Clara Gavaldà camina pel Parc Maragall d'Avinyó fent visera amb la mà. El sol de tarda enrosseix les fulles dels arbres i, sobre la gespa, es perfila un joc de llums i ombres. Tria aquest espai com el lloc ideal per fer la fotografia d'aquest retrat.
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
Gràcies al centenar de persones i empreses que ens heu ajudat a fer-ho possible, la renovació del nostre lloc web: elpou.cat ja és una realitat des del 2 de setembre.
02/09/2020
Arnau Carné Sala Coeditor de l’editorial Tigre de Paper. | Foto: Francesc Rubí.
L’acte va ser el passat 2 de setembre a l’auditori de la Plana de l’Om, en el marc de la celebració dels 33 anys de la revista manresana d’informació i opinió.
A la cantonada dels carrers del Sol i de la pujada del Castell destaca aquesta casa que es veu en forma de falca des de la carretera de Vic. És una de les cases característiques d’aquesta zona, on es construïren a cavall dels segles XIX i XX edificis industrials i habitatges burgesos.
La Marina Berdalet encén un llumí i l’acosta al llenç que reposa sobre un cavallet. La flama bellugadissa desprèn una línia de fum que s’impregna sobre el paper. La pintora utilitza el foc per dibuixar formes sinuoses que s’inspiren en les onades, els núvols i les roses del poema "Himne d’Ulisses a la Terra", d’Agustí Bartra.
El II Saló Industrial Artesà de Manresa i Comarca es va fer del 29 d’agost al 8 de setembre, al passeig del Riu, fins a l’esplanada de l’hotel Pere III, encara en construcció, amb una exposició a l’antiga estació dels Catalans a Manresa Riu.
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al Geoparc hi ha nombrosos exemples de balmes que es van condicionar per obtenir un corral per al bestiar, un habitatge permanent o un refugi temporal per a pastors, carboners o viatgers.
27/07/2020
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940. | Fons Lluís Sala Sala
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dona poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la ment de ficcions subjectives.
Amb el recent aterratge de Fibracat TV per a tot el territori català, el lideratge i el monopoli de Canal Taronja, com a canal d’informació local, continuarà intacte gràcies als objectius ben diferents de les dues empreses.
El proper dijous, 23 de juliol, serem al primer tram del Passeig (davant del Casino) per complir finalment amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
El reportatge central de la revista del mes de juliol de 1995, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, relatava les accions solidàries dutes a terme per les entitats manresanes al Senegal i més concretament a la població de Bambylor.
13/07/2020
Marc Aloy a la llera del riu Cardener | Francesc Rubí
Marc Aloy Guàrdia, nou alcalde de Manresa des del 27 de juny, com a cap de llista d’ERC, partit que després de 84 anys recupera aquest càrrec a la ciutat. El juny de 2015 surt escollit regidor i entra a l’Ajuntament, primer a l’oposició i des de l’1 de febrer de 2016 amb un pacte de governabilitat amb Junts per Manresa. Abans havia reconstruït les JERC amb Pere Fontanals. Arquitecte de professió, ha estat regidor d’Urbanisme i president de l’Àrea de Territori. Va treballar en el nou Pla d’Equipaments de l’ajuntament fins al 2010.
El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.
En aquest temps de covid-19, comentem un edifici sanitari construït a conseqüència del daltabaix de la pandèmia del segle XX, la 'grip espanyola' de 1918.
