Segons el nostre diccionari normatiu (DIEC), la paraula esvair pot significar "derrotar" completament l’enemic, envair un país, una ciutat provocant-ne la devastació («amb les armes a la mà esvaïren aquell territori»), "dissipar" («aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S’ha esvaït la nuvolada») i "desmaiar-se". Però també inclou com a darrera possibilitat "defallir", especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona («fa hores que treballes i que no menges, t’esvairàs)».
14/07/2022
A l'esquerra, "A Lluís Calderer" i "Transformació", d'Antonlina Vilaseca. A la dreta, "Caixa", d'Hilda Zagaglia
Montse Torra, professora de llengua i literatura jubilada, ens fa una aportació al recull de bagesismes de Twitter (#bagesisme): la paraula "platera", com a lloc on es deixen els plats perquè s’escorrin, que no és al diccionari normatiu (DIEC), però que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) recull a Manresa. «A casa l’hem dit sempre», ens diu la Montse. I, efectivament, era molt usual aquí i en canvi no es coneix en comarques veïnes com Osona.
Amb més de cinquanta anys de carrera musical a l’esquena, Manel Camp ha tornat a Manresa per compartir el setanta-cinquè aniversari amb els seus conciutadans i els companys de professió.
Us presento avui un vi especial dins del catàleg de vins del Pla de Bages. Especial per diversos motius: per com neix, però també pel vi en si mateix i per les seves característiques. Un vi fruit de la col·laboració entre l’Oller del Mas i Thunder Wine Makers.
Com a ampliació de l’article anterior, on comentàvem les codines, les girades i els tossals, parlarem aquesta vegada de puigs, de goles, de gorgs... i del Collbaix.
De tornada a casa, i després de la presentació a Manresa l’1 de juny de 2012 del llibre de relats, "Contes del bé i del mal", el seu autor, Jordi Cussà va escriure aquesta facècia, inèdita fins avui, inspirada en la tertúlia posterior a l’acte en companyia del presentador, la dona i la filla; l’editor berguedà; una amiga actriu i mestra de música, i alguns lletraferits més. El correu amb el text d’aquest relat, adreçat als esmentats, deia així: «Companys de travessa: Un envio un present (...) Espero que us regali, si més no, un parell de somriures».
per Joan Tomasa i Garroset, sommelier de Vins Tomasa
L’any 1984 la família Solergibert va decidir plantar, a la parcel·la Matacans d’Artés, les varietats cabernet franc i cabernet sauvignon, de fàcil adaptació a terrenys argilosos. Quan els ceps tenien 25 anys, la família va comprovar que el raïm madurava de manera excel·lent i van decidir, amb la il·lusió i l’experiència de deu generacions, crear el gran Solergibert de Matacans.
Manresa és una ciutat amb una orografia complicada i els topònims de l’entorn ens en donen fe. Per això, en aquesta secció sobre el lèxic manresà, parlarem de codines i tossals.
La manresana Maria Picassó, col·laboradora de la nostra revista, és la il·lustradora escollida pel dissenyador Jordi Duró, de Duró Studio, per a la nova imatge de l’edició d’Anagrama & Acantilado, últim intent seriós de rellançament del prolífic escriptor belga al nostre país. Amb aquestes cobertes, ara sí que sembla (i molt!) que «ara sí».
La tendència actual dels mercats internacionals del vi és de respecte màxim a les varietats utilitzades i al sistema de vinificació. Es busquen vins que representin la zona amb intervenció mínima i grau alcohòlic baix. Oller del Mas, treballant amb el territori, ha elaborat una petita joia que ha anomenat Els Ecos, fent tribut a les agulles de la muntanya de Montserrat.
