Conèixer aquestes diferències és important tant per a la seguretat com per a l’eficiència energètica, ja que no tots els aparells funcionen amb qualsevol gas ni tots tenen el mateix comportament. Un gas combustible és una substància que, en cremar-se en presència d’oxigen, allibera energia en forma de calor. Aquesta energia s’aprofita principalment per cuinar, escalfar aigua, produir calefacció o generar electricitat. Els gasos combustibles poden provenir de jaciments naturals o del refinament del petroli i aquesta diferència ja marca moltes de les seves característiques.
El gas natural és el combustible gasós més utilitzat a les llars i a la indústria. Prové directament de jaciments subterranis i el component principal és el metà (CH₄). Es distribueix mitjançant una xarxa de canonades que arriba directament als edificis, fet que el fa molt còmode per a l’usuari. Una de les seves característiques principals és que és més lleuger que l’aire. En cas de fuita, tendeix a pujar i dispersar-se, cosa que redueix lleugerament el risc d’acumulació en espais tancats. El gas natural no té olor de manera natural, però se li afegeix un odorant per poder detectar-ne les fuites fàcilment. Les ventilacions de seguretat, per tant, hauran d´estar properes al sostre. És molt habitual en cuines, calderes de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària, especialment en zones urbanes.
El gas natural liquat, conegut com a GNL, no és un gas diferent, sinó el mateix gas natural sotmès a un procés de refredament extrem. En baixar la seva temperatura fins als –162 °C, el gas es transforma en líquid i redueix el volum aproximadament 600 vegades. Aquesta transformació permet transportar grans quantitats de gas natural en vaixells o emmagatzemar-lo de manera eficient. Un cop arriba al seu destí, el GNL es torna a escalfar i recupera l’estat gasós per ser introduït a la xarxa o utilitzat com a combustible. En els darrers anys també s’ha començat a utilitzar en alguns vehicles pesants, com camions i vaixells, com a alternativa més neta al gasoil.
El gas liquat del petroli, o GLP, prové del refinament del petroli i del processament del gas natural. A diferència del gas natural, es pot liquar amb relativa facilitat aplicant una pressió moderada, fet que permet emmagatzemar-lo en bombones o dipòsits. Son més pesats que l´aire i per tant les fuites es quedaran arran de terra. Dins del GLP trobem principalment dos gasos: el butà i el propà.
El butà és probablement el més conegut a nivell domèstic, especialment per l’ús de les tradicionals bombones. En condicions normals es manté líquid dins la bombona i es gasifica quan surt a l’exterior. Funciona bé en climes suaus, però presenta un inconvenient important: a temperatures baixes li costa evaporar-se, cosa que pot fer que els aparells no funcionin correctament a l’hivern. Per aquest motiu és més habitual en interiors o en zones amb temperatures moderades. S’utilitza principalment en cuines domèstiques i en habitatges que no disposen de connexió a la xarxa de gas natural.
El propà és molt semblant al butà, però té un comportament millor davant el fred. Pot vaporitzar-se a temperatures molt més baixes, fet que el fa adequat per a instal·lacions exteriors. Per aquest motiu s’utilitza sovint en dipòsits de calefacció, cases rurals, indústries, càmpings o habitatges aïllats. El propà treballa amb una pressió més alta que el butà i requereix equips específics.
Tot i que tots aquests combustibles serveixen per produir calor, no són intercanviables. Cada gas té un poder calorífic diferent, una pressió de funcionament específica i unes característiques de combustió pròpies. Els gasos combustibles formen part del nostre dia a dia, però sovint en desconeixem les diferències. Entendre d’on provenen, com s’emmagatzemen i per a què s’utilitzen ens ajuda a fer un ús més segur, eficient i responsable de l’energia. Tot i que tots cremen, cada gas té la seva funció específica i conèixer-la és essencial per aprofitar-ne al màxim els avantatges.
