A la foto, Miquel Fàbregas i Solà, amb unes amigues i el servei domèstic a la font de l'Arrel, al costat del torrent de l’infern. Al costat, escopeta de caça femenina, de la casa Zuloaga, regal de la Reina viuda de Ferran VII, Maria Cristina de Nàpols, casada amb el Duc de Riansares (Muñoz Sánchez), a la seva fillola Maria Cristina Muñoz de Remisa, muller d'Antoni de Fàbregas i Solà.
L’edició de la Innocentada de Manresa del 2021 estrena format, adaptat a les restriccions de la covid, però manté, més que mai, l’essència de 63 anys d’història.
El reportatge central de la revista de desembre de 1995, "El boom de les ONG", elaborat per Jordi Simon, analitzava l’increment d’entitats solidàries a la ciutat.
A l’edat de pedra, els nostres avantpassats eren nòmades, es passaven la vida caminant. Per poder sobreviure, s’havia de continuar caminant per torbar nous recursos, aliments i nous aixoplucs. No tenien una llar fixa. La seva vida esdevenia un llarg viatge. Cada matí obrien nous camins. El camí per a ells era el mateix relat de l’existència. Canviant paisatge i camins, canviaven de vida.
En el món d’abans –d’abans d’internet– costava estirar el fil per trobar vides o obres singulars. No és pas que ara la xarxa ens permeti rastrejar a fons qualsevol habitant del planeta –en tot cas a aquells que hi accedim sense interessos espuris–, però és més fàcil trobar-hi perquisicions sense haver-nos de desplaçar, capbussar-nos en arxius i registres o desenvolupar el que, en ciències socials, es diu treball de camp.
Josep Portabella Pons és enginyer industrial manresà, ara jubilat, especialitzat en el sector elèctric. Amb la Guerra Civil la família es va instal·lar a Barcelona, però els estius de la postguerra els passava a la casa familiar de la Morera on jugava amb els Gallifa de la Noguera. Va treballar al laboratori de La Electricidad, de Sabadell, amb llicència de la suïssa Oerlikon, i després a Asea Brown Boveri (ABB). Des del 1978 viu a Moralzarzal a la Sierra madrilenya. El seu besavi, Manuel Portabella, va comprar la fàbrica dels Panyos el 1866.
La novetat del celler. Un vi més jove, modern i accessible. El nom li ve per la situació de les vinyes, Aguilar de Segarra, la zona més a l’oest del Bages. És un vi molt interessant, ja que defineix molt bé tots els elements que intervenen en el producte final.
Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.
Manresa és una de les cinc primeres ciutats de Catalunya on es va distribuir el corrent elèctric i l’edifici conegut popularment per l’Anònima, o Forces Hidroelèctriques del Segre, n’és el testimoni. Aquesta central tèrmica de 1894 mostra una bonica façana resolta en estil industrial academicista
El passat 2 de desembre es va fer la taula rodona sobre el tema “També han fet història”, dins del cicle Temes del Pou, a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino.
30/11/2020
Joana Picas i Cristina Blesa a la llibreria centenària. | (Arxiu particular)
El que ara tots coneixem com a Llibreria i Papereria Rubiralta, situada al carrer del Born, 24, va obrir les portes l’any 1907 com a impremta. Com diu Joana Picas Rubiralta, mestressa de la llibreria, «qui abans tenia un ofici és com qui avui dia té una carrera».
Podria ser un núvol viatger que travessa el cel. O l’embranzida d’una onada a punt de xocar contra les roques. Fins i tot una ràfega de vent que arrossega les fulles caduques d’un arbre. Podria ser tots aquests elements que es troben en la naturalesa perquè a l’hora de viure segueix el seu impuls interior, com si fos una cigonya que recorre els continents amb l’únic guiatge de l’instint.
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Estan situades a la comarca del Solsonès, prop de l'extrem occidental, a tocar de l'Alt Urgell, es localitza a ponent de Cambrils, dintre del terme municipal d'Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.
Exposició al Museu Comarcal de Manresa l’any 1995 sobre els vint anys de la revista "Faig", que havia estat reconvertida en "Faig Arts" a començaments dels anys noranta. Lluís Calderer en una imatge molt pop, que podria haver sortit perfectament a la revista "Ajoblanco" que per aquells mateixos anys dissenyava Quim Monzó, fa de cicerone al seu amic i deixeble Joaquim Noguero i li explica coses sobre la revista.
L’aigua cau en forma de neu, gel o d’aigua i llisca per les superfícies amb més pendent. Flocs, calamarsa i gotes cauen disperses i es reuneixen amb d’altres a les torrenteres, als rierols i als rius.
Ariadna Padró de la Fuente és violinista de professió i docent especialitzada en l’ensenyament del violí. Va obtenir la màxima qualificació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, avui ESMUC. Ha tocat en algunes de les principals orquestres del país, des de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha estat membre del Trio Alquímia i ha col·laborat en alguns projectes amb el quartet Casals. És coordinadora pedagògica d’Esclat i fa classes de violí al Conservatori Municipal de Música.
Sens dubte, és una de les cases més emblemàtiques de la ciutat. Construïda entre 1906 i 1908 a la plaça de Fius i Palà, just davant de la desapareguda església de Sant Domènec, és un gran habitatge burgès amb botigues a la planta baixa i una de les millors obres d’Ignasi Oms i Ponsa en estil historicista.
