per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A hores d’ara, tots hem sentit a parlar de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com pot ajudar-nos de manera significativa, revolucionant la com treballem treballem i interactuem amb la tecnologia.
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
27/03/2025
Xemeneia de la Farinrera La Favorita | Enric Casas
Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l’excepció de les catorze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial.
Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.
El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.
21/02/2025
Dècada dels cinquanta, amb els infants acollits prenent el sol a la terrassa del sanatori. L’helioteràpia va ser un tractament adreçat inicialment als nens amb tuberculosi osteoarticular, que també es va practicar en els primers anys de la poliomielitis. | Arxiu Ordre de Sant Joan de Déu de Manresa-Althaia
De sempre, la poliomielitis havia estat una de les malalties infantils més temudes, atès que provocava paràlisi i fins i tot la mort. A primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. Aquesta vacuna no arribaria fins al 1955, desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. Les campanyes de vacunació que es van impulsar tot seguit en van reduir exponencialment l’impacte. Però a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. A Manresa, lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se.
El pessebrisme sempre ha estat molt arrelat a la nostra ciutat i a tot Catalunya. Els concursos organitzats pels caputxins i una llarga llista de pessebristes van contribuir a fer viva a Manresa una tradició que encara es manté, malgrat que ja no és com quan moltes cases feien un gran pessebre i la gent l’anava a veure. El Grup Pessebrístic fa 25 anys que en fa un de monumental al Casino, amb rècord de visitants, i el Pessebre Vivent del Pont Llarg, que va néixer a la parròquia del barri, el 1987, ha portat des del 2012 molta gent al camí de Joncadella, tot i que enguany no es podrà fer per problemes logístics i de personal. També els centres excursionistes de la comarca porten el seu pessebre cada Nadal als cims del Collbaix i el Pedró dels Quatre Batlles.
Ara que es planteja un conflicte entre els partidaris de destruir les barreres que dificulten els curs de l’aigua dels rius i els que volen mantenir el sistema de preses com un patrimoni que explica la industrialització de Manresa i del país, parlem de les rescloses per remarcar-ne la importància i per mantenir-les, procurant que siguin compatibles amb l’equilibri ecològic dels rius.
Durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort.
En l’entrada del segle XXI, el número de gener del 2000 de la revista publicava el reportatge central: Manresans del segle XX, un treball especial elaborat per l’equip de redacció, en què la revista s’acostava a alguns dels homes i dones que d’una manera o altra havien estat testimonis i alhora protagonistes d’una gran part del segle que s’acabava.
Enguany es compleixen cent anys del naixement de Ràdio Club Manresa, el 4 de març de 1924. I noranta de la primera emissió oficial, que correspon al 10 de maig de 1934. Altres fites d'interès són: l’associació a la Cadena SER el 1963, la desaparició de Ràdio Club Manresa i la constitució de Ràdio Manresa SA el 1989, la creació del grup Taelus el 1995, la sortida de Freqüència el 1998 i del Canal Taronja de Televisió, el 2007.
No cal pas esperar que acabi novembre, que tot el país s’aboca a Nadal: ens ho recorden els anuncis a tot arreu i singularment les lleixes de temporada que estrenyen els corredors del súper.
S’equivocaria qui pensi que el món del col·leccionisme forma part d’una altra època. Tots coneixem algú que col·lecciona punts de llibre, imants, xapes de xampany o de cervesa, així com fa anys s’estilava col·leccionar segells, monedes, fòssils o papallones. Els temps canvien, però es manté l’interès per reunir aquells objectes que per a cada col·leccionista responen a una inquietud cultural, emocional o històrica.
A la part alta de la muralla del Carme, al número 4, destaca una casa de 1920, segons el cadastre, envoltada de grans edificis dels anys setanta i vuitanta.
