La tradició d’escoltisme arrelat a l’Església i l’efervescència sociopolítica de finals dels setanta van dibuixar a Catalunya i també a Manresa un nodrit grup d’agrupaments, esplais i mijacs on, des de ben petita, la canalla aprenia tot tipus de valors relacionats amb la companyonia i el poder que atorga el principi que la unió fa la força.
Tothom qui té més de cinquanta anys recorda que el 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España por la gracia de Dios. Omnipresent durant quatre dècades, el Generalísimo havia accedit al poder des d’un cop d’estat militar per dirigir els destins d’Espanya. Però aquella tardor es moria després d’una llarga agonia difosa detalladament a tots els mitjans. És clar que 1975 va ser també un temps carregat d’expectatives que a Manresa es vivien intensament. I això malgrat la repressió contra qualsevol mena de dissidència, considerada sempre il•legal i subversiva, o els efectes d’una creixent crisi econòmica.
30/10/2025
La creació de paisatges agroforestals més resilients es destaca com un àmbit clau per impulsar la bioeconomia a Catalunya. | Generalitat de Catalunya
El pla preveu 44 actuacions vinculades al sector agroramader i forestal per consolidar una economia circular, generar ocupació i fomentar la innovació sostenible.
16/10/2025
La professió de maquinista compta amb una ocupació propera al 100% | FGC
En un moment històric marcat per la sobreinformació, la proliferació de notícies falses i la propagació accelerada de discursos d’odi a través de les xarxes socials i d’altres canals, els mitjans de premsa comarcal i local manifesten la seva profunda preocupació davant l’impacte que aquesta desinformació té en la cohesió social i en la qualitat democràtica del país.
09/10/2025
La ciberseguretat és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar Foto AdobeStock
Els Departaments de Salut i de Drets Socials i Inclusió impulsen la transformació del sistema per adaptar-lo a les necessitats de les persones fràgils i vulnerables.
Amb el pas dels anys, la il·lustració, com la majoria de treballs eminentment manuals, ha adquirit un alt grau de mecanització i s’ha emparentat cada cop més amb els principis de la fotocomposició, el disseny gràfic i fins i tot la pintura.
Diu el Gènesi que amb la llum va començar tot. També la creació de l’Escola d’Educació Especial La Llum va ser la gènesi de l’inici d’Ampans, una associació fundada per deu famílies amb l’objectiu d’oferir assistència, acolliment i suport als nois i noies subdotats que, fins en aquell moment, no gaudien de cap ajuda assistencial.
27/09/2025
Campanya “Aprofitem els Aliments”, iniciativa impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per reduir el malbaratament alimentari | Departament d'Agricultura
El número d’octubre del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes, amb fotografies de Francesc Rubí: «Manresa transforma la seva fesomia».
Recuperar la memòria de 1975 podria quedar en un exercici nostàlgic d’aquell darrer any del franquisme on, suposadament, tothom ja se sentia demòcrata i donava la dictadura per amortitzada.
Dins del terme de Manresa hi ha més d’un centenar de masies disseminades. De fet, l’Ajuntament té elaborat un Catàleg de Masies i Cases Rurals, que en recull prop de dues-centes. Són factors decisius per a la salvaguarda del territori i en aquest reportatge parlem de nou de les més antigues, que són un referent per a la ciutat: la Culla, les Marcetes, el Grau, can Font, l’Oller, les Farreras, cal Balcells, el Suanya i la Morera. Algunes encara mantenen l’activitat agrícola i ramadera original, però d’altres han passat a titularitat municipal, tot i que ofereixen serveis relacionats amb el sector.
La revista El Pou de la gallina se suma a la commemoració dels 50 anys de les últimes detencions del franquisme a la ciutat i la lluita per recuperar els drets i les llibertats.
El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.
per Ferran Sardans, Jordi Sardans, Aida Tudó i Lluís Virós
Aquest reportatge ofereix una mirada aèria a l’evolució urbana de Manresa, una ciutat que, com tantes altres, ha transformat el seu paisatge en poc més de mig segle. La comparació entre imatges actuals i fotografies del passat proper permet visualitzar aquests canvis amb una immediatesa que cap altra eina pot igualar. Ens fixem especialment en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI, un període marcat per la redefinició de l’espai urbà, la irrupció de nous usos del sòl i la reformulació de la relació entre ciutat i natura.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
