaume Puig, 21 de desembre de 2021 a les 10:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

I en l’àmbit del tèxtil manresà destaca el bou, una màquina que tenia tants departaments com peces es teixien i servia per plegar la veta teixida després de passar pels forats de la taula mitjançant uns rodets o cabdells. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) no recull la paraula en aquest sentit, però sí que ho fa el Diccionari Alcover Moll (DCVB), que la situa precisament a Manresa. Sortosament, aquesta màquina s’ha mantingut en l’imaginari manresà gràcies a la seva incorporació en el Correfoc, en la forma d’una de les bèsties més temibles.

 
Una altra paraula manresana de l’àmbit del tèxtil que recull l’estudi esmentat és la que designa l’aparell giratori on es posen les madeixes de veta per plegar-les, la debanera, variant de debanadora no recollida al DIEC2, però que el DCVB anota com a pròpia de Manresa. També l’hem localitzada al Solsonès i probablement també en feia servir en altres comarques veïnes. De fet, una expressió encara ben usual entre nosaltres és la de ballar com unes debaneres, en el sentit d’anar d’una banda a l’altra, que també recull Jaume Serra Soler al seu interessant blog sobre paraules que es diuen a Artés.
 
Podeu fer arribar les vostres aportacions al nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta #bagesisme.



Participació