Manresa és una de les poques ciutats d’una certa importància de Catalunya on la quantitat de persones que s’expressen habitualment en català són més de la meitat de la població. Aquesta constatació, però, no hauria de fer-nos pensar que el futur de la llengua catalana està assegurat, sinó que els moviments constants de població, la influència dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en castellà, les reticències de determinats sectors socials i econòmics a l’hora de fer servir la nostra llengua, l’acció constant d’organismes de l’estat per erosionar l’oficialitat de la nostra llengua i la mateixa falta de consciència lingüística d’una part de la població catalana fan que no puguem sentir-nos cofois, sinó que ens indiquen que vivim una etapa històrica en què cal estar molt vigilants pel que fa a l’ús i extensió de la nostra llengua. És per això que molts col·lectius de la ciutat hi treballen i que l’administració municipal ha establert el Pla Estratègic per la Llengua Catalana.
A Catalunya sembla que hi hagi, des de fa anys, una estranya dissociació entre la importància que es dona a la llengua en moltes declaracions públiques per part d’institucions i representants polítics i l’escassetat de les dades concretes sobre el seu ús.
Ens manquen dades
És cert que cada cinc anys es fa una enquesta general d’usos lingüístics, però les dades d’aquesta enquesta, a part d’aprofundir una mica més en algunes poblacions o comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, per a la resta de Catalunya són tan sols per àmbits territorials. Això fa que, per a les comarques de la Catalunya central, on hi ha ciutats tan importants com Manresa i Vic, només disposem de dades globals de tot l’àmbit territorial, i no en tinguem ni a nivell comarcal tan sols. Tota aquesta explicació ve a tomb per justificar que no disposem de cap dada actualitzada i fiable sobre l’ús del català a Manresa. Les darreres dades estadístiques sobre el coneixement de la nostra llengua a la ciutat són de l’any 2011, quan érem 76.751 habitants. L’any 2011 hi havia 57.836 habitants –un 79%– que sabien parlar català, 60.900 que el sabien llegir i 46.262 que el sabien escriure; només 3.935 persones no l’entenien. Per tant, les darreres dades certes que tenim són de fa quinze anys.
L’ús del castellà s’ha difós de manera progressiva com a llengua de comunicació i relació entre el jovent
En aquesta quinzena d’anys que han transcorregut des del 2011 s’han produït canvis demogràfics tan importants com l’arribada de gran nombre d’immigrants i una accentuada baixada en la taxa de natalitat de la ciutat, només compensada parcialment per la quantitat de naixements de mares estrangeres que, en aquest moment, són quasi la meitat dels que es produeixen a Manresa. Entre les ciutats amb més de 50.000 habitants de Catalunya, Manresa és la que compta proporcionalment amb un nombre més elevat de nadons nascuts de mares estrangeres.
La composició lingüística de la piràmide d’edats és molt probable que s’estigui alterant profundament per la seva base sense que les dades estadístiques ho estiguin registrant, sobretot tenint en compte que les enquestes sobre llengua de la Generalitat es fan amb persones a partir de 15 anys. Tampoc no deixa de tenir importància el fet que la quantitat d’habitants de Manresa ja ha arribat als 82.025 i que el creixement de població de la ciutat es produeix, des de fa ja alguns anys, exclusivament per l’aportació immigratòria, especialment magribina i llatinoamericana. En els darrers deu anys, el percentatge de població de Manresa nascuda a l’estranger ha passat del 14% al 28% actual.
Un altre problema que patim, des del punt de vista estadístic, és que les enquestes de què disposem a nivell de ciutat no distingeixen entre saber parlar català i parlar-lo habitualment. Per la darrera enquesta d’usos lingüístics, feta a l’any 2023, sabem que el 89% dels habitants de la Catalunya central sap parlar català, però que només un 67% el parla habitualment; per tant, podem dir que la quarta part de les persones que el saben parlar el fan servir escasses vegades o mai. Si extrapolem aquestes dades a Manresa, significaria que el percentatge de població manresana que parlaria habitualment català seria un 60%, més de la meitat dels manresans.
Curiosament, les dades estadístiques més recents de què disposem, pel que fa a la llengua dels manresans, són les que facilita l’Instituto Nacional de Estadística espanyol. Segons aquestes dades, recollides el 2021, un 60% dels manresans parlaria sempre o quasi sempre en català dins la família, dada que concorda perfectament amb la que hem calculat anteriorment.
Malgrat que més de la meitat dels manresans parli en català, sí que es pot observar que s’han consolidat alguns barris de la ciutat on és excepcional sentir-hi algú parlant-hi; són barris, com la Balconada, el Xup o Sant Pau que, per l’origen de la seva població o per viure en un cert aïllament respecte del centre urbà, la gran majoria de les famílies han mantingut el castellà dels avis i besavis que van venir a viure a Catalunya, mentre que la nova població estrangera que s’hi ha establert ha adoptat el castellà com a llengua de relació; a diferència d’algun altre barri, com Mion-Puigberenguer, on s’ha produït una notable catalanització els darrers quaranta anys.
Les noves generacions no parlen tant català
Aquest 60% de catalanoparlants manresans no es distribueix de la mateixa manera al llarg de tota la piràmide d’edats. Cal considerar que un 45% dels habitants de Manresa que tenen entre 25 i 40 anys són nascuts a fora de Catalunya; aquest interval d’edats és important perquè és quan la gent sol tenir els fills. Per tant, no és gens agosarat considerar que més de la meitat dels manresans joves no tenen el català com a llengua familiar i, possiblement, com a llengua habitual, perquè cal tenir en compte que del restant 55% no tots tenen el català com a llengua pròpia, ja que bastants són descendents de la immigració castellana de mitjan segle passat i han mantingut aquesta llengua com a habitual.
Pel que fa a la generació que puja, si mirem l’origen de la mare, és possible que només un 38% dels nens que han nascut els darrers 10 anys a Manresa tinguin la llengua catalana com a llengua inicial, mentre que un 24% tindrien com a llengua inicial l’àrab darija o l’amazig i un 28% el castellà; el 10% restant parlaria altres llengües maternes. Evidentment, aquestes són dades que caldria comprovar amb una enquesta adient, però fins ara no s’ha fet cap enquesta ni estudi sobre aquest tema.
Entre tots els que no senten parlar català a casa, gràcies a l’ensenyament i segons el barri on visquin i les relacions socials que tinguin, n’hi haurà que adoptaran el català com la seva llengua habitual. Quants? No ho sabem, però almenys aquesta és la tendència fins el moment actual. És difícil de preveure fins a quin punt totes aquestes dades definiran el futur lingüístic de la nostra ciutat, però cal tenir-les en compte, sobretot si continua l’actual tendència de les persones de procedència estrangera a adoptar el castellà com a llengua principal de relació i l’hàbit de les persones de llengua catalana a parlar directament en castellà amb tothom qui sembla que no és del país.
Malgrat tot, l’actual percentatge manresà de persones de parla catalana ens situa entre les quatre ciutats del país, amb més de 50.000 habitants, que té un percentatge més elevat de població que fa un ús habitual del català, juntament amb Girona, Lleida i Sant Cugat del Vallès, tal com es veu en la taula adjunta.
|
Ús del català dins la família |
||||
|
|
Girona |
Lleida |
St. Cugat |
Manresa |
|
Sempre |
44’5% |
36’5% |
39’8% |
40’3% |
|
Freqüentment |
13’6% |
17’6% |
18’9% |
19’3% |
|
A vegades |
13’7% |
15’2% |
15’7% |
17’4% |
|
Mai |
28’4% |
30’6% |
25’6% |
22’9% |
Font: Encuesta estructural a Hogares. Instituto Nacional de Estadística, Madrid 2022
Manresa seria la primera ciutat de Catalunya per percentatge de persones que fan servir el català dins la família sempre o freqüentment, i també la que té menys percentatge de població que no fa servir mai el català.
