Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
I en l’àmbit del tèxtil manresà destaca el
bou, una màquina que tenia tants departaments com peces es teixien i servia per plegar la veta teixida després de passar pels forats de la taula mitjançant uns rodets o cabdells. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) no recull la paraula en aquest sentit, però sí que ho fa el Diccionari Alcover Moll (DCVB), que la situa precisament a Manresa. Sortosament, aquesta màquina s’ha mantingut en l’imaginari manresà gràcies a la seva incorporació en el Correfoc, en la forma d’una de les bèsties més temibles.
Una altra paraula
manresana de l’àmbit del tèxtil que recull l’estudi esmentat és la que designa l’aparell giratori on es posen les madeixes de veta per plegar-les, la
debanera, variant de
debanadora no recollida al DIEC2, però que el DCVB anota com a pròpia de Manresa. També l’hem localitzada al Solsonès i probablement també en feia servir en altres comarques veïnes. De fet, una expressió encara ben usual entre nosaltres és la de
ballar com unes debaneres, en el sentit d’anar d’una banda a l’altra, que també recull Jaume Serra Soler al seu interessant blog sobre paraules que es diuen a Artés.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.