La fotografia és del 15 de maig de 1974, a punt de començar la pavimentació del carrer Barcelona, on es poden observar alguns productors i la màquina formigonera, a punt de començar l’asfaltatge.
per Pilar García, sommelier del restaurant Las Vegas
Vi nou de la família Roqueta, que, amb la seva vocació per expressar en els vins el seu paisatge, ha reconduït l’antiga criança i l’ha modernitzada amb la varietat autòctona comarcal Mandó.
En el reportatge central de la revista del mes de novembre de 1995, "Viure amb el càncer", elaborat per Joan Piqué i la Míriam Tirado, s’acostava a les famílies que el patien i descobria com es convivia amb una malaltia que sovint feia sentir propera l’amenaça de la mort.
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren. | Foto: Francesc Rubí. Amb agraïment a les facilitats de RENFE.
Binacet –en aragonès Binazet i en castellà, oficialment, Binacet– és un municipi de l’Aragó situat a la comarca del Cinca Mitjà, vora les ciutats de Binèfar i Montsó, a la província d’Osca. L’any 2019 tenia tot just 1.575 habitants. Però la presència de gent d’aquest poble ha estat important a Manresa, 160 quilòmetres al seu oest. Una distància que avui es cobreix en poc més d’una hora i mitja de cotxe, però que cent anys enrere reclamava sis hores de tren. I amb tot, ara l’una i després l’altra, moltes noies de Binacet van emprendre aquest viatge com un autèntic trajecte vital.
Jacint Corbella Corbella és metge investigador de contaminació alimentària, de responsabilitat sanitària i professional, expert en toxicologia, estudiós de la història de la medicina i impulsor de la historiografia mèdica catalana. Membre de diferents d’institucions acadèmiques del país, durant trenta anys ha estat director de la revista "Gimbernat". Va ser cap del servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i, des del 1976, director de l’Escola de Medicina del Treball de la UB.
Aquest estiu, passejant per diferents espais naturals, he pogut observar clarament que la natura s’ha convertit en un mer escenari per a molts ciutadans.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Passant per l’Eix Transversal a les envistes d’Artés, criden l’atenció un seguit de cingles de color vermell intens que hi ha a l’altre costat de la Gavarresa.
El poeta manresà Valentí Parcerisa mira el cel emboirat des de la finestra del seu despatx cobert de llibres. Les formes ondulades i denses dels núvols li recorden el fum que desprenia la locomotora que quan era un infant veia arribar des del balcó de casa.
La Sala Gran del Teatre Kursaal va acollir el passat dissabte l’espectacle "El Gallardo Español" amb en Peyu. És el quart espectacle que l’actor representa en solitari. Aquesta vegada, en Peyu s’ha decantat pel camí fácil: posa en escena un clàssic de la literatura castellana, "El gallardo español" de Miguel de Cervantes.
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dia 15 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
El festival literari arriba a la XIV edició, a l’entorn del lema "Ciutats", amb més participació de poetes i més incerteses pel que fa a l’afectació de la pandèmia en el desenvolupament dels actes programats.
Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...
per Ignasi Cebrian, Jordi Planell, Jaume Torras i Marc Vilarmau
L’aigua i el seus senders naturals pel terme de Manresa podria molt ben ser la protagonista d’aquesta proposta d’itineraris. Però el valor de l’entorn natural del terme creix si, a part del patrimoni natural, hi sumem la petja històrica i els elements arquitectònics: les construccions modernistes propietat de l’antiga burgesia industrial, entre les quals s’hi compta la recuperada torre Lluvià.
El passat 7 d'octubre es va fer la taula rodona sobre el tema “Botigues amb història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino.
Aquest mes presentem una casa del segle XVIII d’estil tradicional, que forma part d’una finca més gran enganxada a l’antiga muralla de Manresa, a la zona del torrent de sant Ignasi.
Els Amics de les Arts van tornar el passat divendres a la Sala Gran del Kursaal en format acústic i de proximitat. Sota el títol “Els dies més dolços” van repassar cançons de tota la seva trajectòria professional.
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
Fotografia datada el 10 de desembre de 1968, a la Muralla de Sant Domènec, a l’alçada del teatre Conservatori, amb dues columnes ennegrides, un tros de cartellera, una paperera, el quiosc del Cirera, el restaurant Maïami, la publicitat As i els Viatges Aster, de Joan Alsina Soler.
Un dels atributs que s’adjudica de manera convincent a la la natura és que és sàvia. Fins i tot, un programa d’humor (i natura) a la televisió pública catalana es titulava "Natura sàvia", i n’afavoria aquesta visió inversemblant.