Fa quaranta anys, durant els primers anys de la recuperació de les institucions autonòmiques, hi havia moltes expectatives posades en l’escola catalana com a eina per recuperar l’ús públic i oficial del català després de la repressió de la dictadura franquista. L’aplicació d’un sistema de conjunció lingüística en català, acceptat majoritàriament per la societat del país, semblava que havia de facilitar la generalització de l’ús social de la llengua.
La normalització s’ha aturat
Això va ser així a moltes ciutats del país, entre elles Manresa, els anys vuitanta i noranta del segle passat, però en entrar al segle XXI s’han produït tota una sèrie de canvis socials i demogràfics que han frenat el paper de l’escola com a eina de normalització lingüística. Entre aquests canvis, cal destacar la pèrdua d’audiència de TV3 com a conseqüència de la difusió de les televisions privades espanyoles, la gran immigració procedent, sobretot, del nord d’Àfrica i dels països llatinoamericans que en 25 anys ha portat al nostre país dos milions més d’habitants, i la difusió de les xarxes socials en castellà com a mitjà principal de comunicació, d’informació i de diversió entre el jovent. I no cal negligir l’acció constant de les associacions espanyolistes i del mateix Estat per frenar la intensificació i la millora de l’ús del català com a llengua d’ensenyament.
Actualment, tant a les escoles com als centres de secundària de Manresa, es mantenen les planificacions lingüístiques que afavoreixen el català com a llengua d’ensenyament, però l’ús del castellà s’ha difós de manera progressiva com a llengua de comunicació i relació entre el jovent que tenim a les aules i això crea situacions més o menys complexes a la majoria dels centres educatius manresans.
L’alumnat que parla català es redueix al 40%
Un fet que condiciona la realitat sociolingüística dels centres manresans és la pèrdua de la majoria demogràfica per part de l’alumnat de llengua familiar catalana. Així com als anys 80 del segle passat hi havia entre un 60-65% d’alumnat de llengua catalana a les escoles manresanes, en aquest moment l’alumnat que té el català com a llengua habitual com a molt arriba al 40% i aquest percentatge, si mirem només l’alumnat d’infantil, té tendència encara a reduir-se més.
Aquesta disminució en percentatge s’ha produït per la coincidència de diversos fenòmens demogràfics i lingüístics que han incrementat la quantitat d’alumnat d’altres llengües. Per una banda, el castellà manté la seva importància per l’aportació de la immigració llatinoamericana –a més dels descendents de l’antiga immigració castellana que no s’han incorporat al català–; per altra banda, s’ha format un potent grup d’alumnat de llengua familiar darija o amazig. A part d’aquests dos grups lingüístics, hi ha una minoria formada per nens i nenes d’una gran diversitat de llengües africanes i asiàtiques. En total, es calcula que a Manresa es parlen unes 110 llengües diferents.
Tots els centres educatius entrevistats coincideixen a afirmar que l’adquisició del català és bastant més ràpida en l’alumnat que no té el castellà com a llengua familiar, que no pas entre els que parlen castellà a casa, especialment els llatinoamericans. Aquests solen mantenir el castellà com a llengua de comunicació oral amb els companys perquè, com que tothom els entén i tothom els parla en castellà, no veuen la necessitat d’aprendre la llengua.
La distribució de llengües per centres educatius és força desigual. A Manresa podem trobar algunes escoles i algun institut on els catalanoparlants no arriben al 10%, mentre que hi ha alguns centres amb una àmplia majoria d’alumnat de llengua catalana. En tot cas, en la majoria de les aules de la ciutat, els alumnes de parla catalana no arriben a la meitat o, fins i tot, hi ha grups escolars sense cap alumne de llengua familiar catalana. És evident que això és un problema per aconseguir que el català es faci servir com a llengua de comunicació a l’aula quan es fan treballs en grup i, ja no cal dir-ho, al pati.
Els alumnes canvien fàcilment al castellà
Tant si l’alumnat de llengua catalana és majoria com si no ho és, el que observen tots els mestres i professors és que ha disminuït l’ús del català entre els alumnes i que els que són de llengua inicial catalana tenen tendència a passar immediatament a parlar en castellà amb els seus companys de seguida que observen que aquests parlen castellà o que tenen alguna dificultat per expressar-se en català. La immersió en castellà que tenen els nens de llengua catalana a través del cinema, la televisió, les xarxes socials, les activitats esportives i les relacions familiars fa que, a primària, la majoria de catalanoparlants ja es pugui comunicar còmodament en castellà, mentre que la continuada aportació immigratòria facilita que canviïn de llengua perquè conviuen amb alumnes que no dominen la llengua del país.
L’esforç del professorat per eixamplar l’ús del català
Davant aquest conjunt de dificultats, tant a escoles com a instituts de Manresa s’utilitzen un conjunt d’estratègies de promoció de la llengua: la gran majoria del professorat fa les classes en català (sobretot a primària), les entrevistes amb les famílies s’intenta fer-les en català sempre que sigui possible, els treballs i les exposicions orals a l’aula es fan en català i les activitats escolars generals també són en aquesta llengua. En alguns centres de primària i secundària també hi ha una insistència especial perquè els alumnes utilitzin el català com a llengua de comunicació quan fan treballs en grups reduïts perquè aquesta és una situació en què bastants recorren al castellà com a llengua de relació oral, encara que el treball que estiguin redactant sigui en català.
Als centres escolars, tant de primària com de secundària, hi ha una aula d’acollida on s’escolaritzen els alumnes nouvinguts que no saben prou català per seguir els cursos normals a l’aula. A més a més, el curs actual han començat a funcionar a l’institut de Cal Gravat i a l’Institut-Escola Manresa dues Aules d’Acollida Intensiva; són aules on s’escolaritza durant 16 setmanes l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que arriba a Manresa sense cap coneixement de català. Un cop passades les 16 setmanes d’aprenentatge intensiu de català, cada alumne s’integra al centre on està matriculat.
Per què serveix aprendre català?
La majoria dels mestres i professors que hem entrevistat diuen que per a ells és un problema que la demanda de coneixement del català, a fora de l’àmbit escolar, sigui escassa. Això fa que, als instituts, una part important de l’alumnat d’altres llengües es pregunti per a què serveix realment aquell català que està aprenent a l’aula. Fa 50 anys, el fet de parlar català es veia com un signe d’arrelament al país i d’ascens social; en l’actualitat el català, per a la majoria dels alumnes dels instituts manresans, ha perdut en gran part aquests valors i la majoria s’integren a la ciutat parlant en castellà. Als centres on hi ha més predomini catalanoparlant, hi ha més alumnes d’altres llengües que fan servir el català com a llengua habitual, però quan la majoria dels d’altres llengües és molt gran, els escassos catalans que hi ha parlen sempre en castellà.
Si la societat manresana –igual que fa la catalana en el seu conjunt– no exigeix el coneixement del català per tenir una feina, per ser atès a la sanitat, per participar en activitats esportives o per comprar en una botiga, la tasca d’ensenyar la llengua esdevé molt més feixuga, sobretot al instituts, quan l’alumnat ja té una edat en què pren decisions sobre la llengua que definirà la seva personalitat en el futur. És significativa l’anècdota que ens han explicat en un institut d’un estudiant de batxillerat de raça negra, molt bon estudiant i amb un domini perfecte de la llengua, que està decebut de no poder quasi mai parlar en català en la seva vida diària perquè, vagi on vagi, la gent li parla en castellà a causa del color de la pell. Un altre problema que ens han comentat a algunes escoles és que a les universitats no es fa una formació adequada als mestres perquè puguin treballar amb tota la diversitat lingüística que es troben a les aules ni se’ls faciliten recursos per fer l’ensenyament en català en aules on potser només una minoria sap aquesta llengua. Tot depèn de la voluntat de cadascú per formar-se i per aprendre les estratègies didàctiques que caldrà utilitzar a classe.
