​Escola Bages: 50 anys

per Jordi Sardans, 12 de maig de 2022 a les 11:26 |
En el marc de celebració dels 50 anys de l’Escola Bages (1971-2021), un any més tard a causa de la pandèmia, Francesc Villegas explicava en l’aula principal del centre que va rebre l’encàrrec de l’equip directiu per fer el llibre, que fonamenta en l’estudi de la documentació que li proporciona la família del mestre Josep Pagès, el primer director. Utilitza fotografies de l’arxiu del col·legi, prèviament ordenades per Xavier Balet, notes de mestres jubilades, la revista Xarranca, fulls informatius... En sis capítols cronològics, Villegas repassa des dels problemes per crear infraestructures en un solar al costat de la via del tren a les obres de remodelació del vell edifici. El llibre plasma l’esperit, la vitalitat i l’empenta de l’Escola Bages adaptada a la renovació pedagògica, amb el repte d’integrar immigrants d’arreu del món.

L’historiador Francesc Comas descriu el context educatiu a Manresa en el moment de creació de l’Escola Bages. Als anys seixanta, les escoles públiques eren insuficients per escolaritzar els infants de la ciutat, més nombrosos per l’augment de la població i l’arribada d’immigrants en edat fèrtil. El 1960 Manresa tenia uns 52.000 habitants i el 1975 arribava als 66.000. A mesura que naixien nens i nenes, mancaven més places escolars. Hi havia les escuelas nacionales, com l’edifici Sant Ignasi, davant de la piscina, el Pare Algué, encabit en una exfàbrica al començament de la carretera del Pont de Vilomara, i la Renaixença. També les escoles unitàries: Pilar i José Antonio Primo de Rivera (a la Guia), Calvo Sotelo (carretera de Santpedor), Víctor Pradera (Viladordis), San Jaime (Barcelona) i una mixta a Les Farreras-Salelles. A més, els patronats de Sant Joan de Déu, l’escola de Filatures Bach als Comtals i la Preparatòria de l’institut Lluís de Peguera. Els fills de la classe mitjana manresana anaven a les Dominiques, San Francisco, Casa Caritat, els Infants i l’Ave María, i els nens a La Salle. Hi havia acadèmies als baixos de les cases, però resultaven insuficients. Amb la llei espanyola Villar Palasí de 1970 es van construir  tres escoles més: Sant Ignasi, el Bages i l’Anselm Cabanes. Una associació de pares crea La Flama, es construeix el nou Col·legi Catalunya a Pineda, Badia Solé ocupa l’antic Sant Francesc, Rial passa als Tovots de la barriada de les Cots... I tres anys abans, Caixa Manresa havia fet construir l’escola Oms de Prat.
Arxivat a:
Opinió



Participació