Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Qui m’ho hauria dit a mi, durant el Black Friday de 2015, que la compra compulsiva d’aquella andròmina que peixia iogurts seria l’inici del meu declivi empresarial». Va estirar la cadena per donar un aire dramàtic a les seves paraules, mentre s’eixugava les llàgrimes amb paper higiènic. Ell estava assegut en una tassa de vàter del menjador. Em va mirar amb els braços oberts com demanant una resposta. Em vaig aixecar de la tassa del vàter, i m’hi vaig apropar, em vaig asseure a un vàter més proper al seu i li vaig agafar la mà per donar-li suport. «Disculpa, en aquest millor que no t’hi asseguis, el faig servir de rentadora i és delicat... i en aquest tampoc! És japonès, té assecador i em va prou bé per assecar la roba i cuinar. Menys quan venen convidats i el fan servir per error. Mai no penso a penjar cartells... jo ja sé quin ús té cada un. Per cert, vols un cafè?».
El suposat menjador on conversàvem era ple de vàters i bidets, i de tant en tant també et podies topar amb una banyera. Era un indret curiós. Fins feia relativament poc era la famosa botiga de banys manresana L’escombreta feliç, propietat de Martí Popescul Jubany, que s’havia adequat a la crisi del petit comerç transformant el negoci en el seu habitatge. Dorm a la banyera principal i es reuneix amb els amics per veure el magnífic joc del Barça asseguts encertadament en vàters. La seva dona el va deixar. És dissenyadora d’interiors i s’avergonyia de la decoració “de merda”, especialment el dia de Nadal, on l'excés de menjar generava situacions incòmodes entre els familiars. El Martí fa xerrades al menjador de casa per advertir dels perills del consumisme salvatge. «Ara tothom compra amb quatre clics i t’ho porten a casa. Això fa que els carrers tinguin menys vida que mai. Aquest és el confinament que nosaltres teníem opció d’evitar, però que tots vam acceptar comprant pels
putos Black Fridays. El model de la ganga única i irresistible beneficia les grans companyies, amb horaris ininterromputs i salaris precaris. Desajusta els cicles del petit comerç i esmicola les nostres possibilitats de subsistència. És un model totalment oposat al consum conscient, que mesura l’impacte social i mediambiental de cada compra». Va tibar la cadena...
El consumisme desmesurat va portar a un Black Friday 2022 on el terme
negre feia referència a la manca de llums als carrers. Desenes de comerços tancats, transformats en habitatges sense aparadors, per sort o per desgràcia dels voyeurs. Els nous edificis que es construeixen ja no contemplen la planta baixa com un local comercial. No és rendible. Ara, les plantes baixes, en la majoria de casos, són habitatges foscos.
