​Una mirada diferent

per Josep M. Fius, 30 d'abril de 2022 a les 07:33 |
I de sobte, va obrir molt a poc a poc els ulls. Tot es veia borrós, colors apagats i només hi veia ombres. Què ha passat?, es va preguntar. Dins el cap, la seva veu ressonava talment com al bell mig del no-res. L’eco d’ell mateix li provocava un mal de cap terrible i persistent.
 

Intentava moure els dits. Intentava moure els peus. Un líquid llefiscós l'envoltava. Amb tot, aconseguí moure el braç i es va palpar el pit. Un forat, una ferida, un mal horrorós, unes arrels inexplicables i un perfum de rosa que semblava que es podia mastegar. Com havia arribat a passar tot plegat?
 
Recordava estar jugant amb ella, aquella criatura tan jove i alegre. Aquella femella humana que desprenia vitalitat i valentia. L'única que s'havia atrevit a mirar-lo als ulls i preguntar-li què volia, què li passava. L'autèntica guerrera capaç d'alçar la cara i tractar-lo com un igual. Mai no li havia passat, sempre defensant-se de prejudicis i malentesos; de cops contra el diferent i d'insults al desconegut. Però ella, amb la mirada penetrant i ben segura, no va témer ni el va jutjar. Ell, sorprès i content, només parlava i li explicava viatges i records, anades i vingudes i lluites a contracor.
 

Però de sobte, sense entendre el perquè, una espasa empunyada per un jove sonat i orgullós, un cavaller sectari i misogin, el va començar a atacar. La jove cridava tot volent posar raó. Volia aturar aquell impresentable. Sabia que si matava el drac, aquell fastigós aniria a trobar-la tot reclamant el seu premi en forma de carn. Tanmateix, els prejudicis i l'autèntica por van ser més forts. El drac, cansat de lluitar contra tot i tothom, es va deixar punxar. No li va fer tant mal la punxada com el fet de veure que els anys passaven i la humanitat seguia sense acceptar tot aquell que no entra dins una pretesa normalitat.
 
Sol, estirat a terra, va voler tornar a tancar els ulls tot clavant més profundament l'espasa que restava al seu costat. Una llàgrima va caure galta avall i el drac per fi, va expirar tot abandonant aquest món on una petita princesa l'havia fet pensar que els somnis es poden convertir en realitat.
Arxivat a:
Opinió



Participació