Etiqueta natura urbana

Autosuficiència planetària

NATURA URBANA. Per entendre la natura, els humans i nosaltres mateixos, cal aïllar-se i entrar de cap a la natura. Així ho han fet alguns escriptors i escriptores al llarg de la història. El més destacat de tots va ser Henry David Thoreau (1817-1862) que va trigar dos anys, dos mesos i dos dies a escriure el llibre "Walden o la vida als boscos", publicat el 1854.

Aigua?

NATURA URBANA. Allò que és evident i que tenim davant dels ulls no ho veiem o no ho tenim present ni en compte. Si, a més de ser evident, és del tot necessari i indispensable per sobreviure, tenim davant un perill que ens fa del tot vulnerables.

Optimisme enfadat

NATURA URBANA. La restauració o recuperació de certs espais de l’Anella Verda està relacionada amb l’ecologia de la ciutat i amb el benestar ecològic dels manresans. Però massa sovint s’enfoca només com una qüestió d’ordre i organització dels espais perquè quedin estèticament bonics. 

L’art ambiental no ens salvarà, però ajuda

NATURA URBANA. A la part final del llibre "L'Home a la recerca de sentit" de Viktor E. Frankl hi ha una petita obra de teatre: "Sincronització a Birkenwald" on s'estableix una conversa entre els filòsofs Spinoza, Sòcrates i Kant. Entre tots, arriben a la conclusió que només hi ha una manera de despertar el desig de veritat dels humans. Ja que, segons ells, ni els savis poden fer res amb el seu discurs racional. Quan els savis diuen la veritat són presos per bojos. 

L’efecte Rashomon i l’horta urbana

NATURA URBANA. Les diferents percepcions personals de qualsevol esdeveniment o incident viscut comporten que cadascú després les expliqui de manera també diferent, amb un cert grau de versemblança i subjectivitat, malgrat que cada versió no porti tota la veritat, però si una part d’aquesta. Aquest fenomen s'anomena "efecte Rashomon". 

Paisatges interiors i exteriors

NATURA URBANA. Mahatma Gandhi deia: «Siguem el canvi que volem arribar a veure en el món». És clar que ho deia des dels punt de vista personal. El canvi comença per un mateix. Si tots fem petits canvis en les nostres actituds, podem arribar a canviar el món. 

La gallina del Pou

NATURA URBANA. De quina varietat era la pobra gallina del nostre Pou, ressuscitada per sant Ignasi el 1602 desprès que s’ofegués al pou pel descuit d’una adolescent despreocupada? 

Canvis evolutius

NATURA URBANA. Els organismes que viuen dins de l’Anella Verda pocs canvis tenen al llarg del temps. Els xiprers continuen sent xiprers i els roures, roures. Com podem percebre els canvis evolutius, els canvis en les espècies? El ciutadà pot percebre’ls en la natura immediata que l’envolta?

El fotògraf/a de natura

NATURA URBANA. El fotògraf/a fotografia la natura mogut per la motivació o curiositat i fixa l’atenció sobre un motiu creador d’emocions. Emocions relacionades amb l’estètica o amb la ciència o una barreja de totes dues. 

Un llibre verd

NATURA URBANA. Avui, excepcionalment, us parlaré del llibre titulat "L’Anella Verda de Manresa. 40 retrats d’un patrimoni ambiental", un llibre farcit amb 40 retrats destacadament visuals que converteixen el lectors en espectadors.
Pàgina 1 de 6
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.