Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es tracta d’un mot força oblidat per les noves generacions, però viu entre la gent gran. Al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no hi surt i només recull remitjó, que remet a escadús («conjunt d’objectes escadussers»), però el magnífic Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) sí que recull a Cardona, Solsona i Manresa la paraula remitjot, sovint pronunciada remijot, i la descriu com a «quantitat indefinida, generalment porció d'un conjunt (Cardona, Solsona, Manresa)»; «Dies enrera la cabra feia un bon remitjot de llet»: feia molta llet. «He portat al teu amo un remitjot de peres». Pel que fa a l’etimologia, el mateix diccionari ens diu que seria un derivat de remitjar («igualar dues coses traient part d'una per posar-la a l'altra»).
El filòleg callussenc Jordi Badia i Pujol, que també usa el mot en el preàmbul dels seus interessants piulets sobre llengua, em confirma que a Callús es fa servir i que el seu pare ho deia habitualment, sobretot parlant d'herbes o hortalisses (un remijot de patates, un remijot d'aufals). Badia corrobora que a Solsona també es diu. «I més amunt: els meus sogres són de Cambrils (ell) i d'Alinyà (ella) i diuen remejot (amb les dues e neutres)» I hi afegeix que a Solsona ho ha sentit aplicat també a persones, amb significat de colla o de molts.
Un sinònim de remitjot seria
grapat, que el DIEC defineix com a «porció d’alguna cosa que cap dins el puny o la mà closa». I també,
almosta, sovint pronunciat
aumosta, que segons el diccionari normatiu és una «mesura de capacitat per a grans equivalent a la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes».
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
