Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia d: el 20 d’abril. A les escoles, un dia abans. L’últim escull: la Setmana Santa, potser per visualitzar les conseqüències en les dades epidemiològiques que ha suposat la mobilitat i l’aiguabarreig amb els infectats des del març de 2020 fins a la primavera d’aquest 2022. Per a molts, la mascareta –més enllà de les teories conspiranoiques sobre l’origen del virus i la rendibilitat que n’han obtingut les farmacèutiques– ha estat un símbol d’opressió i, conjuntament amb les vacunes, els estendards de la supressió de les llibertats individuals davant de l’emergència i la salut col·lectives. Ras i curt, sembla que, dos anys després de la propagació mundial, hi ha qui tingui la necessitat de dir que no n’hi ha per tant i, apressant-se a eliminar les angoixes com si fossin toxines, girar full i deixar-ho tot com una anècdota. Però, és clar, mirant enrere, avaluant la terra cremada, no tot han estat flors i violes.
En aquest període, que acabarà, de moment, amb la caiguda de les mascaretes, a més d’un li ha caigut la màscara... o la cara de vergonya. Entre molts i variats motius perquè –ha quedat claríssim– el món no estava preparat per a tanta devastació: humana i moral. Ara comencen a qüestionar-se, entre d’altres, les precipitacions i els moviments en fals de les administracions, la nefasta gestió d’algunes residències de gent gran o altres martingales que els espavilats munten per omplir-se les butxaques en temps de necessitats extremes i recerca de solucions ràpides i efectives. Un bon enfilall de despropòsits i immoralitats que, en cap cas, pot justificar una esbandida ràpida de l’impacte pandèmic. En tot cas, i malauradament, reflexionar, utilitzar el sentit comú i buscar la manera de canviar les coses des de la base no estan gaire de moda. Mascaretes a les deixalles i qui dia passa, pandèmia empeny.
