INDRETS. La Séquia ha portat l’aigua a Manresa i part del Pla de Bages des del segle XIV. Ho fa seguint un traçat força paral·lel al Llobregat. Al llarg del traçat passa per multitud de llocs interessants per molts motius: naturals, històrics, d’enginyeria, però també geològics. I un d’ells és el tram al seu pas per Sallent. 

INDRETS. Situat al bell mig del Solsonès, al municipi de Lladurs, aquest indret es troba situat dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre), una de les dues unitats geològiques que constitueix la comarca. L’altra unitat són el Pirineus, els quals constitueixen tots els sectors septentrionals. 

INDRETS. Pels voltants de Piera, al SW del seu nucli principal, també molt a prop del Bedorc, al mateix municipi de la comarca d’Anoia (Catalunya Central), en bona part dintre de la denominada Depressió del Penedès, hi ha un paratge força interessant, situat sobre uns afloraments argilosos, d’una gran bellesa, per on es conjuguen les formes geològiques (de tonalitats ocres) i les vegetals (de color verd), que donen lloc a una esvelta simfonia cromàtica. 

INDRETS. El poble de l’Estany és situat en un petit altiplà que fa de partió d’aigües cap a diferents rieres com la de Calders, la de Malrubí o la d’Oló. El nucli és situat a uns 875 m d’altitud i és envoltat per serrats i turons que el sobrepassen poc més de 100 metres i que configuren una zona deprimida, una petita conca, al centre. 

INDRETS. A l’Eocè, durant gran part del Bartonià i el Priabonià inferior, i fins fa uns 36 milions d’anys és prou conegut que a la Catalunya Central hi havia mar. Un braç de mar obert a l’Atlàntic i que en aquella època quedava tancat a l’oest per un gran golf que tenia els límits ben a prop d’aquest indret. 

INDRETS. Quan es miren ortofotografies del vol del 1945, a la zona de Puigberenguer es poden observar tres trets molt característics. Es tracta d’una zona plana, elevada i que ja en aquells anys era explotada com a pedrera; és una terrassa fluvial del Cardener.  

INDRETS. Situat als voltants del poblet del mateix nom, antigament pertanyia al terme d’Anya, fins a l’any 1966, en què va ser annexat a Artesa de Segre. Forma part de la Noguera i també del futur Parc Geològic i Miner de la Noguera.

INDRETS. Aquest indret es troba situat al Berguedà, a prop de l’antic poblet de Gréixer, dintre del terme de Bagà, molt proper també de Coll de Pal. Així, a l’extrem septentrional de la comarca del Berguedà, al sud de la Tossa d’Alp. Geològicament constitueix un indret enormement interessant, no gaire corrent per les nostres terres.

INDRETS. Quan s’observa la muntanya de Montserrat des de l’aire --o des d’internet a través d’algun dels múltiples visors que existeixen-- sobta veure-hi dibuixades línies, orientades majoritàriament NNE-SSO, que travessen el massís de dalt a baix. Mirant amb deteniment se n’observen altres en direccions pràcticament E-O.