​Regulació dels drets dels animals

per Isabel Roca, 20 de maig de 2022 a les 12:15 |
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, a principis de l’any 2021, en tot l’estat espanyol hi havia 6.248.790 menors de 14 anys. Per la seva part, la Red Española de Identificación de Animales de Compañía té registrats uns 13 milions de mascotes i la Asociación Nacional de Fabricantes de Alimentos para Animales de Compañía estima que hi poden haver uns 29 milions de mascotes en comptar els animals que no estan censats. Amb aquestes dades es pot concloure que a Espanya hi ha cinc mascotes per cada menor de 13 anys. Amb aquest panorama és lògic que el passat 16/12/2021 es publiqués al BOE la Ley 17/ 2021, de 15 de Diciembre, de modificación del Código Civil, la Ley Hipotecaria y la Ley de Enjuiciamiento Civil sobre el Régimen Jurídico de los Animales. Aquesta llei s’aplica a tot l’estat espanyol, però reconeix que les Comunitats Autònomes que tinguin la seva pròpia legislació també puguin regular sobre el animals de companyia i el Parlament de Catalunya ja està preparant unes lleis que possiblement s’aprovaran aviat. La Llei 17/2021 considera que els animals de companyia no són coses, sinó que són «éssers vius dotats de sensibilitat». Vegem-ne les novetats:
 

1r. En cas de separació, divorci o nul·litat del matrimoni tant de mutu acord com per via contenciosa, per determinar la guarda i custòdia dels fills menors es tindrà en compte l’interès dels menors i el benestar de les mascotes. Es pactarà també, doncs, no solament el règim de visita i convivència dels fills, sinó que s’hi inclouran també els animals de companyia.
 
2n. Hi ha una llei que ja estableix que quan un dels progenitors està incurs en un procediment penal o hi ha violència domèstica no existirà dret de visites per part d’aquest progenitor envers els fill menors, però ara s’hi afegeix amb aquesta llei que tampoc no hi haurà règim de visites si el progenitor infligeix maltractament animal o hi ha indicis que ho fa.
 

3r. Si un tercer troba un animal perdut l’haurà de retornar al propietari o a la persona que en tingui cura, sempre que tingui coneixement de la seva identitat.
 
4t. Si el testament d’una persona no diu el contrari, els seus animals de companyia passaran al hereus o legataris si aquests els reclamen. En cas que no ho facin, llavors es podran donar a uns tercers.
 
5è. Si un tercer incorre en despeses de guariment i de tenir cura d’un animal ferit o abandonat, té dret a reclamar al propietari de l’animal que li aboni aquestes despeses. Si l’animal ha sofert lesions que li han provocat la mort o han repercutit en la seva salut física o mental, el propietari i per extensió les persones que convisquin amb ell, tenen dret a rebre una indemnització pels danys morals causats.
 
6è. No es poden hipotecar els animals de companyia, així com tampoc no es pot estendre la hipoteca als animals destinats en una finca que es dediqui a la explotació ramadera, industrial o d’esbarjo.
 
7è. Els animals de companyia són inembargables, però sí que es poden embargar les rendes que puguin generar.
 
Com es pot veure, amb aquesta llei s’ha avançat molt en la protecció de les mascotes, la qual cosa està en sintonia amb la legislació europea i amb alguns països com França i Portugal. Això és només un començament, perquè a nivell de l’estat espanyol hi ha un projecte de llei que si s’aprova per les Corts Generals, a finals d’aquest any o principis del vinent tindrem una Llei de Benestar Animal, sens perjudici del Parlament de Catalunya, que també està molt sensibilitzat en aquest tema.
Arxivat a:
Opinió



Participació