Malgrat que, com apunta el tema d'aquest mes, segons les estadístiques, més de la meitat dels manresans parla català habitualment, l'estat de salut de la nostra llengua no és bo o, com a mínim, empitjora amb el pas dels anys i la transformació del país i la societat on vivim. L'ús social del català va disminuint i l'estadi de llengua minoritzada s'ha convertit en la moneda de canvi de bona part dels catalanoparlants que insisteixen a canviar de llengua, quan tenen tot el dret de parlar català al nostre país, i topen amb un castellà que, de vegades, arriba a imposar-se fins i tot de males maneres. És així com la mateixa falta de consciència lingüística fa trontollar l'oficialitat de la nostra llengua. I és evident que si una llengua no es fa servir, si no resulta útil, de mica a mica s'esllangueix. És el que passa entre les noves generacions —tinguin pares i mares catalanoparlants o no— acostumades a desenvolupar-se en un món en què l'ús del català pot arribar a ser escàs en segons quins ambients i la normalització lingüística fa anys que s'ha aturat. I és que la nostra cultura i idioma lluiten en un món globalitzat on costa respirar cert aire de catalanitat.
Per postres, un altre gran acord de país en una altra època, la immersió lingüística, també s'erosiona. Hi ha un especial interès per espanyolitzar l'educació a casa nostra, de la mateixa manera que hi ha interessos molt poderosos per espanyolitzar-ho absolutament tot. Les lluites a les institucions i, sobretot, als tribunals de l'Estat cada cop desgasten més i la defensa política de la llengua esdevé un estira-i-arronsa interminable que, ben sovint, convida a pensar que no hi ha millor defensa del català que no sigui el poder reglamentador d'un estat propi. Un horitzó –ara representat per projectes polítics en hores molt baixes– que asseguraria molt més el futur de la nostra llengua, que de tota manera no deixaria d’estar amenaçada pel poder del castellà, amb 500 milions de parlants a tot el món. Mentrestant, ens resta continuar teixint estratègies per promoure l'ús de la llengua en tots els àmbits i no oblidar que la nostra és una llengua de cultura, moderna i equiparable a qualsevol dels idiomes que dominen el món globalitzat. Davant d'aquesta realitat, a aquells que vulguin aprendre'l, només cal que els diguem: "Parla'm en català".
