Els darrers 25 anys, diferents col·lectius i associacions han anat teixint, de mica en mica i en diferents etapes, la història de la música alternativa autogestionada de Manresa.
Quan parlem de gas com a font d’energia, sovint pensem que tots són iguals. Tanmateix, sota el nom genèric de gas s’hi amaguen diferents tipus de combustibles amb orígens, propietats i usos molt diversos.
Els motors híbrids dels cotxes van aparèixer com una resposta a una necessitat molt clara: reduir el consum de combustible i la contaminació sense renunciar del tot als avantatges del motor de combustió tradicional.
L’any vinent farà trenta anys de la publicació al Regne Unit del primer llibre de Harry Potter. La generació que va créixer amb aquella saga és també la del gran canvi d’època: l’única que ha vist concentrat en dues dècades un salt històric que abans requeria segles.
Ara fa un any, l’Arxiu Comarcal del Bages complia 25 anys de la seva última remodelació, constatant que aquella reforma havia esdevingut prematurament insuficient per gestionar el creixent volum documental.
Amb la recent efemèride dels 50 anys de la mort de Franco ha quedat clar com n’és de necessari tenir endreçada la memòria històrica. Més encara quan, entre les noves generacions, resulta difícil d’avaluar si el règim de la dictadura era millor o pitjor que el que vivim en l’actualitat.
El número 150 de la revista, de desembre del 2000, publicava el reportatge de Laia Olivé: «Les comunitats religioses de Manresa veuen la necessitat d’autofinançar-se».
Manresa viu un moment de renovació silenciosa en el món de la il·lustració. Si en altres temps noms com Manel Fontdevila i un llarg etcètera han encarnat la projecció del dibuix manresà cap a l’exterior, avui la torxa passa a mans de les noves generacions. Una nova fornada d’il·lustradors i il·lustradores que s’obren camí en un paisatge nou i canviant: des de la il·lustració editorial fins als còmics, passant pel disseny per a videojocs o la dinamització cultural en tallers i llibreries especialitzades. El sector es mou entre les oportunitats digitals i els reptes que planteja la irrupció de la intel·ligència artificial.
La tradició d’escoltisme arrelat a l’Església i l’efervescència sociopolítica de finals dels setanta van dibuixar a Catalunya i també a Manresa un nodrit grup d’agrupaments, esplais i mijacs on, des de ben petita, la canalla aprenia tot tipus de valors relacionats amb la companyonia i el poder que atorga el principi que la unió fa la força.
Tothom qui té més de cinquanta anys recorda que el 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Dios. Omnipresent durant quatre dècades, el Generalísimo havia accedit al poder des d’un cop d’estat militar per dirigir els destins d’Espanya. Però aquella tardor es moria després d’una llarga agonia difosa detalladament a tots els mitjans. És clar que 1975 va ser també un temps carregat d’expectatives que a Manresa es vivien intensament. I això malgrat la repressió contra qualsevol mena de dissidència, considerada sempre il•legal i subversiva, o els efectes d’una creixent crisi econòmica.
_(2).jpg)
.jpg)
