Un altre mes que s’acaba
sense la normalitat
que voldríem veure un dia
i que mai no ens ha arribat.
Mentrestant amb paciència
subsistim amb la covid
que ens estreny i que ens escanya
però no tant com fa Madrid.
Ara només ens faltava
que ens vingués a dar lliçons
una tal Díaz Ayuso
perquè siguem bons minyons.
No sols se’ns pixa a la boca
sinó que diu, ai Senyor!,
que en Sánchez, ves qui ho diria
vol pagar la corrupció (?),
«la fiesta i la corruptela»,
amb aquests termes ho diu,
del grup independentista
que amb enganys el té captiu.
I per postres, ves, una altra
tarambana del PP,
vull dir l’Esperanza Aguirre,
s’ha apuntat a fer merder
dient que els presos polítics
estan més que bé allà on són,
a la presó, on voldria
el president Puigdemont.
Diu que són com els etarres,
que no demanen perdó,
depravats i males bèsties
com pot ser un violador.
Ja veieu, doncs, com desbarren
les
senyores que us he dit,
que amb en González i en Guerra
semblen del mateix partit.
Són com els d’extrema dreta:
ens volen amb el cap cot.
I és que «esos catalanes»
tenim la culpa de tot.
Les esferes madrilenyes
ja veieu que ho tenen clar:
som el comodí que tenen
quan no saben com jugar.
Que si dretes, que si esquerres?
Sempre el mateix tarannà.
Els espanyols tots s’assemblen.
Bé que ho deia Josep Pla.