Estratègies per promoure la llengua
Els mitjans que utilitzen les escoles per fer aprendre la llengua depenen dels recursos que els facilita el departament d’Educació, del professorat de suport que tenen i de les combinacions d’horaris que poden fer. En general, l’aprenentatge de la llengua es fa de manera molt intensa a educació infantil, on hi ha alguns centres que aboquen molts esforços com posar dues mestres a la mateixa aula, o fer grups reduïts de 8 o 9 alumnes amb una mestra a l’hora d’explicar contes, sempre amb la idea de facilitar un intercanvi oral amb la mestra que és la persona que facilita el model de llengua i que ajuda l’alumne a superar les seves dificultats de comprensió.
En algun centre, per intensificar l’ús oral de la llengua per part de l’alumnat, demanen que tot el personal administratiu i de serveis parli en català amb els nens perquè, si no és d’aquesta manera, aquests nens només parlen en català amb les seves mestres. També hi ha centres que procuren que la llengua que s’utilitzi entre els alumnes, quan fan treballs en grup, sigui el català. Altres centres han demanat places de mestres especialitzats en llengua per poder treballar de manera més individual la pronúncia i el vocabulari, especialment amb l’alumnat procedent de la immigració.
Per intensificar l’ús de la llengua catalana entre els alumnes, una escola participa en l’anomenat Repte Casteller, que es practica a diverses escoles de Catalunya. En aquest repte cada classe ha de construir un castell; cada nen de llengua catalana que manté el català amb els companys guanya un casteller, de la mateixa manera que cada nen que no té el català com a llengua inicial i parla en català també aconsegueix un casteller. Quan això no es fa, es perd el casteller. D’aquesta manera, en forma de joc, s’aconsegueix que els alumnes progressin molt més ràpidament en l’ús de la llengua i perdin la vergonya a parlar-la si no la dominen prou. A Manresa, com segurament passa a molts altres llocs de Catalunya, l’ensenyament en català és una eina fonamental perquè molts nens i nenes aprenguin el català i perquè els que ja tenen el català com a llengua inicial, la mantinguin. I tot això s’aconsegueix amb un gran esforç i dedicació de la majoria dels mestres i professors de les escoles i dels instituts, dedicant-hi hores tant en la preparació de les activitats com en la formació personal.
Que el sistema educatiu funcioni en català no és tan sols important per a l’alumnat, sinó que també ho és per als pares, sobretot els que són d’origen estranger. Hi ha escoles i instituts on es fan classes de català per als pares dels alumnes que el vulguin aprendre, dins el Pla Educatiu d’Entorn. Per a la gran majoria de les famílies que no tenen com a llengua el català, l’escola és l’únic lloc on les persones se’ls adrecen en català i on se’ls demana que facin l’esforç d’aprendre aquesta llengua per fer les entrevistes personals i seguir les reunions de pares. Si no fos per aquesta tasca pedagògica que fa el personal docent, serien totalment desconeixedors de la nostra llengua. En un centre de primària ens han explicat que hi ha mares magribines que han après a parlar català per deferència a la mestra, que és l’única persona que se’ls adreça en aquesta llengua.
L’actitud de molta gent no facilita l’ús del català
Tots els centres que ens han informat han coincidit a dir-nos que la seva feina té una limitació molt clara i és que la societat manresana, en conjunt, no facilita que la gent que aprèn el català el practiqui en la seva vida diària, a la botiga, a la feina, al centre esportiu, a la consulta mèdica, etc. Això fa que la llengua de comunicació diària entre molts escolars sigui la castellana; els que són de llengua catalana només juguen o parlen en català si tot el grup ho és; immediatament que hi ha una persona d’origen estranger, el grup se li dirigeix en castellà malgrat que aquest company parli en català amb els seus professors. I, encara que de manera incipient, s’observen alumnes de llengua familiar catalana que, entre ells, es comuniquen en castellà perquè aquesta és la llengua que fan servir dins el grup de companys de l’institut. Per una mal entesa educació, molts manresans de llengua catalana utilitzen el castellà per adreçar-se a les persones nouvingudes i amb els seus fills que ja són nascuts aquí, i fan fracassar les expectatives de parlar en català que tenen moltes persones que l’estan aprenent.
Núria Brugarolas és la directora del Centre de Normalització Lingüística Montserrat (CNLM), que gestiona l’ensenyament de català a persones nouvingudes en l’àmbit de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya. Ens explica que analitzant les dades dels cursos de català i dels alumnes que han atès a Manresa des de l’any 2024 fins a l’actualitat, observen un creixement sostingut gràcies al pla de xoc del Govern, que ha permès el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística. Brugarolas destaca que, pel que fa a nombre d’alumnes, “el 2024 en vam tenir 1.928 i el 2025, 2.497; vam poder atendre 569 alumnes més”. Quant al nombre de cursos, el 2025 en van fer 121, 26 més que el 2024. El darrer trimestre –gener-març– han fet 42 cursos, amb 801 alumnes, mentre que el mateix trimestre de l’any passat en van atendre 620. “Amb aquest creixement hem aconseguit respondre adequadament a la demanda”, explica. I el 10 d’abril passat van tancar les inscripcions del trimestre abril-juny, que continuen a l’alça, ja que impartiran 43 cursos, amb 815 persones inscrites.
L’aprenentatge
Per aprendre una llengua cal posar-la en pràctica tant com sigui possible”, diu la Núria. Per això, una de les activitats clau dels cursos del consorci són les pràctiques lingüístiques, que permeten utilitzar el català en situacions reals i quotidianes, més enllà de l'aula. Les pràctiques tenen lloc en diversos espais col·laboradors del Totjoc i del Voluntariat per la llengua: des de comerços fins a entitats i organitzacions que garanteixen que atendran i es comunicaran en català amb qualsevol persona que s'hi adreci en aquesta llengua, per ajudar-la a guanyar fluïdesa i confiança en contextos reals. “A Manresa tenim 71 establiments adherits al programa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua, que reben alumnes cada trimestre per fer-hi pràctiques. També reben alumnes per fer-hi pràctiques de conversa en català adaptades al seu nivell diversos equipaments de la ciutat com les biblioteques i museus de la ciutat, les residències Montblanc i Sant Andreu Salut, i algunes entitats de la ciutat com l'Esbart Manresà, l'Orfeó Manresà i el Club d'Escacs Catalònia”, explica. Aquesta iniciativa s'emmarca dins de l'aposta del CPNL per oferir activitats fora de l'aula, en un entorn real i sense el suport directe del docent. D'aquesta manera, es potencia l'autonomia de l'aprenent i, alhora, es facilita que estableixi vincles i relacions en català amb el seu entorn.
Activitats complementàries
A més del Voluntariat per la llengua i les pràctiques lingüístiques, per facilitar espais d'ús segur on els alumnes puguin parlar català, es poden fer altres activitats durant tot el curs com ara participar en la coral Cor Obert, composta per voluntaris i aprenents de català, o participar en el taller de pòdcast. “A més, fem altres activitats culturals, de coneixement de l'entorn per tal que coneguin la ciutat, la cultura, les tradicions... En aquests moments hi ha 50 parelles lingüístiques; és a dir, 100 persones que es troben amb l'objectiu de parlar català, una hora a la setmana durant deu setmanes. És una molt bona manera de guanyar fluïdesa i cohesió social”, explica la directora del CNLM.
