Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El muntatge genuïnament manresà s’ha representat ininterrompudament des de 1957. La seixanta-quatrena edició està òbviament marcada per la pandèmia.
Manresa Experience és l’aposta d’una comissió que fa tres anys que es fa càrrec de l’espectacle i que se les ha enginyat per adaptar-lo a la situació actual. L’Adrià Guitart, productor i membre de la comissió, diu que l’equip «té una espècie de pressió positiva, ja que, durant els anys, han passat moltes coses i mai no s’ha aturat l’obra». Un dels objectius que es van marcar va ser aconseguir un relleu generacional del públic, fet que porten a terme a través de les xarxes socials, gestionades per l’Ariadna Guitart. A Facebook, «mantenim informada la gent que ja n’estava», i a Instagram «estirem gent nova». A més, fent honor a la
farsa manresana per excel·lència, cada any fan alguna innocentada paral·lela. La primera va ser un concurs de talents fictici i l’any passat van organitzar una manifestació per falses retallades a la cultura. En aquesta edició encara no se sap què passarà, però, de ben segur, que alguna n’acaben fent.
El tema
En aquesta ocasió, es fa un viatge per la història i l’essència de Manresa, buscant que l’espectador, sense gaires pistes, sàpiga des del primer moment que es parla de la ciutat. Un espectacle amb l’objectiu de riure’s d’un mateix, fita primordial de cada edició. Aquest cop l’encarregat d’escriure’n el guió ha estat el periodista Carles Claret, cap de redacció de la revista
El Pou de la gallina, que en paraules dels membres de la comissió és «un gran coneixedor de Manresa i dels manresans», característica infal·lible per poder dur a terme la tasca. També s’ha sumat a l’elaboració del fil argumental l’escriptor i guionista Agustí Franch.
La trama gira al voltant d’una ruta per conèixer el cor de Catalunya a fons, anomenada
Manresa Experience, que guia un turista per alguns dels encants de la ciutat com la Seu o la Cova, però també el fa ensopegar amb una altra realitat, la poca autoestima dels manresans. Aquest fet realça una veritat latent a Manresa, el treball per la projecció turística. L’adaptació de l’obra al nou format ha conclòs en una història que no s’embolica gaire, però que, tot i així, té molt joc i que, per sobre de tot, integra tots els elements necessaris per poder gaudir-ne. «És comèdia directa i àcida, que dinamita la línia de flotació de la Manresa més rònega», explica Carles Claret.
Decisions
La incertesa sobre la Innocentada 2021 va començar a l’inici de la pandèmia. La comissió es va trobar davant l’interrogant de tirar endavant el projecte o convertir el 2021 en el primer any en blanc. Txell Vall, actriu integrant de la comissió, explica que l’opció que els va semblar més adient va ser la d’apostar per un format de microteatre. Van escollir aquesta opció per no arriscar-se a destinar molts recursos econòmics ni esforços en l’àmbit escenogràfic per crear un espectacle de gran format que després no es pogués representar. S’han volgut adaptar i anticipar al màxim a totes les mesures de prevenció de la covid.
Durant el procés de creació i assaig, «tot ho estem mirant de la manera més positiva», diu l’Adrià Guitart. Des del moment que es decideix seguir endavant amb l’espectacle, tothom ha estat molt comprensiu. L’organització ha procurat fer un lloc a tots els que han volgut participar en aquesta edició marcada per les restriccions. En el cas del cos de ball, no hi ha hagut problemes. «Tothom qui ha volgut seguir participant-hi continua», fet que tranquil·litza molt l’Ariadna Guitart, coreògrafa integrant de la comissió. La reducció de l’elenc d’actors sí que ha hagut de deixar gent fora, però la resposta dels qui no han pogut formar-ne part ha estat molt empàtica, cosa que valora positivament la comissió, que apel·la a la necessitat de cuidar els participants.
Nou format
La transformació al petit format s’ha fet notar en tots els elements estructurals. La diferència més remarcable és la durada, que passa d’una hora i mitja a 40 minuts, aproximadament. D’aquesta manera, indirectament, també es resolen les limitacions d’aforament: amb un espectacle més curt es poden fer més funcions per dia. A més, tot i les distàncies, l’obra traspassa la quarta paret. Hi haurà públic a banda i banda de l’escenari, i també davant. A cada passi s’esperen unes 50 persones de públic, ja que el muntatge prescindeix de la platea i l’espai es limita a l’escenari del Conservatori.
Envoltats de cadires, doncs, veurem actuar un elenc d’actors i un cos de ball en un espai que s’ha reduït gairebé a la meitat. Els actors han passat de 20 o 25 a 12, dividits en dos grups de sis. Els ballarins i ballarines han passat de ser una vintena a només onze, també dividits en dos grups. «S’han creat dos grups bombolla d’actors i ballarins», explica l’Adrià; cada grup d’actors compartirà escenari amb un grup de ball. Aquest doble repartiment ha permès que participés més gent en el muntatge sense comprometre el límit de les restriccions. Jordi Gener, director de la Innocentada, confirma que «aquests dos grups no han de coincidir per a res, uns faran unes funcions i els altres unes altres». A més, aquest format permet tirar endavant l’obra en cas de tenir un grup confinat.
Assajos
Els assajos de les anteriors innocentades començaven entre finals de setembre i principis d’octubre. L’Adrià comenta que aquest any és «a foc lent i l'últim mes s’accelera, tot i que s’hi dediquen moltes més hores». Aquest any, aprofitant la versió de petit format volien començar més tard. I les restriccions els ho van endarrerir encara més. L’elenc d’actors va adaptar els assajos al format telemàtic. A partir del 23 de novembre, van començar els assajos presencials en dos grups per portar el guió après a l’escenari.
En el cas del cos de ball, preveien començar a assajar a principis de novembre, ja que la reducció de coreografies i el nombre de ballarins no requeria tanta preparació. Tot i això, no va ser fins el dia 22 que van poder fer el primer assaig a l’aire lliure. L’Ariadna no considerava rendible començar a idear el ball de manera telemàtica i va decidir esperar: «El millor era assajar tots junts encara que després ens haguéssim de dividir en dos grups». La primera trobada es va fer a l’aire lliure, concretament a l’aparcament de l’hipermercat Carrefour, a Bufalvent.
La cita
La data d’estrena prevista per la Innocentada és el dijous 21 de gener, al teatre Conservatori, sempre que la situació sanitària ho permeti. Jordi Gener creu que, «tal com està vivint la gent la pandèmia agrairà que es pugui tirar endavant el projecte». Tot i que són molt conscients que els efectes i les restriccions de la pandèmia afectaran els espectadors, la comissió confia en el públic. La Txell Vall apunta que el fet que sigui més propera als actors «impactarà i farà que s’interessin més pel que passa». L’Ariadna Guitart considera l’obra com «un bombonet», que servirà a la gent per distreure’s i passar una bona estona. A més, «un teatre amb poca gent farà sentir-se segur i el públic ho rebrà bé». La il·lusió de l’equip supera la incertesa viscuda en relació al desenvolupament del projecte. Sigui com sigui, queda clar que tant organitzadors com participants estan compromesos amb l’obra i l’afronten amb una mentalitat molt positiva.
