Anna Soler Comas és cap d’estudis d’Esclat i especialitzada en violoncel, té el títol professional de Cant al Conservatori de Música de Barcelona i el de Saxo pel de Badalona. Llicenciada en Història de l’Art per la UAB, ha format part com a violoncel·lista de l’orquestra Virtèlia Sinfonietta, del quartet de corda Andrea i com a soprano de l’Orfeó Manresà i del quartet Jazz Veu. Saxofonista del quintet de jazz Madams i de la Big Band de la Unió Musical del Bages, ha participat també en el cor Esclat Gospel Singers. Des del 2017 és membre de la coral Escriny i del col·lectiu Música per la Llibertat.
La foto és del 7 de juny de 1931, al balcó de l’Ajuntament de Manresa. Al centre, imponent, el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, que feia poc s’havia dirigit als assistents a la plaça Major, aleshores anomenada plaça de la República, plena de gom a gom, després de descobrir la làpida commemorativa de les Bases de Manresa al Saló de Sessions de l’Ajuntament.
18/10/2021
Fumanya. La reconstrucció de la natura no és mai el que sembla. Hi veieu petjades de dinosaure?
En l’article del mes passat dèiem que hi ha hagut dues grans tradicions en la realització dels documentals de natura en els seu inicis. Aquestes dues tradicions conflueixen al llarg del anys en dues noves maneres de construir la natura actualment. Una és la dels anomenats "blue-chips" i, l’altra, els documentals estàndards de natura.
"Ser arbre", de Josep Morral, serà al Centre Cultural el Casino fins al proper 24 d'octubre. Comissariada per l’artista, amb el fotògraf Enric Casas, company seu al col·lectiu Quaderns de Taller, i l'artista visual Roser Oduber, directora del CACiS El forn de la Calç, en l'exposició la pintura acrílica, la fotografia, els llapis i els elements naturals dialoguen amb sentit.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
En el número d'estiu del Pou, es parlava àmpliament de la febre de les càmpers. Per diferents raons, ara és això, una febre i una moda, fins al punt que costa molt trobar càmpers o furgonetes per adequar. Diversos casos eren analitzats i s’exposava l’ús, les vivències i les anècdotes de cadascun. Avui ens toca comentar que en tota reforma important que fem en un vehicle caldrà fer-ne l’homologació i legalització a la ITV, amb la documentació que ens pot preparar un enginyer.
L’anomenat capitalisme salvatge apunta, cada cop més, a la línia de flotació de l’estat del benestar. Fa pocs dies, el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá –d’un partit dit obrer i socialdemòcrata–, convidava a ajornar l’edat de jubilació més enllà dels 65 anys.
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dia 13 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
En el marc dels actes de la Setmana de la Gent Gran, el passat 6 d’octubre es va fer la taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre "La defensa dels drets de la gent gran", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
Us presento una de les últimes novetats de Vinyes d’Empremta, de Navàs, un celler que any rere any creix en finesa de les seves microvinificacions. El 2019 va ser una anyada càlida, però tot i així la frescor d’aquest vi és magnífica.
El passat divendres, el cantant terrassenc Miki Nuñez va actuar per primera vegada a la Sala Gran del Kursaal per presentar la seva nova gira “Iceberg”. Un concert en què el van acompanyar Albert Borràs (guitarra), Carlos Bastida (baix), Jofre Alemany (saxo), María Cofán (trombó), Neus Aranda (trompeta), Oscar Jorba (bateria) i Xavier Borràs (teclat).
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Un passeig per la rodalia d’Artés, per un itinerari senyalitzat i amb plafons informatius, ens permet veure unes roques de conglomerat peculiars, d’un color gris fosc molt diferent del roig intens característic dels terrenys on es troben. Són el resultat de la consolidació de graves, una barreja de petits còdols i sorra units per un ciment calcari natural.
«El rock és una filosofia de vida», destaca la manresana Susana Ramírez, una cantant que al llarg de la seva vida ha trepitjat fort tant en el terreny vital com el musical. Aquest estil descarat, atrevit i, a voltes, rebel sempre l'ha definit a l'hora de perseguir els seus objectius.
27/09/2021
Fotografia d'un grup d'usuaris camper al pla de la Cova. | Francesc Rubí.
Es tracta d’un fet contemporani: la passió per les furgonetes, les càmpers o les autocaravanes. Aquella antiga dèria de la classe mitjana per disposar d’un apartament a la costa o bé instal·lar la caravana al càmping tota la temporada d’estiu ha deixat pas a una pràctica més lliure, itinerant i cada dia a l’abast de més butxaques. Fins al punt que alguns d’aquests vehicles ja no són un recurs puntual per a les vacances sinó que, si molt convé, poden esdevenir l’habitatge quotidià.
La nova obra de Cesc Gay fa parada al teatre Kursaal, una comèdia amb només quatre personatges sobre la relació de tres germans que triomfa entre el públic un diumenge a la tarda.
Els jocs d’infantesa tenen –o més aviat tenien– diferents noms a les comarques del país. Un dels jocs clàssics era quan un dels jugadors, havia d’empaitar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els tenia tots –i aleshores parava el primer que havia estat agafat.
Més enllà dels supermercats i hipermercats, font de concentració de productes nacionals, internacionals i globalitzats, hi continua havent el petit treballador que ha d’aixecar la persiana per guanyar-se el pa de cada dia. El petit treballador que fomenta el comerç local no ha perdut l’esperit de comerciant i segueix oferint productes de proximitat i un tracte proper al consumidor. El producte de quilòmetre zero ha tingut molta rellevància durant aquests darrers anys i arran de la pandèmia la tendència ha augmentat encara més.
20/09/2021
Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). | Disseny i infografia: Clara Virós.
Aquesta foto panoràmica es va fer durant la Festa Major de Manresa del 1921, des de sobre de l’estació del Nord. Ara fa justament 100 anys, quan la ciutat també sortia d’una pandèmia, la grip espanyola de 1918. Tal i com deia Josep Pla, Manresa era una ciutat de xemeneies i campanars.
Vi tribut a la primera pubilla d’Oller del Mas: Ròmia Oller, i 1a generació (1281-1308). Elaborat amb varietats autòctones: carinyena, garnatxa, sumoll, mandó i picapoll negre. Així obtenim tipicitat i identitat bagenca.
Tenim un tros de natura, un elefant, i tenim sis indis cecs que venen a veure’l. No saben què és, no saben que és un elefant. Cadascun percep coses diferents en tocar-lo: un mur, una serp, una llança, una corda, un arbre, un ventall. Tots creuen tenir la raó i tots s’equivoquen. Els realitzadors de documentals de natura –i de temàtica general– només ens mostren un tros de realitat, un tros de natura, són com un d’aquests indis cecs.
El número de setembre de la revista publicava el reportatge "La integració de la Unitat Coronària genera controvèrsia", de Carles Claret. S’hi recollien les crítiques per com s’havia fet el trasllat de la Unitat Coronària a les noves infraestructures dins el Centre Hospitalari, que arribava en plena crisi econòmica de l’empresa gestora, amb un deute acumulat de 3.219 milions de pessetes.
Després d’haver encapçalat els Serveis Territorials de Cultura des de 2017, el professor de filosofia i escriptor Lluís Cerarols reflexiona sobre les possibles causes que dificulten una vertebració i cohesió plenes d’aquest territori de la Catalunya interior.