Taller de pòdcasts
El taller de pòdcast és una activitat de foment de l’ús del català en què els alumnes practiquen la llengua i treballen el coneixement de l’entorn tot fent un projecte creatiu. El producte final és un vídeo curt que parodia els programes televisius sobre crims. És una activitat voluntària complementària a l’activitat docent, com una extraescolar. S’adreça a alumnes a partir d’Elemental 1, quan es considera que ja tenen certa autonomia lingüística. Per a cada episodi es forma un equip nou, amb actors diferents, de manera que al cap del curs passen pel taller una vintena d’alumnes diferents. Els objectius són usar la llengua de forma lúdica i creativa (aprendre tot fent i creant), aprofundir en el coneixement de la història i la cultura locals, interactuar amb elements i agents locals (espais, associacions, institucions...) i, sobretot, empoderar els participants com a nous parlants. A partir d’un guió, formen un grup nou. Primer treballen el text i el context (lectura i comentari del guió, visites als escenaris de l’obra, entrevistes amb les entitats implicades...). Després, fan tallers de teatre i assajos i, a continuació, filmen les escenes. Per acabar, fan l’estrena de l’obra (una projecció pública) i publiquen el vídeo a internet.
Campanyes de dinamització
En col·laboració amb l’assessor per la Llengua de l'Ajuntament, es fan visites a comerços per garantir la retolació en català, es revisen rètols i es fan traduccions i també es du a terme el programa de Comerços aprenents. Aquest any s'han fet 132 visites a la Sagrada Família i la Balconada per informar de la retolació i captar comerços aprenents. Se n'han captat 19 i actualment estan fent la formació de Comerç aprenent sis establiments de Manresa. La resta iniciaran la formació els propers mesos. Aquest programa ofereix sessions de llengua i sensibilització lingüística a les persones que fan atenció al públic i parlen molt poc el català. Un tècnic del CNL visita l'establiment i al llarg de 15 sessions de 15 minuts, ensenya a la persona que atén el públic vocabulari específic del comerç o expressions d'ús quotidià en el seu comerç. Aquests comerços es distingeixen per tenir un adhesiu a l'exterior: Estic aprenent català. M'hi ajudes?, amb l’objectiu de trobar la complicitat dels clients perquè parlin en català als dependents i motivin la necessitat de saber-lo, practicar-lo i aprendre’l. L'any 2025 es va fer la mateixa campanya als comerços del Barri Antic, Vic-Remei, Passeig i Rodalies, al carrer Barcelona, a l’avinguda de les Bases, a la carretera de Santpedor i a la carretera de Vic.
Dia de la Llengua Materna
Cada any, el CNLM fa una activitat per commemorar el Dia de la Llengua Materna, que comença la setmana abans del 21 de febrer: es fa un mural conjunt que reflecteix la diversitat lingüística i cultural que hi ha a les aules. Els alumnes escriuen en una targeta la paraula o expressió preferida en la seva llengua materna i la traducció al català. També hi posen el nom de la llengua materna i el país d'origen. El resultat és un mural amb paraules i abecedaris diversos i significats que representen la cultura d'un país. “Donar espai i protagonisme a la llengua pròpia també forma part del procés d'aprenentatge d'una nova llengua i cultura”, explica la Núria. Enguany hi han participat 175 persones amb les llengües següents: castellà (d'Espanya, Perú, Hondures, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, El Salvador i Veneçuela), guaraní, romanès, hongarès, ucraïnès, italià, polonès, portuguès, alemany, francès, àrab, amazic, rifeny, panjabi, rus i georgià.
Sílvia Martin Molina, professora de Comunicació del Centre de Formació d’Adults Jacint Carrió i Vilaseca, explica que al centre les classes de llengua s’organitzen en diferents nivells i ensenyaments, dins dels estudis de GES (l’ESO per a persones adultes) i altres itineraris formatius com ara l’alfabetització, el català instrumental, les proves d’accés a la Universitat i Grau Superior, etc. Això permet atendre un alumnat molt divers, tant pel que fa a nivells lingüístics com a trajectòries vitals. En els darrers anys, s’ha potenciat especialment la integració de projectes interdisciplinaris i l’ús de les TIC, amb una participació creixent de l’alumnat i una millora significativa de la motivació i dels resultats.
Pel que fa al perfil de l’alumnat, tradicionalment, l’escola ha acollit molta població d’origen marroquí, i aquest continua sent un col·lectiu important. Actualment, s’ha diversificat una mica més el perfil i hi ha un increment notable d’alumnat procedent de països de l’Amèrica Llatina, sovint amb estudis o titulacions al seu país d’origen, que necessiten reenganxar-se al sistema educatiu català, ja sigui per homologar estudis o per millorar les seves oportunitats laborals. També ha augmentat la presència de persones provinents d’Ucraïna i de països africans, fet que reforça el caràcter multicultural del centre. Els darrers anys el nombre d’alumnes ha augmentat considerablement i actualment hi ha llargues llistes d’espera, sobretot en els nivells més baixos.
Les matèries de llengües no es treballen només des d’un enfocament lingüístic tradicional, el treball per projectes és un element clau. Aquests projectes tenen sovint un fort vincle amb el barri, la ciutat i el territori, fet que dona sentit als aprenentatges i afavoreix la inclusió i la participació activa. El treball de la llengua es caracteritza per un enfocament inclusiu, la connexió constant amb la realitat de l’alumnat i la vinculació amb el teixit cultural del territori. L’escola desenvolupa diversos projectes de llengua, com ara la participació en activitats culturals: recitals de poesia a Òmnium, o la col·laboració amb Dirversos. Això permet treballar la lectura expressiva i la dramatització, millorar la confiança i la competència oral i apropar-se a la cultura literària en contextos reals. Una altra activitat és la lectura i trobada amb autors, un projecte transversal que implica diversos grups del centre. L’alumnat treballa una obra literària d’un autor de proximitat i culmina amb una trobada directa amb ell en un espai de la ciutat. També es fa ràdio (pòdcast, emissió per Instagram): l'alumnat crea continguts radiofònics relacionats amb els continguts treballats a classe.
A Manresa hi ha dues universitats: la UManresa, que està associada amb la Universitat de Vic, i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. En tots dos casos, són universitats que mostren una actitud totalment favorable a l’ús del català, tant pel que fa a la llengua de docència com al seu ús com a llengua de comunicació interna i externa. Totes dues compten amb plans de llengües, reglaments d’usos lingüístics, plans d’increment de la docència en català, plans d’acollida d’estudiants d’altres llengües i bústies per a les queixes o comentaris dels estudiants que no vegin respectats els seus drets lingüístics. També ofereixen cursos de formació en català per a l’alumnat i el seu professorat. Tant a l’una com a l’altra arriben a un 80% d’hores de docència en català en els graus i treballen per ampliar l’oferta de màsters i postgraus en català.