La paraula "molla" pot voler dir «peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava» o bé pot ser el femení de l’adjectiu "moll": «impregnat d’aigua». Però també designa «la part interior blana del pa i altres coses que tenen crosta o clofolla», que també se’n diu "engrunes". I en el cas de la "molla de pa", que en bona part del català central es pronuncia amb o oberta, a Manresa i en bona part del Bages es manté tancada com en català occidental. Així ho recull el Diccionari Alcover-Moll per a Manresa i Solsona, i el mateix fa l’Atles del Domini Lingüístic del Català.
14/03/2022
Conversa de Vicenç Vilatoro amb Anna Vilajosana. | Foto: Montse Ayala.
En el marc de l’acte de lliurament del 22è Premi Amat-Piniella a Vicenç Villatoro per l’obra ‘La casa dels avis’, la periodista Anna Vilajosana, presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, va mantenir una conversa amb l’escriptor terrassenc, de la qual hem extret aquests fragments.
El Quim Fargas continua ampliant referències i una nova incorporació és aquest vi negre elaborat majoritàriament amb merlot i complementat amb cabernet sauvignon. S’ha atrevit –amb bon resultat– a fermentar el raïm sencer, grans i rapa. Una bona selecció i l’òptim estat sanitari permeten que les sensacions en boca no siguin astringents, i mostren una part vegetal noble i autèntica.
En el termini d’un any, ha tancat una llibreria i una altra és a punt d’obrir. Tenen en comú que totes dues es troben situades al barri antic i responen a un projecte jove i engrescador, que va més enllà del fet comercial.
Aquest mes presentem un vi de gamma alta del celler El Molí, monovarietal de cabernet sauvignon i veremat manualment. Selecció de grans feta en taula de tria. Fermentació en bota oberta de roure francès durant deu dies. Clarificació i filtració lleugera. Després de 20 mesos de criança en bota, passa 24 mesos més en ampolla abans de sortir al mercat.
El vestíbul de l’Escola d’Art de Manresa és d’aquells espais que, a l’hora de visitar exposicions, els manresans no acostumem a tenir gaire en compte. I val la pena estar al cas, perquè sovint s’hi poden veure mostres prou curioses i interessants com la que, fins al dia 31 d’aquest mes, hi presenta l’il·lustrador Javi Oviedo.
Lluís Grifell i Pons, en les seves "Memòries i aventures d'un temps i un país", escriu: «Quan vam tornar al capvespre portàvem un remitjot de guixes i un altre de cigrons d'aquells tan petits, i uns quants llençols menys». Si voleu saber més detalls de l’aventura, ho podeu consultar a l’entrevista que es va publicar en aquesta revista, el novembre del 2011, a aquest manresà, autor d’altres llibres com ara el "Viatge al país del pèndol" o "El com i el perquè de la II Guerra Mundial".
14/01/2022
Elenc de la Innocentada i comissió organitzadora de l'Agrupació Cultural del Bages | Foto: Jesús Martínez
Coincidint amb els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, del 4 al 6 de febrer es presentarà al Kursaal "Íñigo, l’home rere el sant", una farsa escrita per Carles Claret i dirigida per Jordi Gener. La 65a edició de la Innocentada s’escau en el vintè aniversari de la mort d’Agustí Soler i Mas, iniciador i mantenidor d’aquesta tradició teatral durant els primers 45 anys.
El celler Sanmartí de Serrahima, a Sallent, és un autèntic "chateau" envoltat de vinyes formoses. Una visita obligada per als bagencs. Amb una tradició vinícola documentada des de l’any 996 i amb un gran patrimoni històric i familiar.
El vocabulari del tèxtil a Manresa i al Bages dona per a molt i és prou conegut el pes d’aquesta indústria en el passat de la ciutat i la comarca. Cal remarcar l’estudi, "Llenguatge i tecnologia dels vetaires manresans", elaborat per Lluís Virós, publicat a la miscel·lània "Aspectes de la llengua catalana al Bages" (1997) i centrat en el vocabulari tradicional de la cinteria, el sector de les vetes de cotó, dels vetaires, de forta implantació aquí.
