D'AQUÍ I D'ALLÀ

​Jennifer Marin: «Segueixo el Baxi Manresa. Estic molt contenta perquè estan fent una temporada molt bona»

​Jennifer Marin (Colòmbia)

per ​Jennifer Marin, 2 de maig de 2022 a les 11:23 |
​Jennifer Marin, al Pont Vell | Foto: Marc Prat
Vaig néixer a la ciutat de Cali, a Colòmbia, l’any 1991. Cali és una ciutat d’uns tres milions d'habitants, coneguda com la sucursal del cel i és la capital mundial de la salsa, el ball més típic de la ciutat. Per mi és la ciutat ideal, té de tot, oferta cultural, gastronòmica i està adornada pels farallons de 4.100 m, unes formacions rocoses que formen part de la serralada occidental del país que integra la coneguda «coordillera de los Andesç», això i que està a uns 1.000 metres d’alçada, permet que tot i ser una ciutat càlida 28º-30 ºC durant tot el any, sigui fresca especialment a les tardes. Però a més pots escapar de la calor perquè a 30 minuts de la ciutat trobes pobles amb temperatures mínimes de 12 ºC i màximes de 23 ºC. 
 

Soc d’aquesta bona època dels noranta. Tinc trenta anys. La meva relació amb Manresa és una historia llarga; la meva parella és de Berga, i ens vam conèixer el 2017, quan fèiem un màster en Estudis Jurídics avançats a la Universitat de Barcelona. Vam sobreviure a la distància i al 2018 la meva parella es va traslladar a viure amb mi a Colòmbia fins al 2020, quan vam decidir tornar. Vam arribar al Berguedà el gener del 2020 i des del setembre estem vivint a Manresa. Vam triar aquesta ciutat perquè no volíem viure a Barcelona, perquè ens agrada la muntanya i la tranquil·litat, però també ens agrada la ciutat, sobretot a mi. Per això ens hem decantat per Manresa, que és més gran que Berga, i a més a més la meva parella ara treballa a la Generalitat, aquí. Però jo treballo a Colòmbia, soc advocada. A més, des del 2018 estic vinculada a la docència universitària i ara estic fent un doctorat en dret a la Universitat de Barcelona. A causa de la pandèmia, moltes classes es poden fer utilitzant  plataformes virtuals, com el moodle o el teams, a més de las videoconferències, així que he pogut continuar amb una contractació com a docent de dret en una universitat de la ciutat de Cali i visc amb dos fusos horaris! En tot cas, ara mateix també estic buscant feina aquí perquè vull connectar-me un altre cop a la pràctica del món jurídic, especialment amb la consultoria, o continuar amb la gestió acadèmica.
 
El que m’ha sorprès més dels vostres costums és que teniu moltes festes a cada poble, per petit que sigui, i a més en molts casos als barris. En alguns mesos de l’any pots estar cada cap de setmana en algun poble aprofitant les seves festes locals. I una altra cosa que m’ha sorprès molt, parlant del menjar, és l’empedrat. A Colòmbia normalment el gra el fem amb guisats i aquí es menja com una amanida. El que més m’agrada d’aquesta ciutat és la Seu i la Cova de Sant Ignasi, són dues construccions fascinants, que tinc pendent de visitar per dins, però m’agrada molt veure-les des de fora, donen una sensació de grandesa molt forta. També m’agrada molt anar a caminar per la Séquia, és fantàstic per mi anar per un camí amb aigua a tocar, a més de ser una construcció impressionant. Segueixo molt també el Baxi Manresa. L’equip té una aficionada més i estic molt contenta perquè aquest any estan fent una temporada molt bona.
 

Estic aprenent català, formalment des de l’abril de l’any passat, amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Ara estic fent el segon nivell de l’Elemental 2, per tant espero tenir la certificació del nivell B1 aquest estiu. En general em va molt bé, m’agrada aprendre coses noves i formar-me, a més així puc fer més immersió aquí a Catalunya, tot i que ja intento parlar constantment en català a qualsevol lloc on soc. De fet, des que vaig arribar aquí la majoria de gent em parla català i això m’està ajudant molt. Ah! M'agradaria afegir que el que no m'agrada de Manresa és el fred! Vinc d'una regió colombiana on tot l'any és estiu, l'únic que canvia de les estacions són els períodes secs o de pluges, i aquí l'hivern se m'està fent molt llarg...



Participació