Exposició al Museu Comarcal de Manresa l’any 1995 sobre els vint anys de la revista "Faig", que havia estat reconvertida en "Faig Arts" a començaments dels anys noranta. Lluís Calderer en una imatge molt pop, que podria haver sortit perfectament a la revista "Ajoblanco" que per aquells mateixos anys dissenyava Quim Monzó, fa de cicerone al seu amic i deixeble Joaquim Noguero i li explica coses sobre la revista.
L’aigua cau en forma de neu, gel o d’aigua i llisca per les superfícies amb més pendent. Flocs, calamarsa i gotes cauen disperses i es reuneixen amb d’altres a les torrenteres, als rierols i als rius.
Ariadna Padró de la Fuente és violinista de professió i docent especialitzada en l’ensenyament del violí. Va obtenir la màxima qualificació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, avui ESMUC. Ha tocat en algunes de les principals orquestres del país, des de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha estat membre del Trio Alquímia i ha col·laborat en alguns projectes amb el quartet Casals. És coordinadora pedagògica d’Esclat i fa classes de violí al Conservatori Municipal de Música.
Sens dubte, és una de les cases més emblemàtiques de la ciutat. Construïda entre 1906 i 1908 a la plaça de Fius i Palà, just davant de la desapareguda església de Sant Domènec, és un gran habitatge burgès amb botigues a la planta baixa i una de les millors obres d’Ignasi Oms i Ponsa en estil historicista.
La fotografia és del 15 de maig de 1974, a punt de començar la pavimentació del carrer Barcelona, on es poden observar alguns productors i la màquina formigonera, a punt de començar l’asfaltatge.
per Pilar García, sommelier del restaurant Las Vegas
Vi nou de la família Roqueta, que, amb la seva vocació per expressar en els vins el seu paisatge, ha reconduït l’antiga criança i l’ha modernitzada amb la varietat autòctona comarcal Mandó.
En el reportatge central de la revista del mes de novembre de 1995, "Viure amb el càncer", elaborat per Joan Piqué i la Míriam Tirado, s’acostava a les famílies que el patien i descobria com es convivia amb una malaltia que sovint feia sentir propera l’amenaça de la mort.
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren. | Foto: Francesc Rubí. Amb agraïment a les facilitats de RENFE.
Binacet –en aragonès Binazet i en castellà, oficialment, Binacet– és un municipi de l’Aragó situat a la comarca del Cinca Mitjà, vora les ciutats de Binèfar i Montsó, a la província d’Osca. L’any 2019 tenia tot just 1.575 habitants. Però la presència de gent d’aquest poble ha estat important a Manresa, 160 quilòmetres al seu oest. Una distància que avui es cobreix en poc més d’una hora i mitja de cotxe, però que cent anys enrere reclamava sis hores de tren. I amb tot, ara l’una i després l’altra, moltes noies de Binacet van emprendre aquest viatge com un autèntic trajecte vital.
Jacint Corbella Corbella és metge investigador de contaminació alimentària, de responsabilitat sanitària i professional, expert en toxicologia, estudiós de la història de la medicina i impulsor de la historiografia mèdica catalana. Membre de diferents d’institucions acadèmiques del país, durant trenta anys ha estat director de la revista "Gimbernat". Va ser cap del servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i, des del 1976, director de l’Escola de Medicina del Treball de la UB.
Aquest estiu, passejant per diferents espais naturals, he pogut observar clarament que la natura s’ha convertit en un mer escenari per a molts ciutadans.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Passant per l’Eix Transversal a les envistes d’Artés, criden l’atenció un seguit de cingles de color vermell intens que hi ha a l’altre costat de la Gavarresa.
El poeta manresà Valentí Parcerisa mira el cel emboirat des de la finestra del seu despatx cobert de llibres. Les formes ondulades i denses dels núvols li recorden el fum que desprenia la locomotora que quan era un infant veia arribar des del balcó de casa.
La Sala Gran del Teatre Kursaal va acollir el passat dissabte l’espectacle "El Gallardo Español" amb en Peyu. És el quart espectacle que l’actor representa en solitari. Aquesta vegada, en Peyu s’ha decantat pel camí fácil: posa en escena un clàssic de la literatura castellana, "El gallardo español" de Miguel de Cervantes.
Per participar només ens has de seguir a Instagram i fer m'agrada a la publicació dels espectacles dels quals vols aconseguir les entrades dobles. El dia 15 d'octubre farem el sorteig entre tots els participants.
El festival literari arriba a la XIV edició, a l’entorn del lema "Ciutats", amb més participació de poetes i més incerteses pel que fa a l’afectació de la pandèmia en el desenvolupament dels actes programats.
Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...
