El projecte pedagògic, social i ciutadà d’Ampans engegat a mitjans dels anys seixanta és un model d’èxit en constant expansió, que serveix de mirall a moltes altres iniciatives d’arreu del país.
per Ferran Sardans, Jordi Sardans, Aida Tudó i Lluís Virós
Aquest reportatge ofereix una mirada aèria a l’evolució urbana de Manresa, una ciutat que, com tantes altres, ha transformat el seu paisatge en poc més de mig segle. La comparació entre imatges actuals i fotografies del passat proper permet visualitzar aquests canvis amb una immediatesa que cap altra eina pot igualar. Ens fixem especialment en els primers vint-i-cinc anys del segle XXI, un període marcat per la redefinició de l’espai urbà, la irrupció de nous usos del sòl i la reformulació de la relació entre ciutat i natura.
Uns dels rèdits que ha deixat el creixement i la urbanització «controlada» de Manresa ha estat el gran rodal verd que l’encercla i la proximitat del teixit urbà consolidat amb zones de natura o l’horta històrica de la ciutat situada al Poal i Viladordis.
Poder viure de l’art i fer d’una afició una professió és un somni per a molts, però també és un repte ple d’incerteses i sacrificis. Un gran nombre d’escriptors, actors, pintors i músics, entre altres artistes, han de fer front a diferents situacions per aconseguir convertir el seu talent en una forma de guanyar-se la vida. Hi ha ocasions en què la cultura sovint queda en un segon pla i els artistes han d’aprofitar totes les oportunitats que sorgeixen amb la finalitat de poder viure’n i convertir el seu hobby en una professió.
La revista manresana El Pou de la gallina va lliurar aquest el dia 7 de maig, a la sala d’actes del Casino i en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors.
La revista manresana El Pou de la gallina lliurarà aquest dimecres, 7 de maig, en el marc de la celebració dels 38 anys de la publicació, els trentens Premis Oleguer Bisbal, escollits per votació entre els seus lectors. L'acte es farà a les 19:00 a la Sala d'Actes de la Sala d'Actes del Casino.
El retrat des dels núvols del terme de Manresa en diferents etapes dibuixa els engranatges que articulen la vida quotidiana i el batec general de la ciutat al compàs de les activitats econòmiques i socials.
Durant les dècades del 1970 al 2000, Manresa es va convertir en un escenari molt actiu del moviment d’objectors de consciència al servei militar i, posteriorment, d’insubmisos. En l’etapa de l’objecció van empresonar els dos impulsors del moviment a la ciutat: Joan Camisón i Ferran Martínez, i durant la insubmissió van entrar a presó tres persones del Bages (Jordi Pujol, Toni Francitorra i Àngel Parés). Però la repressió no va aconseguir desmobilitzar el moviment, sinó que va generar una xarxa de suport i solidaritat que es va estendre per tota la comarca.
per Josep M. Macià Roldan, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials a la Catalunya Central
A hores d’ara, tots hem sentit a parlar de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com pot ajudar-nos de manera significativa, revolucionant la com treballem treballem i interactuem amb la tecnologia.
El número d’abril del 2000 de la revista publicava el reportatge de Lluís Cuberes: «L’excés de producció editorial rebaixa la qualitat de la literatura infantil i juvenil»
27/03/2025
Xemeneia de la Farinrera La Favorita | Enric Casas
Manresa és per definició una ciutat industrial i és una de les primeres ciutats del país que va acollir activitats industrials al començament del segle XIX. A més, tenia una llarga tradició artesanal des de l’Edat Mitjana, fomentada per la riquesa que li donava el regadiu de la Séquia. Del passat artesà gairebé no en queden restes, però quan passegem per la ciutat trobem senyals de la seva història industrial que no són fàcils de veure, amb l’excepció de les tretze grans xemeneies que es conserven com un símbol poderós i visible, que ens recorda el nostre passat industrial.
Vivim uns temps en què les guerres estan a primera pàgina de l’actualitat i tenen implicats —amb més o menys complicitats i interessos— els països occidentals, que mantenen altíssims pressupostos en defensa.
El número de març del 2000 de la revista publicava el reportatge de Marta Canellas i Cristina Matamala: L’expansió econòmica obre el món laboral a la dona.
21/02/2025
Dècada dels cinquanta, amb els infants acollits prenent el sol a la terrassa del sanatori. L’helioteràpia va ser un tractament adreçat inicialment als nens amb tuberculosi osteoarticular, que també es va practicar en els primers anys de la poliomielitis. | Arxiu Ordre de Sant Joan de Déu de Manresa-Althaia
De sempre, la poliomielitis havia estat una de les malalties infantils més temudes, atès que provocava paràlisi i fins i tot la mort. A primers del segle XX, quan se’n van multiplicar els casos, va ser qualificada d’epidèmia i va començar la recerca d’un vaccí per combatre’n la transmissió. Aquesta vacuna no arribaria fins al 1955, desenvolupada als Estats Units pel doctor Jonas Salk. Les campanyes de vacunació que es van impulsar tot seguit en van reduir exponencialment l’impacte. Però a l’Estat espanyol les autoritats sanitàries van trigar molts anys a importar-la i, encara pitjor, van negar l’epidèmia públicament i van provar de minimitzar la importància dels casos. A Manresa, lamentablement, no s’han conservat les dades de l’afectació, però no ens falten testimonis ni tampoc el record popular de tots aquells nens allitats a la terrassa de l’antic sanatori de Sant Joan de Déu. I el cas és que aquesta història no s’ha acabat: ara, al cap dels anys, les seqüeles de la malaltia encara cuegen i poden accentuar-se.
El pessebrisme sempre ha estat molt arrelat a la nostra ciutat i a tot Catalunya. Els concursos organitzats pels caputxins i una llarga llista de pessebristes van contribuir a fer viva a Manresa una tradició que encara es manté, malgrat que ja no és com quan moltes cases feien un gran pessebre i la gent l’anava a veure. El Grup Pessebrístic fa 25 anys que en fa un de monumental al Casino, amb rècord de visitants, i el Pessebre Vivent del Pont Llarg, que va néixer a la parròquia del barri, el 1987, ha portat des del 2012 molta gent al camí de Joncadella, tot i que enguany no es podrà fer per problemes logístics i de personal. També els centres excursionistes de la comarca porten el seu pessebre cada Nadal als cims del Collbaix i el Pedró dels Quatre Batlles.
Ara que es planteja un conflicte entre els partidaris de destruir les barreres que dificulten els curs de l’aigua dels rius i els que volen mantenir el sistema de preses com un patrimoni que explica la industrialització de Manresa i del país, parlem de les rescloses per remarcar-ne la importància i per mantenir-les, procurant que siguin compatibles amb l’equilibri ecològic dels rius.
Durant la primera meitat del segle XX, la poliomielitis va ser una de les malalties infantils més temudes, capaç de provocar paràlisi a les extremitats i fins i tot la mort.
