Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns dies vaig tenir la sort de visitar el recinte modernista de l’hospital de Sant Pau a Barcelona. La visita, molt interessant, em va fer redescobrir el gran mestre Domènech i Montaner i la seva visió sobre l'
higienisme. Aquest meravellós projecte es basa en una arquitectura pensada en la cura i sanació de les persones, uns conceptes que prioritzen el malalt i el mimen fins a l'últim detall, i consideren a més que el lloc era un espai públic pensat per gent humil i sense gaires possibilitats econòmiques.
Si trasllado aquestes idees a la nostra època m'adono com de malament estem. Ens passem la major part del dia, per tant, del nostre temps i de les nostres vides, als llocs de treball. Tot i haver passat més de cent anys, no crec que avui dia hi hagi cap moviment semblant a l'higienisme que tingui un objectiu tan clar de com cuidar la nostra salut en un espai físic. És cert que en l'àmbit laboral hi ha normes i lleis d'obligat compliment, que hi ha entitats de prevenció de riscos laborals, que s'ha millorat molt amb mesures de seguretat, que hi ha molts més controls, millors eines i materials, i mil coses més, però la crua realitat és que la majoria de persones estan ocupant llocs de treball que no prioritzen ni la seva comoditat ni la seva salut, més aviat al contrari, el treballador es veu obligat a adaptar-se a la incomoditat del seu lloc de treball.
L'actual pandèmia encara ha agreujat més aquesta qüestió. La pràctica del teletreball ha portat a moltíssimes persones a treballar en entorns que no estan ni pensats ni adaptats per treballar moltes hores seguides. És la típica situació del tot s'hi val i això no és gens beneficiós. Els desplaçaments també són un drama, es perden un munt d'hores no productives i moltes vegades també són els nervis el que acaba afectant la nostre salut. A les grans empreses la majoria de treballadors estan a tocar un de l'altre, sense cap intimitat i amb un control absolut de la seva activitat; en diuen en pla
coworking. Si treballes en una empresa més petita la cosa no va millor, em sembla que és excepcional trobar una empresa que destini recursos al benestar de la gent que hi treballa, aquest perfil d'empresa busca sobreviure com sigui i no es preocupa gaire per la qualitat de l'espai laboral. En el cas que siguis autònom la cosa encara és pitjor, la majoria treballa com pot i on pot, i dubto seriosament que la prioritat sigui la comoditat del seu espai de treball.
De manera que si fem la comparativa entre un recinte de principis del 1900, pensat per als malalts pobres, amb les circumstàncies actuals dels nostres llocs de treball m'adono que alguna cosa no rutlla. I em pregunto, realment volem viure així? De què ens serveixen tots els avenços, la tecnologia, la modernitat, l'embolcall smart, si resulta que a hores d'ara estem així. Parlem molt de sostenibilitat, de cuidar el medi, de preservar el planeta, però i a nosaltres qui ens cuida? Potser estaria bé canviar l'ordre de prioritats. La salut laboral és fonamental per tenir una qualitat de vida decent i a la feina és on passem més hores de la nostra vida. És feina de tots donar-li la volta a aquesta situació, els treballadors han de reivindicar espais dignes que preservin la seva salut i els empresaris i administracions han d'incloure en el seu decàleg la cura dels llocs de treball. Millors espais físics es tradueixen en millors feines i més productivitat, persones més felices i més sanes que és fàcil que traslladin aquest tarannà a la seva vida privada, de manera que tothom hi guanya i ningú hi perd.
Siguem
Smart People