UManresa té la característica particular de comptar amb uns 400 alumnes de procedència francesa, especialment en els graus de Fisioteràpia i Podologia. A aquest alumnat se li deixa escollir la llengua de docència entre català o castellà; dins la mateixa universitat els alumnes francesos han d’assistir a classes de català o castellà gratuïtes per aconseguir el nivell B1 per poder fer les pràctiques. La realitat és que pocs alumnes francesos opten pel català i la majoria s’estimen més obtenir el B1 en castellà. Pel que fa a la docència, actualment es formen uns grups en llengua castellana per a l’alumnat francès i uns altres en català per a l’alumnat de Catalunya perquè l’experiència va demostrar que era molt difícil mantenir les classes en català amb tot l’alumnat barrejat i, de vegades, s’acabava fent la classe en castellà i no es respectaven els drets lingüístics de l’alumnat català. El curs 2026-27, en aquesta universitat s’oferirà el nou grau de Dret, que formarà en català els nous advocats, fet que a fer avançar la nostra llengua en el món judicial.
L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria únicament ofereix en castellà els cursos del grau en Enginyeria de Recursos Minerals –l’antiga enginyeria de Mines– perquè la majoria de l’alumnat procedeix de tot l’estat espanyol i també de Sud-Amèrica. Aleix Llussà, sotsdirector de Qualitat i Estudiants, concreta que sí que hi ha hagut canvis significatius en els màsters, on hi ha més estudiants estrangers i es fan en anglès en un 14,10% i en espanyol en un 9,34%. “En aquest curs un 40% dels estudiants de màster són estrangers i això fa que en tinguem on la llengua d'impartició és del 100% en anglès”, diu. El professorat de fora també s’ha incrementat, “aquest curs un tenim al voltant d'un 10% de professors estrangers”. Tot i això cal tenir en compte que la normativa requereix el nivell C1 de català per als nous professors que es contractin, i en el cas de la captació estrangera han d'anar superant els cursos de català fins arribar al C1 en 4 anys com a màxim. “Tenim professor estrangers seguint cursos de català, tant en el Servei de Llengües de la UPC com en el Consorci per a la Normalització Lingüística de Manresa. A la UPC hi ha un Pla de Llengües i se segueixen els acords de política lingüística del sistema universitari i de recerca de Catalunya”, explica. Recentment s'han aprovat protocols per fomentar el català en el programari dels equips informàtics o per incrementar la docència en català. A més, al desembre de 2025 es van aprovar els nous estatus de la UPC en què a l'Article 9 de Llengua s'hi defineix el català com a la llengua pròpia de la Universitat i el seu vehicle d'expressió normal en totes les seves activitats; a banda de garantir els drets lingüístics de les 4 llengües oficials que hi ha a Catalunya.
A primers d’octubre del 2024, es va presentar un estudi de la Taula per la Llengua al Bages i el Moianès, formada per l’ANC, el Consell de la República, Òmnium i la Plataforma per la llengua, que constatava que 245 establiments no complien la Llei de política lingüística a Manresa. El treball de camp, fet amb la participació d’una vintena de voluntaris, va revisar la retolació fixa de 2.345 establiments comercials, de 400 carrers de la ciutat, i va constatar que un 10,45% del total no complien la llei en la retolació fixa exterior. L’estudi observava, d’altra banda, molts problemes en la resta de retolació, com ara horaris, ofertes, menús, etc. i també una tendència creixent a l’incompliment de la normativa lingüística per part dels nous establiments.
L’abril de 2025 l’Ajuntament va iniciar inspeccions de consum de caràcter sancionador a Manresa amb l’objectiu de vetllar per al paisatge lingüístic dels establiments comercials. La normativa queda recollida a la Llei 1/1998 de política lingüística i a la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya i determina que la senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. L'incompliment d'aquesta normativa comporta sancions econòmiques per part de l'Agència Catalana de Consum. Les inspeccions les duu a terme el servei de campanyes de control i disciplina de mercat de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l'Agència Catalana de Consum i coordinat per l’assessor per la Llengua Catalana de l'Ajuntament de Manresa, càrrec nomenat amb la implantació del Pla Estratègic per la Llengua Catalana.
El Pla Estratègic per a la Llengua Catalana va néixer el setembre de 2024 amb l’objectiu de fer front a la situació regressiva del català. La creació d’una taula social, una bústia ciutadana per recollir dubtes i suggeriments, l’ampliació de la comunitat catalanoparlant, campanyes de conscienciació i assegurar la retolació en català són algunes de les accions que duu a terme.
Tània Infante, regidora de Comerç, Cultura i Llengua, explica que el primer àmbit de treball en què s’han centrat ha estat el de la retolació comercial: “Estem contents de com s’estan adaptant els establiments contactats. Si se’ls explica en fan cas, malgrat comentaris que critiquen la imposició del català”. Marc Orriols, assessor per la Llengua Catalana, explica que volen que es percebi que el que estan fent no és una cosa dolenta i remarca que de moment, tot i que encara no s’ha aplicat cap sanció, la gran majoria dels 86 establiments revisats que incomplien la normativa, dos terços, un 65,% (52 comerços) ja s’han adaptat: “Això està funcionant. Hem posat una primera pedra sòlida”. I la regidora hi afegeix que es vol que “el paisatge lingüístic compleixi amb la normativa. Hi ha comerços pendents de corregir. De sancions, si cal, n’hi haurà. Tot té el seu ritme”.
Com a mesura preventiva, s’ha modificat el procediment per a l’obtenció de la llicència d’activitat. Ara hi ha un espai per indicar el rètol i han d’indicar que seguiran la normativa. “Hi ha hagut molt bona acollida entre gestories i empreses d’enginyeria. Volíem arribar a aquells tècnics que té tothom perquè tenen capacitat d’influència”, diu Orriols, que explica que des de l’Ajuntament també es col·labora en la campanya de Comerços aprenents i es promou que la capacitat d’actuació sigui més gran. “S’ha passat de tres o quatre comerços aprenents a una trentena”, diu. D’altra banda, la regidoria treballa en la campanya Àrea Jove, amb activitats per a adolescents i joves, a partir de 12 anys. “Totes les programacions familiars les hem agrupat sota el títol d’Al carrer!: per a joves infants i famílies: volem generar espais lingüístics segurs, jocs a les places, cinema a la fresca”.
Accions a l’esport i l’administració
En l’àmbit de l’esport, es va fer una prova pilot, proposada per Plataforma per la Llengua amb el suport de Política Lingüística, per a entrenadors i directives, sobretot del futbol. “I ho volem continuar”, diu la regidora Infante. “Vam fer formació de consciència lingüística. és important que parlin català, perquè són persones referents”, remarca el Marc. L’àmbit de l’esport el començaran a fomentar ara, després del treball amb els paisatges comercials.
Dins de l’administració també hi estan treballant. Orriols explica que “hi ha un reglament de l’ús de la llengua catalana. Tenim competències, sobretot en comunicació i clàusules lingüístiques en la contractació. Això ja existia i ara les volem reimplementar, aplicar-les bé... fer un seguiment”. Tània Infante hi afegeix que “no hi havia uns criteris per poder-les valorar i és important que els tècnics sàpiguen com avaluar i actuar”. A proposta del grup municipal de Fem Manresa, es va aprovar una moció per modificar les clàusules en les bases de les subvencions (esports, cultura, ensenyament) i ara ja són vigents. El reglament és per a totes les empreses públiques. “Com en el cas dels comerços, esperem que el que estem fent tingui conseqüències”, diu la regidora, que hi afegeix que també fan formacions al personal de la casa: “Som conscients que quan un treballa de cara al públic està exposat. Volem aconseguir que ho visquin amb normalitat. I ser conscients que estem ajudant els nouvinguts”.
