Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La família és originària de Casserres en la branca Fàbrega de la Creu. Francesc Fàbregas (1649-1690) va ser comerciant censalista, miquelet de muntanya i paraire que passà a Manresa. Un dels fills, Pau Fàbregas, (1674-1751), casat amb Maria Miquel, que tenia família d’escultors a Manresa, va ser un dels impulsors dins el gremi de sabaters, de la confraria de Sant Antoni Abat a l’església de la Seu. L’hereu va morir a la Guerra de Successió, Tomàs esdevindrà el nou hereu, un altre Pau Fàbregas es va establir a la plaça Major, i el darrer, Josep, va ser militar dels Dracs de Batàvia. La casa dels Paus, de la família Fàbregas de Sant Antoni, es formarà els anys 1744-1747, amb Pau Fàbregas (1720-1775), casat amb Maria Anna Soler de la Plana i Suanya, del raval de Sant Andreu. Botiguer, administrador de la Taula dels Comuns de Manresa, administrador de l’Hospital de Vic i de les cases delmeres catalanes. Fou el principal censalista de la ciutat al segle XVIII. Adquireix el mas Taio de Castellgalí i un d’annex, actualment Pau Fàbregas. Fa reformes, unifica les finques de la propietat, construeix la galeria barroca, el 1772. Amb el Paborde de la Seu acorden que els baixos siguin magatzem del gra i dels fruits recollits per la Pabordia, la comunitat de preveres i canonges, així com la seva venda i distribució. Amplià els soterranis i fundà la capella Sant Antoni del Pa dels Pobres a l’església de Sant Miquel. A la Seu, paga una tomba per enterrar els membres de la família. El substituirà el seu fill Pau Fàbregas Soler (1745-1777), que es casà amb la pubilla Testagorda.
Josep Fàbregas i Testagorda (1769-1831), síndic personer de la ciutat, botiguer, funcionari municipal i reial, arrendatari i censalista, fiscal de les Reials Fàbriques de Pólvora, tindrà càrrecs polítics i militars en la Guerra del Francès. Constitucionalista i liberal s’enfrontarà amb un dels fills Pau, realista i carlí. Es casà primer amb Julita Suanya i March, filla de Joan Suanya i Berenguer, de Manresa, ciutadà honrat de Barcelona, i en segones núpcies amb Ignàsia Jorba i Jolis, de Barcelona (1820), vídua del capità de granaders Josep Jolis. Marià Fàbregas i Suanya (1797- v. 1840), casat l’any 1829 amb Agnès Bosch i Bohigas (1799-1833), pubilla de la casa Bosch del carrer Pedregar, s’ocupà de la veleria dels Bosch fins que, per constitucionalista i liberal, serà tancat al castell de Figueres. Marià Fàbregas i Bosch (1822-1891) es casà amb Josefina Solà i Bru, i a la seva mort, amb Catalina, la germana petita. Va fundar el Centro Federal de Manresa l’any 1868, a la casa Fàbregas. El polifacètic Miquel Fàbregas i Solà (1862-1925) es va casar amb Pilar de Gràcia Andrés. Aureli-Ramon Fàbregas i Gràcia (1916-2005) es va casar amb Maria Sabater i Corrons (1921-2007). Van tenir una vida de pel·lícula. El seu fill, Miquel, casat amb Montserrat Torner, és el propietari de l’Arxiu familiar dels Fàbregas. La casa Fàbregas, després de moltes vicissituds, ha quedat en mans d’Inversiones Dupros, SL.
