El número de desembre de la revista publicava el reportatge "El cinema fa cent anys a Manresa", elaborat per Francesc Rubí. I és que el la ciutat havia estat la segona de Catalunya a presentar el cinematògraf, el 27 de desembre de 1896, en un teatre Conservatori ple.
13/12/2021
Imatge de la processó de Corpus de 1972, a partir d'una fotografia d'Antoni Quintana Torres.
Un dels pioners del cinema fet a Manresa als anys seixanta, Josep Maria Lliró, vinculat al moviment Art Viu, dona a conèixer un poema que va dedicar-li Josep Junyent, inspirat en la pel·lícula del cineasta, "Corpus Christi" (1967).
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
L’hidrogen és net, invisible, inodor, inòcul i menys pesat que l’aire. A més, ben gestionat és totalment segur i suposa el 70% de la matèria del nostre Univers. Com a font de combustible és entre dues i tres vegades més eficient que els actuals motors de combustió i no emet CO2, ni cap altre gas contaminant (òxids nitrosos, monòxid de carboni, restes d’hidrocarburs, benzopirens, òxids de sofre, òxids de nitrogen...).
Jaume Huch i Camprubí és llicenciat en Filologia Catalana, editor, fotògraf, impressor i traductor, ha estat membre de La Farsa i de la revista “L’Erol”, de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Va col·laborar en el suplement “Idees” de “Regió7”, es va incorporar a Faig i va coordinar la revista “Faig Arts”. El desembre de 1986 va fundar el segell Edicions de L’Albí. Té un màster en relacions internacionals. Dins la Unesco, coordina la revista “Catalonia Culture”. És autor de la novel·la autobiogràfica “Els ulls de la Geganta Vella” i de llibres de poemes com “Queralt endins” o “Rere els vidres”, i ha publicat contes, novel·la i teatre de literatura infantil i juvenil, amb el pseudònim Mitus Stampa.
La terciarització de l’economia comporta que només un 1% de catalans es dediquin a l’agricultura. Les explotacions sovint són rendibles, però la crua realitat és que no hi ha relleus ni –pel que sembla– prou incentius per menar camps, dedicar-se a la ramaderia o viure de posar al mercat matèries primeres, mal pagades i amb competències externes ferotges.
Al barri antic queden algunes cases construïdes damunt dels carrers, com aquesta de la confluència entre la placeta del carrer de Sant Miquel i el carrer d’en Botí, feta el segle XV i modificada el XVIII, d’estil tradicional i amb elements gòtics.
El passat 1 de desembre es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", sobre els "50 anys de l’Escola Agrària", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
Varietal de macabeu. Primer vi blanc brisat –és a dir, com si féssim un vi negre– del celler Murallius. En contacte amb les pells durant cinc dies. Envellit en barriques de roure durant cinc mesos.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al final del carrer Talamanca de Navarcles comença una pista que en un curt passeig té gran interès geològic i paisatgístic, amb bones vistes sobre Sant Benet de Bages i el Llobregat.
La violència de gènere és una xacra per a la societat. És per això que cada any es commemora, i no pas celebra, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. D’aquesta manera es pretén sensibilitzar la població de la pandèmia mundial del masclisme i les brutals conseqüències de portar la desigualtat i la violència a l’extrem.
L’Alan León és un noi nascut a Monistrol de Montserrat que sent amor pel treball manual. Li agrada veure com els dibuixos intangibles d’uns plànols prenen forma, a mesura que modela els materials més nobles. El seu impuls per construir el porta a destruir molts dels mites que envolten els joves i la seva relació amb els oficis tradicionals. L’Alan, als seus dinou anys, s’encamina cap al sector de la construcció.
El biòleg Jordi Badia em diu que una paraula que mereix entrar al diccionari de manresanismes és "tallacebes", «aplicat a "Forficula auriculària", l’espècie més comuna de l’ordre dermàpters d’insectes i que de manera més àmplia es coneix en català també amb els noms de "tisoretes" i de "papaorelles"». El mateix Jordi Badia em puntualitza que cal tenir en compte que l’abast dels noms populars de plantes i animals és sovint confús, «d’aquí la importància dels noms científics».
Carlota Bruna, nutricionista, activista mediambiental i autora de "Camino a un mundo vegano", ha iniciat aquest passat setembre el projecte de Macaranda, que pretén lluitar contra el canvi climàtic mitjançant l’alimentació.
Tal i com reflecteix el diari "Manresa" del 13 de juliol de 1967, els dirigents del Club Tennis Manresa (Augé, Calmet, Echevarría, Puigbó, Ramiro, Sallés i Vives) van transformar els terrenys de l’Agulla –com es pot veure en la fotografia, encara no hi havia el parc– en un complex esportiu que amb cinc pistes de tenis, una piscina de 25 metres, dues d’infantils i un frontó.
El número de novembre de la revista publicava el reportatge "Manresa, capital del còmic", de Joaquim Noguero i Josep Lluís Trullo. Els autors s’hi feien ressò del conjunt d’iniciatives manresanes en el món del còmic.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
L’empresari o el futur empresari ha d’estudiar molt bé quines són les seves obligacions legals abans d’obrir portes d’un negoci, totes associades al pagament d’uns tributs o taxes. En algun cas poden ser insalvables, tot i fent aquests pagaments, perquè van associades a aspectes de prevenció i seguretat de les instal·lacions, que si no es poden complir el negoci no podrà obrir portes o les haurà de tancar un cop obertes, cosa encara més greu.
15/11/2021
Centre d’Interpretació de l’Anella Verda a la torre Lluvià, un espai de comunicació ambiental.
Comunicació ambiental és un concepte molt ampli. Aquí faré un esbós de què és, per aclarir el seu significat, ja que poques vegades és usat amb rigor. I parlaré de comunicació, però dins d’un àmbit conceptual reduït, quan el missatge té continguts de temàtica ambiental.
En el marc del darrer festival literari Tocats de Lletra, els escriptors Llorenç Capdevila i Matthew Tree van recordar Jordi Cussà al llarg d’una conversa en què van parlar de la seva amistat amb l’escriptor i en van reivindicar l’obra.
Anna Vilajosana Garcia és periodista, tècnica de comunicació, gestora de projectes i escriptora, el 22 de desembre del 2020 va ser nomenada presidenta d’Òmnium Bages-Moianès i des del gener de 2021 exerceix de cap de Comunicació i relacions institucionals de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central. Es va iniciar a la revista El Pou de la gallina i ha treballat en diversos mitjans: Ràdio Ciutat, Televisió de Manresa, Flaix FM i Regió7, i a Ona Centre a Manresa, com a directora. Va ser coordinadora del Projecte Educatiu de Ciutat i del Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central i és autora dels llibres "Sentir Manresa" i "La força de l’ànima", entre d’altres.
Molt més enllà del discurs feminista i la introducció de noves masculinitats, tan necessaris per canviar la visió del món on vivim, hi ha, primer de tot, la màxima visibilització d’una alarma social de magnitud considerable a casa nostra: la violència de gènere.
