Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Armat de luxe
Arribada la Setmana Santa, les forces vives de Manresa s’organitzen per mantenir una tradició que, en els darrers anys, ha pres unes formes
curioses. El dia 3 d’abril, els Armats de Manresa van celebrar finalment el vintè aniversari de la seva
refundació. De fet, la commemoració s’havia d’haver fet el 2020, però la pandèmia ho va impedir. Per fer l’acte ben lluït, a la cohort manresana s’hi van unir unes quantes colles d’armats d’arreu de Catalunya, entre les quals la dels Armats de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima Sang de Constantí, el poble d’origen d’Els Pets. Com veieu a la fotografia, el bateria Joan Reig va ser un dels armats il·lustres que va fer cap a Manresa. El que ja no podria garantir és que, en època romana, els centurions duguessin els cabells tan llargs.
La penitència
I parlant d’armats, cal dir que la Processó del Divendres Sant d’aquest any va començar mitja hora abans –a les vuit del vespre–, però va acabar igual de tard. I és que, com m’explica una espectadora subscriptora de la revista, mentre els passos van anar tornant a la Seu, aquest any, els armats no van marxar i van esperar en formació fins que entressin els últims. Els darrers d’arribar, a quarts d’onze de la nit, i com es fa darrerament, eren els portants de la Macarena, que havien de fer l’
encuentro amb el Sant Crist. Entre trobada i replegament dels
macarens, es van fer gairebé les dotze de la nit, amb els cossos dels armats trinxats de tant aguantar el tipus.
Mones ignasianes
Continuant amb les celebracions nostrades a Manresa, aquest any, la fita de Manresa 2022 i la figura de Sant Ignasi Són la inspiració de moltes iniciatives ciutadanes. A l’aparador de la pastisseria Perarnau, un establiment especialista en creacions
ad hoc independentistes o locals, aquesta Setmana Santa hi lluïa una mona
ignasiana dissenyada per Dani Hernández Massegú, director de l’Escola d’Art i bon amic del
Pou, que va elaborar el mestre pastisser Joan Ramon Perarnau Vidal.
Fira caducada
Amb tanta celebració a Manresa, no hi ha temps de retirar la propaganda d’un esdeveniment quan ja n’hi ha un altre en marxa. Ho certifica la fotografia que m’ha fet arribar un amable lector de la marquesina de la parada d’autobús de la plaça Mallorca. Com es pot veure, encara hi ha l'anunci de la Fira de Sant Andreu... del mes de novembre. O s’organitzen massa
mogudes, o no donen a l’abast a encartellar!
La feina ben feta...
Un veí de la zona de la plaça dels Infants es va donar, mentre venia a peu des de la carretera de Vic que, en el cartell del nou supermercat Charter –versió reduïda dels hípers Consum– al carrer que duu el mateix nom de la plaça hi havia una cinta de paper de pintor damunt de la
c del logotip. Com que hi havia llum de dia i el cartell no s’havia il·luminat, va observar, es veu ampliant la instantània, que a la cinta hi ha escrita la paraula «Manresa». No cal ser gaire astut per deduir que va quedar-hi enganxada pel mateix que va col·locar el cartell –que és a una alçada considerable–, sense adonar-se que deixava rastre de la identificació d’on s’havia de traslladar.
‘Bufona’ Gamarra
Ja fa temps que capçaleres com
La Vanguardia o
El Periódico –comprat pel mateix grup, Prensa Ibérica, propietari de
Regio7–
utilitzen traductors automàtics per als textos pensats i escrits originàriament en castellà. Aquest fet provoca, si ningú fa un repàs posterior dels textos, que, per una banda, quedin calcades estructures lingüístiques castellanes i, en el pitjor dels casos, traduccions indesitjades i indesitjables dels mots, especialment de noms propis. Va ser el cas de l’article de l’apartat de notícies d’Arreu del diari
Regió7 del dia 4 d’abril, amb, probablement, peces comunes a tots els diaris del grup. El traductor, en aquest cas, va jugar una mala passada: la nova secretària general del PP i portaveu al Congrés, segons el diari, es diu
Bufona Gamarra. Una traducció atrevida de l’afectuós i benestant sobrenom de Cuca.
Una auca més
I acabo amb una altra obra en forma d’auca de l’amic Joan Vilamala, que no para quiet. En aquest cas l’
Auca del Monestir de Sant Llorenç, prop Bagà, que explica de manera sintetitzada la història del convent –construït durant el segle X– a través dels dibuixos de Toni Puig i els 48 rodolins escrits del nostre artista.
