Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Canvi de plataners
Començo el repàs dels últims dies del 2021 amb una imatge que molts manresans i manresanes de cor podrien considerar un sacrilegi. De fet, el lector que em va enviar la imatge que podeu veure, captada el 16 de desembre al migdia, va quedar garratibat. Com es pot apreciar pel context, alguns plataners del primer tram del Passeig van ser talats. L’operació, m’explica l’autor de la fotografia, no va ser gents fàcil ja que, abans de seccionar-ne les soques, es va haver d’anar amb molt de compte per impedir que el brancatge no malmetés res ni ningú. Els arbres eliminats estaven corcats i buits per dins, com van poder comprovar els centenars de transeünts que van contemplar l’operació, i de ben segur que seran substituïts per altres de sans que s’hi col·locaran amb tècniques modernes que permeten fer-ho amb cura i garanties. Ara bé, s’entén el mal gust que deixa la supressió, en aquest cas literalment de soca-rel, d’un dels patrimonis més singulars de la ciutat.
Cartell eloqüent
La sisena onada de la pandèmia no ha donat treva per les festes de Nadal i Cap d’Any i, precisament, les trobades per celebrar els àpats amb la família i els amics es preveu que propulsin els nombre de contagis la primera quinzena del 2022. Abans de la limitació d’accessos i aforaments i la implantació del toc de queda, el govern va introduir l’obligatorietat de mostrar el certificat covid als establiments de restauració. I, exposats a rebre alguna sanció per no fer complir la norma, alguns establiments, amb tota responsabilitat, no caldria sinó, van començar a demanar el
passaport i el DNI. Per agilitzar el servei i evitar suspicàcies, a la granja La Lluna una pissarra a l’entrada deixava ben clares les regles de joc i feia especial incidència en aquells que, com sempre, es volen passar de llestos.
Caganer surrealista
Malgrat la implementació cada cop més majoritària de les compres per internet, especialment a través de gegants com Amazon, les botigues i comerços procuren preparar els aparadors de cara a les festes de Nadal. En funció dels productes que s’ofereixen, la tasca és més de col·locació i farciment amb motius nadalencs del gènere. Ara bé, si el comerç és d’un sector menys propici als detalls que sol cagar el tió o porten els Reis, cal esmolar la imaginació. És el cas de la botiga de cristalleria i sanitaris Forn, situada al primer tram de la carretera de Cardona i que, val a dir-ho, sempre s’han caracteritzat per muntar uns aparadors una mica... sorprenents. Una lectora, mentre passejava pel centre el dia 30 de desembre va immortalitzar l’estampa que podeu veure a la foto adjunta. Gosaria dir que es tracta d’un caganer, ja que el maniquí està assegut sobre la tassa de vàter. Ho corroboren la barretina, els pantalons i les espardenyes de set vetes. Ara bé, vist el bigotet que duu, no puc evitar trobar-hi una reminiscència daliniana. Un aire surrealista com la dels xous del genial pintor empordanès.
En una línia pessebrista més clàssica, un lector m’informa d’una iniciativa programada per al 26 de desembre, diada de Sant Esteve. Al voltant de les set del matí, la plaça Gispert de Manresa va començar a omplir-se de socis del Centre Excursionista Montserrat. Se saludaven i desitjaven bones festes des de dins dels vehicles, per evitar els contagis de covid, abans d’emprendre el viatge cap al Port del Comte. Allà van acomplir la tradició de pujar un pessebre al cim més alt, el Pedró dels Quatre Batlles, en l’any del centenari de l’entitat.
Reconeixement a un professor
Molts mestres i professors han estat motiu d’inspiració per despertar les vocacions de molts pupils asseguts a les aules d’arreu del món. El dia 2 de desembre, l’actriu Àurea Márquez va interpretar el monòleg
La dona del tercer segona a la Sala Petita del Kursaal. I, en acabar l’obra, va voler explicar al públic de la funció que s’havia iniciat en el món del teatre i la interpretació gràcies al seu professor de Química a l’institut Milà i Fontanals, de Barcelona, que l’havia animat a dedicar-s’hi. Va demanar un aplaudiment per a ell perquè era a la sala: era el manresà Josep Camprubí Servitja. Per cert, una bona font ben informada m’assegura que Camprubí també va empènyer al món de la faràndula l’actor Marc Martínez.
El català és teu
Una altra de les imatges que deixa el deambular pels carrers del centre històric dies abans del parèntesi nadalenc. L’Ajuntament va propiciar la col·locació de la pancarta d’Òmnium en defensa del català a l’edifici de serveis de la plaça Major. Ara bé, alguna ànima caritativa de les dependències en qüestió, he de pensar que involuntàriament, ha posat les persianes, de les enrotllables que queden ventades per l’exterior, per sobre de la pancarta. Espero que la iniciativa no progressi, amb tant rebombori que ha generat en aquest país tant la posada com l’extracció de pancartes com, últimament, la immersió lingüística a l’escola i la presència de la llengua en les plataformes audiovisuals.
Allò del civisme
Sovint admetem amb compromís i consciència els principis de sostenibilitat i ja entenen que cal reduir els plàstics: ens cobren les bosses als comerços, tenim els eslògans interioritzats i, fins i tot, portem samarretes ecosostenibles. Tothom és ecologista, ni que sigui una miqueta. És clar que sempre hi ha algú a qui li falla la memòria o, per motius i actes ben evidents, no està pas tan compromès amb el medi ambient. El cas és que, quan cal caminar cinquanta metres més per anar a un altre contenidor que hi ha més avall i que està mig buit per llençar la bossa de la brossa, la deixa damunt de les altres sobrants com si allò fos fato per a la foguerada de Sant Joan. Massa feina... La foto que em remeten és del dia de Nadal, al principi del carrer de l’Arquitecte Gaudí, a tocar de la carretera de Vic. I la bossa del capdamunt és molt suggeridora.
Calendaris
A més del tradicional del Pou, cada any s’editen una bona colla de calendaris a la ciutat. Aquest any, per exemple, l’Ajuntament l’ha dedicat com calia esperar a Manresa 2022 i els espais ignasians, i el de l’Agrupació de Comerciants de Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i voltants també inclou espectaculars imatges del fotògraf Vert sobre els nous mosaics de la Cova. Però el que no podia faltar és el de l’Ignasi Segon, mestre i fotògraf, que el fa cada any i l’envia per WhatsApp a les seves amistats. El del 2022 l’ha fet sobre fortaleses dels Països Catalans i aquí en teniu la portada. Doncs, ja ho sabeu, bona entrada d’any!