Taula per al Foment de l’Ús Social del Català
La finalitat de la Taula per al Foment de l’Ús Social del Català és aglutinar tots els agents de diferents àmbits socials. N’hi ha un total de 66. “Són 66 mirades socials o consciències lingüístiques. Ens trobem un cop l’any i tractem un tema”, explica Orriols. Es fan grups de treball i el primer tema va ser el fet de mantenir la llengua, en quatre grups de treball diferents. “Això ha multiplicat respostes i ha estat bé perquè tothom n’ha parlat. La finalitat és no canviar de llengua”. Per a la regidora, és un espai de reflexió, que permet compartir accions. La previsió és fer una trobada anual, amb un tema diferent, que podrà ser obert entre els participants. “Ara hem parlat de consciència i volem passar a donar eines, per aplicar-ho a cada àmbit. Està previst fer una campanya pública amb el missatge de no canviar de llengua”.
Un referent
Tània Infante remarca que Manresa està sent referents de país: “Vam ser de les primeres ciutats a tenir un pla estratègic i ens venen a buscar de molts municipis perquè els expliquem què fem”. “La conselleria ens ha pràcticament copiat i n’estem contents”. I Marc Orriols hi afegeix que “com va dir Jordi Badia en el pregó de la Festa Major del 2024, volem que Manresa sigui la ciutat del renaixement del català”. D’aquell pregó també en va sortir la proposta d’editar el llibre sobre El parlar de Manresa, que ha estat tot un èxit”, conclou.
El Consell Comarcal del Bages també va presentar, el gener d’enguany, la campanya Digue-ho en català!, una acció que connecta la promoció de la llengua catalana amb l’àmbit del consum i la garantia dels drets lingüístics en l’atenció comercial. La iniciativa s’ha desplegat amb visites informatives i pedagògiques a 120 establiments de quatre municipis del Bages (Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Sant Fruitós de Bages). La campanya consisteix en una actuació directa al comerç per millorar la disponibilitat lingüística del català, especialment en establiments que no tenen la retolació, documentació o atenció oral en català. Les visites tenen un enfocament formatiu i de suport, no d’inspecció ni sanció, i tenen per objectiu oferir orientació i recursos pràctics perquè l’adaptació sigui fàcil i viable. David Prat, responsable de Comunicació del Consell, aclareix que “el Consell a Manresa no hi fa res, perquè ja ho fa l’Ajuntament i treballem coordinats”.
En l’àmbit de la salut, les entitats que gestionen serveis assistencials al territori treballen de manera coordinada sota el paraigua de la Regió Sanitària Catalunya Central. I des del seu departament de Comunicació ens expliquen que, en l’àmbit lingüístic, en els darrers anys s’han anat desplegant iniciatives per reforçar l’ús del català i garantir els drets lingüístics dels pacients a tot el sistema. A Manresa, els principals proveïdors sanitaris i sociosanitaris coincideixen en un diagnòstic compartit: el català continua sent la llengua habitual i vehicular en bona part de l’activitat assistencial, però la incorporació de nous professionals procedents d’altres territoris i països ha generat nous reptes que han obligat a reforçar les polítiques lingüístiques liderades i coordinades des del departament de Salut en col·laboració amb el departament de Política Lingüística.
En aquest marc, el departament de Salut ha impulsat els darrers anys un paquet de mesures per sistematitzar la gestió lingüística al sistema públic. D’una banda, el Pla de Llengua i Salut 2024-2026 fixa l’objectiu de fer del català la llengua d’ús normal del sistema i reforçar el dret d’opció lingüística dels pacients. De l’altra, CatSalut va aprovar la Instrucció 02/2024, que estableix obligacions comunes a totes les entitats del SISCAT: designar un referent lingüístic, elaborar i implementar un pla de gestió lingüística, preveure mesures de formació i definir mecanismes de seguiment del compliment. Com a suport operatiu, el 2025 Salut va presentar una guia per ajudar els centres a redactar aquests plans i, en paral·lel, ha consolidat programes de capacitació com Prescriu-te el català (cursos gratuïts adaptats a l’àmbit assistencial) i les primeres proves oficials de català organitzades pel mateix departament per facilitar l’acreditació dels professionals.
Tant l’Institut Català de la Salut (ICS), com Althaia i Sant Andreu Salut asseguren que han desplegat plans específics per garantir els drets lingüístics dels usuaris i facilitar l’aprenentatge del català entre els professionals. Pel que fa a dades concretes, cap de les tres institucions ofereix percentatges tancats sobre l’ús real de la llengua en el dia a dia, però totes remarquen que el català manté un pes majoritari. L’ICS explica que està treballant en un registre de coneixement de llengües dels professionals. Althaia assenyala que una diagnosi feta el 2025 conclou que el català és la llengua vehicular del centre i que la majoria de professionals l’utilitzen habitualment, especialment infermeria. Sant Andreu Salut, per la seva banda, afirma que la pràctica totalitat de la plantilla mèdica parla català i que la gran majoria d’infermeria també el fa servir habitualment.
Queixes dels pacients
Sobre l’evolució dels darrers anys, els centres relacionen els canvis amb la falta general de professionals sanitaris i el relleu generacional. La jubilació de molts treballadors i la necessitat de captar talent extern ha incrementat la diversitat lingüística de les plantilles. Això ha comportat que arribin professionals sense un domini suficient del català, especialment en categories d’atenció directa. En relació amb les queixes dels usuaris, la situació és desigual. A l’ICS admeten que hi ha malestar en alguns casos quan no es pot mantenir la conversa en català amb el professional de referència, tot i que moltes d’aquestes incomoditats no arriben a formalitzar-se per escrit. Quan es presenta una reclamació, es fa seguiment del cas i sovint es constata que el professional ja està en procés de formació. Althaia informa que rep entre tres i quatre queixes formals anuals vinculades a la llengua, que són ateses individualment. Sant Andreu Salut assegura que no ha rebut queixes en aquest àmbit i que la comunicació amb usuaris i famílies s’ha resolt de manera satisfactòria.
Per resoldre les dificultats detectades, els tres operadors han activat mesures específiques. L’ICS Catalunya Central disposa des del 2023 d’una referent lingüística i des del 2025 aplica un pla lingüístic propi amb accions com cursos, difusió del voluntariat per la llengua, sessions de bones pràctiques, recursos terminològics i participació en taules municipals per la llengua. Althaia també compta amb referent lingüística, un consell per la Llengua i programes d’acollida que informen sobre drets lingüístics, normativa i oferta formativa des del primer dia. Sant Andreu Salut ha creat igualment la figura de referent lingüística, una comissió de llengua i un pla de mesures que inclou cursos, seguiment, tallers de sensibilització i accions de foment de l’ús del català. Un dels eixos compartits és la pràctica oral dins dels equips. L’ICS informa que ja s’han creat 27 parelles lingüístiques a la Catalunya Central, 12 al Bages i 5 amb professionals que treballen a Manresa. Althaia té en marxa un programa de mentoria lingüística per crear vincles estables entre aprenents i mentors dins els serveis, i també ha impulsat grups de conversa. Sant Andreu Salut està preparant espais de conversa adaptats a cada centre i vol desplegar properament un sistema similar de mentoria lingüística.
Des de la Regió Sanitària Catalunya Central entenen que el català manté una presència central en l’àmbit de la salut a Manresa, tot i que el context actual de manca de professionals i internacionalització de les plantilles obliga a treballar-ho de manera activa. Els centres defensen que la resposta no passa només per exigir coneixements, sinó per acompanyar, formar i generar entorns reals d’ús perquè la llengua continuï sent un element natural de qualitat assistencial i de proximitat amb la ciutadania.
