Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El conjunt està format per una capella i una església situades a la cantonada de la via de Sant Ignasi amb la plaça del mateix nom, un indret en procés de renovació urbanística gràcies a la recent reforma de la via i a la construcció del nou accés al Museu Comarcal i el centre d’acollida de peregrins, que estan millorant el seu entorn i han aïllat l’edifici amb l’enderroc de la sala Ciutat. És una construcció en estil neoromànic historicista, inaugurada el 1958, construïda en el lloc on hi havia hagut l'hospital i capella de Santa Llúcia, dels quals es té notícia des de 1321. Al segle XVIII s’hi bastí l'església de Sant Ignasi, enderrocada durant la revolució paral·lela a la Guerra Civil espanyola.
L’església és de planta rectangular, d'una sola nau i amb capçalera poligonal. La coberta és de volta ogival, obrada amb maó. Per a la construcció dels murs es van emprar carreus dels antics hospital i capella de Santa Llúcia i de l'església de Sant Ignasi. El portal, que abans era a la façana, és del segle XIV, amb estructura de mig punt i adovellat. Les arquivoltes reposen sobre uns capitells desgastats que culminen unes columnetes adossades que flanquegen els costats de la portalada. L'església està orientada al sud, on hi ha un ull de bou i la coberta és a doble vessant.
L’edificació, que representa el límit entre el nucli antic i el barri de les Escodines, està protegida de manera parcial pel catàleg de patrimoni, per la importància artística i històrica, perquè és el lloc on es va produir el famós
rapte, un episodi en què Ignasi es va recuperar després de patir una suposada catalèpsia. A més, conté les restes romàniques de l'antic edifici hospitalari.
PER SABER-NE MÉS:
-SARRET I ARBÓS, Joaquim, Història religiosa de Manresa, Impremta i enquadernacions de Sant Josep, Manresa,1924, pàg. 218-234.
