INDRETS. Els darrers moviments de formació del Pirineu van plegar en alguns llocs de la Catalunya Central les roques sedimentàries originades milions d’anys abans; un dels plecs formats passava per l’actual Santa Maria d’Oló i era del tipus "anticlinal", o sigui, més aixecat del centre que de les vores.

INDRETS. Situat al Solsonès, dins del municipi de Lladurs, a l’entitat disseminada de Montpol i molt a prop del pont del Clop, forma part del Projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès, impulsat en part pel Consell Comarcal. A la confluència de dos riuets, que en conjunt son tributaris del Segre, per una banda, des del Nord (i en part del NNW) baixa el riu Fred i per l’altra, des del NNE arriba la riera de Canalda. A partir d’aquí, la conjunció dels dos riuets dona lloc a la ribera Salada, que tributa al Segre a Bassella.

INDRETS. Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu. 

INDRETS. Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada. 

INDRETS. La balma del Balç de Fontanilles es troba situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, molt prop dels límit occidental, fronterer amb la Conca de Barberà. És al bell mig del terme, prop de les antigues escoles, en una zona de relativa complexitat estructural, des del punt de mira geològic. 

INDRETS. Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages. 

INDRETS. La zona de la Seu, el Pont Vell i la Cova és una de les postals de Manresa. Des del mirador del parc de la Seu es pot observar una història que va encara molt més enllà de la que explica el magnífic patrimoni arquitectònic i històric que atreu milers de visitants. És el riu Cardener com s’encaixa deixant balços (cingleres) elevats a banda i banda, sobre dels quals s’han construït edificis importants.

INDRETS. Situat al terme d’Esparreguera, al límit amb el de Collbató i amb el d’Olesa de Montserrat, en formar part del Geoparc el terme de Collbató també hi limita aquest indret. Es localitza totalment al Baix Llobregat, però dintre dels sectors que podríem considerar de la Catalunya Central i que es podrien integrar dintre del Geoparc de la Catalunya Central. 

INDRETS. És un paratge natural situat entre boscos i camps de cereals. El torrent de les Tàpies hi passa a tocar per bé que normalment baixa sec. De fet es tracta d’un conjunt de forns on s’utilitzava de matèria primera per l’obtenció de calç la mateix roca calcària que hi ha on són edificats. 

INDRETS. Força conegut pels excursionistes i pels muntanyencs, però especialment pels espeleòlegs d’arreu del món. Obert per l’acció de l’aigua entre conglomerats, entre les roques quotidianament conegudes com a pinyolenc, a molts indrets del nostre país, entre els anys 1963 i la dècada dels vuitanta, va ser l’avenc més profund del món en conglomerats, amb una fondària de 202 metres.