El món de l’esport aplega un nombre considerable de clubs a la ciutat, amb molta diversitat social i lingüística. L’any passat, Òmnium va fer una macroenquesta que en l’àmbit de les comarques centrals indicava que el 54,1% de clubs fan servir només el català, mentre que un 33,9% afirmen que fan servir més el català que el castellà, un 5% totes dues llengües, un 0,6% utilitzen més el castellà i un 4% es relacionen només en castellà. Cal remarcar que, fa tres anys, en l’últim partit de la temporada del Baxi Manresa, Òmnium Bages-Moianès va recollir dues-centes signatures al Nou Congost, a favor de la campanya L’esport treu la llengua, per potenciar l’ús social del català en el món de l’esport a casa nostra. Durant l’escalfament previ al matx, que va enfrontar l’equip manresà contra el Gran Canaria, els jugadors del Baxi van aguantar la pancarta que certificava l’adhesió del club a la campanya, amb el lema El nostre club comparteix el català i a la mitja part es va llegir el manifest que afirmava que “el català ens uneix en la nostra diversitat, ens fa equip, ens fa més forts i ens situa amb veu pròpia al món”.
Mar Poyato, directora de comunicació del Baxi, ens explica que no tenen dades oficials de l’ús del català al club, però tots els comunicats es fan en català, “és la llengua de comunicació, també en les xarxes socials”. “Pel que fa a la plantilla, és cert que la majoria de jugadors venen de fora i en els entrenaments la llengua que es fa sevir és l’anglès, perquè si no, no s’entendrien, però fem accions perquè coneguin el català i les tradicions i la cultura de Catalunya”. Els jugadors catalans si que hi parlen, però amb els de fora ho fan en anglès. Però estem fent coses. Per exemple el Diego Ocampo està fent classes de català, amb Òmnium, amb un professor que li fa classes enfocades al món de bàsquet, i ja ha fet algunes intervencions a la televisió en català, curtetes, però s’està adaptant. Entén perfectament el català i qualsevol periodista li pot fer preguntes en la nostra llengua, el que passa és que s’ha d'acabar de deixar anar”.
El dia 20 de març, en la vigília del Dia Mundial de la Poesia, l’Espai Òmnium va acollir una nova edició de l’A Tota Veu, una lectura pública de poesia que organitza Òmnium Bages-Moianès des de fa anys, en què parelles amb llengües maternes diferents —una de les quals és el català— reciten plegades,. En aquesta ocasió hi van participar 13 parelles i s’hi van poder escoltar fins a 12 llengües diferents: wòlof (Senegal), àrab, ucraïnès, romanès, italià, polonès, bielorús, veneçolà, rus, francès, persa i bambara (Mali). L’acte es va fer amb la col·laboració del CNL Montserrat, el Centre de Formació d’Adults Jacint Carrió i Vilaseca i el Grup de Suport del barri de Valldaura de Manresa. Òmnium, a més de la campanya Treu la Llengua, en l’àmbit d’esports, també té en marxa el projecte Vincles, que consisteix en l’organització i l’acompanyament de grups d’aprenentatge i pràctica informal del català per a persones nouvingudes i nous parlants. A Manresa actualment hi funciona un grup a l'escola Renaixença i un altre a la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM), on assisteixen aprenents del barri de la Font dels Capellans.
Plataforma per la Llengua
El grup local de Plataforma per la Llengua es va formar el febrer de 2024 i actualment es reuneix als locals de la COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) i als del CETIM (Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa). La feina que ha fet Plataforma per la Llengua en aquests dos anys de presència a Manresa ha estat organitzar xerrades sobre la llengua i el seu ús, i cursets de formació en activisme lingüístic; també ha promogut la campanya Bon dia als comerços, en col·laboració amb la UBIC, perquè la clientela sigui atesa en català. La Plataforma per la Llengua també ha organitzat a la nostra ciutat una de les seves trobades de voluntaris a nivell nacional. Una activitat destacada en què ha participat darrerament ha estat en l’organització de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil en Català, que ha promogut juntament amb UManresa i l’Ajuntament.
La Taula per la Llengua i l’ANC
L’ANC, Òmnium i la Plataforma van constituir fa dos anys la Taula per la Llengua al Bages i el Moianès, que ha dut a terme iniciatives com ara l’estudi ja esmentat sobre la retolació i un altre sobre l’ús del català en l’etiquetatge dels productes de les empreses del Bages i el Moianès, i també en les seves pàgines web. A partir d’aquest estudi, la Taula es va adreçar a les empreses que no complien la llei vigent i els va demanar que hi incorporessin el català. D’altra banda, el grup de Llengua de l’ANC de Manresa a més de participar en les campanyes de la Taula, ha imprès molts adhesius per promoure l'ús del català, que s’han enganxat a molts indrets on el text estava escrit en castellà, sobretot en publicitat o en establiments oberts al públic. També incideixen en converses en castellà, perquè d'una forma natural es passi al català.
Altres projectes
Hi ha altres entitats o institucions que també fan feina pel català. A tall d’exemple comentem les iniciatives de Càritas Manresa, amb cursos i activitats, o bé la Biblioteca del Casino, amb el programa Xerrem.
Càritas Manresa
A Càritas Manresa fan classes de català per a persones nouvingudes; tenen 10 grups d’alumnes amb un total de 120 persones i al final del curset, se’ls dona un reconeixement de les 40 hores que han fet per si els pot servir per trobar feina. Una altra activitat vinculada a Càritas és el projecte Conèixer Manresa, destinat a persones que acaben d’arribar a la ciutat. L’objectiu d’aquesta activitat és fer uns itineraris per la ciutat per donar a conèixer serveis, centres cívics, associacions de veïns, espais sanitaris i llocs de formació; els itineraris es fan en grups de dotze persones, acompanyades per un monitor, que els ho explica en català, i dos traductors, un d’àrab i un altre de castellà.
El projecte Xerrem
Maria Brioso, subdirectora de la Biblioteca del Casino, explica que el programa Xerrem l'han iniciat aquest gener, per treballar en l'objectiu d'impulsar l'ús de la llengua catalana en l’àmbit social. “És un projecte de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). S’hi fan cinc grups de conversa que es reuneixen setmanalment, per xerrar en català durant una hora i mitja. Tres grups són de nivell 1, que és el més inicial, on les participants no entenen, ni parlen català. Un altre grup de nivell 2, on l’entenen però no saben expressar-se en català i un altre de nivell 3, que saben parlar una mica en català però els falta agafar confiança per fer-ho”. El grups els dinamitzen persones voluntàries. Tenim set persones molt implicades, que són les que fan possible que es facin els grups de conversa. Un fet curiós és que totes les participants són dones. Ara mateix tenim unes 25 persones participants i el nivell més demanat és l’1. Ara mateix tenim places lliures per als nivells 2 i 3”. La CAL va dissenyar uns materials per cada nivell amb propostes de converses i exercicis que són la base de les sessions, tot i que tenen voluntaris molt motivats que fan servir cançons, jocs, etc. per dinamitzar els grups. A banda d’aquest projecte, a la biblioteca tenen dos clubs de lectura fàcil en català dirigits a joves tutelats i extutelats de la Generalitat que formen part d’un programa d’orientació i d'inserció laboral (PIL Bages) de la Fundació Mercè Fontanilles. Amb aquests grups ens reunim una hora a la setmana per llegir en català. Tenim dos grups, un de nivell d’alfabetització i un més avançat en què ja poden llegir un text en català, però necessiten ajuda per entendre el vocabulari i reforçar la comprensió lectora.
Els mitjans de comunicació de la ciutat juguen un paper important, pel fet que tots fan servir el català, però és remarcable també el cas dels creadors de continguts o influenciadors que treballen en català, com Nadine Romero, Carleta, Norman López i Carles Jódar, Shalana i també Albert Blaya, que ho fa parcialment en castellà. Com diu la Shalana, “alguna vegada s’ha comentat, mig en broma mig seriosament, que al Bages, i especialment a Manresa, hi ha una mena de seu de la creació de contingut en català, perquè d’aquí n’han sortit creadors que han aconseguit destacar”.
