Diu el Gènesi que amb la llum va començar tot. També la creació de l’Escola d’Educació Especial La Llum va ser la gènesi de l’inici d’Ampans, una associació fundada per deu famílies amb l’objectiu d’oferir assistència, acolliment i suport als nois i noies subdotats que, fins en aquell moment, no gaudien de cap ajuda assistencial.
27/09/2025
Campanya “Aprofitem els Aliments”, iniciativa impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per reduir el malbaratament alimentari | Departament d'Agricultura
El número d’octubre del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes, amb fotografies de Francesc Rubí: «Manresa transforma la seva fesomia».
Recuperar la memòria de 1975 podria quedar en un exercici nostàlgic d’aquell darrer any del franquisme on, suposadament, tothom ja se sentia demòcrata i donava la dictadura per amortitzada.
Dins del terme de Manresa hi ha més d’un centenar de masies disseminades. De fet, l’Ajuntament té elaborat un Catàleg de Masies i Cases Rurals, que en recull prop de dues-centes. Són factors decisius per a la salvaguarda del territori i en aquest reportatge parlem de nou de les més antigues, que són un referent per a la ciutat: la Culla, les Marcetes, el Grau, can Font, l’Oller, les Farreras, cal Balcells, el Suanya i la Morera. Algunes encara mantenen l’activitat agrícola i ramadera original, però d’altres han passat a titularitat municipal, tot i que ofereixen serveis relacionats amb el sector.
La revista El Pou de la gallina se suma a la commemoració dels 50 anys de les últimes detencions del franquisme a la ciutat i la lluita per recuperar els drets i les llibertats.
El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.
per Ferran Sardans, Jordi Sardans, Aida Tudó i Lluís Virós
Aquest reportatge ofereix una mirada aèria a l’evolució urbana de Manresa, una ciutat que, com tantes altres, ha transformat el seu paisatge en poc més de mig segle. La comparació entre imatges actuals i fotografies del passat proper permet visualitzar aquests canvis amb una immediatesa que cap altra eina pot igualar. Ens fixem especialment en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI, un període marcat per la redefinició de l’espai urbà, la irrupció de nous usos del sòl i la reformulació de la relació entre ciutat i natura.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
Poder viure de l’art i fer d’una afició una professió és un somni per a molts, però també és un repte ple d’incerteses i sacrificis. Un gran nombre d’escriptors, actors, pintors i músics, entre altres artistes, han de fer front a diferents situacions per aconseguir convertir el seu talent en una forma de guanyar-se la vida. Hi ha ocasions en què la cultura sovint queda en un segon pla i els artistes han d’aprofitar totes les oportunitats que sorgeixen amb la finalitat de poder viure’n i convertir el seu hobby en una professió.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest el dia 7 de maig, a la sala d’actes del Casino i en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà aquest dimecres, 7 de maig, en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors. L'acte es farà a les 19:00 a la Sala d'Actes de la Sala d'Actes del Casino.
El retrat des dels núvols del terme de Manresa en diferents etapes dibuixa els engranatges que articulen la vida quotidiana i el batec general de la ciutat al compàs de les activitats econòmiques i socials.
Durant les dècades del 1970 al 2000, Manresa es va convertir en un escenari molt actiu del moviment d’objectors de consciència al servei militar i, posteriorment, d’insubmisos. En l’etapa de l’objecció van empresonar els dos impulsors del moviment a la ciutat: Joan Camisón i Ferran Martínez, i durant la insubmissió van entrar a presó tres persones del Bages (Jordi Pujol, Toni Francitorra i Àngel Parés). Però la repressió no va aconseguir desmobilitzar el moviment, sinó que va generar una xarxa de suport i solidaritat que es va estendre per tota la comarca.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A hores d’ara, tots hem sentit a parlar de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com pot ajudar-nos de manera significativa, revolucionant la com treballem treballem i interactuem amb la tecnologia.
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
27/03/2025
Xemeneia de la Farinrera La Favorita | Enric Casas
Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l’excepció de les tretze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial.
Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.
