Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El secretari de Salut Pública ho va deixar molt clar: si hi hagués diners al calaix per compensar els sectors econòmics afectats, estaríem tots tancadets a casa i aquest any ens estalviaríem els guants i la bufanda (que ja podem substituir per la mascareta). Planifiquem vacunacions d’una vacuna X (no se sap quina) i preguem perquè, al cap de catorze dies comptats des de Nadal, els índexs de contagi de covid no estiguin enfilats i hàgim de tornar a recloure’ns i fer bondat. Malgrat tot, alguns valents encara gosen dir que es farà fotre la bombolla a l’hora dels àpats copiosos de les festes. Negacionisme? No, idiotesa pura.
Després d’aquest estranyíssim any 2020, en què hem estat asseguts més que mai al sofà de casa, queden un parell de coses clares. La primera, la mala combinació entre política i ciència a l’hora de mesurar els impactes econòmics d’un virus. La segona, que tenim els dirigents i la classe política que ens mereixem per ser tan poca-soltes i no entendre que la gran majoria confonen ser un servidor públic (més o menys patriòtic) amb passar per caixa i, sobretot, mantenir la poltroneta tot nedant i guardant la roba. Quan les morts serveixen d’arma electoral (per terrorisme o per pandèmia) tot plegat es torna pornogràfic.