Nadine Romero és influenciadora, tiktoker, professora de dansa i la cara visible d’Eufòria Dance. Per a ella treballar en català no ha estat pas una decisió conscient ni fruit d’un plantejament previ. “Simplement, m’expresso en català de manera natural, ja que és la llengua que utilitzo en el meu dia a dia. Per tant, el fet de comunicar-me a les xarxes en català va sorgir de forma orgànica, sense qüestionar-m’ho”. La seva germana, Carleta, feia temps que tenia xarxes socials, però fins fa poc no s’havia llançat a penjar-hi continguts. Aquest desembre va decidir començar a compartir contingut en català i en aquests últims mesos ja ha aconseguit bastants seguidors a les xarxes socials, “de moment, estic molt contenta. Ara toca continuar i veure fins on puc arribar”. Sobre el fet de treballar en català, explica que és la llengua que utilitza habitualment per comunicar-se, i és amb la que s’expressa millor, “per això vaig pensar que també era la llengua adequada per mostrar-me a les xarxes socials”, diu.
Norman López és especialment conegut per les seves transmissions en directe (streaming) de videojocs i en simulació de conducció de cotxes (simracing). Amb el periodista Carles Jódar, formen part d’El Ganxo, un mitjà de comunicació multiplataforma de Manresa que funciona totalment en català. Ell i el seu equip treballen en català “perquè és la nostra llengua natural”, diu. I per a Shalana Rodríguez Cruz, coneguda simplement com a Shalana o pel sobrenom shalanazzz, que és tiktoker, presentadora de televisió i mestra, el fet d’utilitzar el català a les xarxes socials ha estat un procés personal i natural. “Al principi, per imitació i per tendència, molts dels meus vídeos a TikTok eren en castellà. Però, de mica en mica, vaig adonar-me que quan penjava contingut en català rebia comentaris més reals i més propers, i sentia que es creava una comunitat més autèntica. Vaig decidir apostar pel català perquè és una de les meves llengües maternes, és la llengua amb què em sento més còmoda i amb la qual m’expresso de manera més genuïna. A més, també contribueixes a donar-li més visibilitat i a fer créixer una llengua que és la nostra”, diu.
El català fa perdre audiència?
Tot i que pugui semblar que fer servir el català comporti reduir l’audiència a les xarxes, la Nadine comenta que no necessàriament és així: “La meva experiència demostra que es pot construir una audiència sòlida i fidel en aquesta llengua. A més, cada cop hi ha més contingut en català i una comunitat creixent que el consumeix”. La seva germana Carleta tampoc no pensa que fer servir el català impliqui tenir menys visualitzacions. “Al final, les persones que estan interessades en el contingut que fas, si cal, també faran l’esforç de traduir-lo. És cert que si fas el contingut en anglès pots arribar a un ventall molt més ampli de gent, però també és molt important reivindicar la teva llengua, tant a les xarxes socials com en el dia a dia. A més, és essencial que hi hagi contingut en català a les xarxes socials, perquè és una manera de donar visibilitat a la nostra llengua”.
El Norman pensa que sí, que perjudica, “però a internet allò important no és tenir molta gent sinó la gent que toca. Actualment, ocupar nínxols és la millor de les estratègies, molt més que intentar arribar a tot el món, i aquí el català és una llengua que pot ser molt forta”. “Treballem sobre nínxols molt concrets: els videojocs, l’automobilisme, el simracing... I la Shalana conclou que: “quan em diuen que en castellà arribaria a més gent, segurament tenen raó, perquè és una llengua amb molts més parlants que el català, però la pregunta clau és: a quina gent vull arribar? Jo vull arribar a un públic català. I, per tant, fent els meus vídeos en la meva llengua sé que hi connecto directament. No es tracta només de números, sinó de connexió, identificació i sentiment de pertinença. Puc arribar a gent d’arreu dels Països Catalans i crear una comunitat que comparteix llengua i referències”.
Viure de les xarxes en català
A la pregunta de si és possible viure de les xarxes en català la Nadine ens respon que ho considera totalment possible: “En el meu cas, les xarxes socials són actualment una de les meves principals font d’ingressos, fet que demostra que es pot assolir una professionalització utilitzant el català com a llengua principal”. La Carleta també pensa que és totalment possible que una persona es professionalitzi fent servir el català a les xarxes socials, “de fet, és com quan mires la televisió o una pel·lícula i vols escoltar-la en el teu idioma; a les xarxes socials passa el mateix”.
El Norman també ho creu possible: “De fet ja hi ha alguns creadors de continguts que estan professionalitzats. Jo m’he pogut professionalitzar gràcies a formar part d’una cooperativa i fer de la creació de contingut la meva feina”. I la Shalana explica que està intentant viure de les xarxes socials i de l’àmbit comunicatiu, tant a la televisió com a les plataformes digitals. No és fàcil, és un camí inestable, però es van obrint oportunitats laborals. En el meu cas, he pogut treballar diàriament en un programa del Super3, el Ràndom, també he presentat el Fang, un altre programa infantil, i el Déu-n’hi-do, a RTVE, que tracta la llengua amb un toc d’humor. A més, he col·laborat amb marques, he fet campanyes i he presentat esdeveniments. Tot això demostra que, si hi poses constància, professionalitat i moltes ganes es pot arribar a viure de les xarxes o, com a mínim, treure’n un sobresou. Evidentment, també cal tenir habilitats comunicatives, capacitat d’adaptació i saber crear comunitat. En el meu cas, fins i tot he deixat aparcada la meva carrera com a mestra de primària”.
Influir fora dels Països Catalans
Nadine Romero explica que ha tingut l’oportunitat de participar en campanyes que no hauria imaginat, “i això m’ha demostrat que és possible arribar més enllà del marc dels Països Catalans utilitzant el català. És una experiència molt positiva que confirma aquest potencial”. La Carleta hi afegeix que, tot i que la seva comunitat encara és força petita, ha crescut molt en poc temps i espera que pugui continuar així. “Gairebé tot el meu públic és dels Països Catalans —Catalunya, València i les Illes Balears—, però també he notat que hi ha persones d’altres llocs que s’han posat en contacte amb mi, han comentat vídeos o han posat like i m’han dit que els agrada el meu contingut. Algunes d’aquestes persones fins i tot l’han traduït per poder entendre’l”.
Norman López afirma que el 98% de la gent que el segueix és dels Països Catalans, però hi ha un petit percentatge de l’Estat que el mira perquè li interessa el contingut: “Amb els deu milions que saben català, és un territori prou gran per fer-hi negoci, per tenir un volum prou gros d’espectadors”. I la Shalana explica que tot i que la major part del seu públic és gent que viu en català i resideix a Catalunya, de tant en tant rep comentaris que li fan especial il·lusió: “Són missatges de persones que han emigrat aquí i que m’expliquen que estan aprenent la llengua a través dels meus vídeos o dels programes en què participo. També n’hi ha d’altres, de fora de Catalunya o d’altres punts de l’Estat, que em diuen que els agrada el contingut i que, gairebé sense adonar-se’n, el català se’ls va fent més proper. És un percentatge petit, però per a mi té un valor enorme. Em recorda que el contingut en català no només connecta amb qui ja viu plenament en la llengua, sinó que també pot ser una porta d’entrada, una eina d’aprenentatge i, fins i tot, un pont cultural per a persones que s’hi volen apropar”, conclou.
