indrets

28/12/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Molt visible des de diferents indrets meridionals de la Catalunya Central, es troba situat a l’actual comarca d’Anoia; tot i que en realitat s’ubica a l’Alta Segarra, a la part més septentrional del terme municipal de Sant Pere Sallavinera.
25/11/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
​Al final del carrer Talamanca de Navarcles comença una pista que en un curt passeig té gran interès geològic i paisatgístic, amb bones vistes sobre Sant Benet de Bages i el Llobregat.
29/10/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat a la comarca del Moianès, però fora del Geoparc de la Catalunya Central, el salt de la Tosca pertany al municipi de Castellcir, tot i que es situa a l’enclavament de Marfà, entre els termes municipals de Castellterçol i Moià. Tot i això, és molt proper a l’esmentat Geoparc de la Catalunya Central, a menys d’un quilòmetre.
27/09/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Un passeig per la rodalia d’Artés, per un itinerari senyalitzat i amb plafons informatius, ens permet veure unes roques de conglomerat peculiars, d’un color gris fosc molt diferent del roig intens característic dels terrenys on es troben. Són el resultat de la consolidació de graves, una barreja de petits còdols i sorra units per un ciment calcari natural.
18/08/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
A cavall de les comarques del Berguedà i del Bages, la balma de les Pastorelles és un interessant paratge en la divisòria dels termes de Santa Maria de Merlès i de Sant Feliu Sasserra (tot i que als mapes apareix a tres indrets diferents, es situa pròpiament, segons les nostres dades de camp, al terme de Santa Maria de Merlès, però es troba a tocar, molt a tocar, del terme de Sant Feliu Sasserra).
25/06/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart/Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Quan els habitants del Bages volem anar a muntanya solem viatjar cap al nord. No pensem que al sud tenim una zona muntanyosa de gran interès com és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i hi hauríem d’anar més sovint.
18/05/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquest paratge es troba situat a l’Anoia, però molt a prop del Bages i del Geoparc de la Catalunya Central, a cavall dels termes municipals d'Òdena i de Castellolí. Tot i així, l’accés més senzill, cal fer-lo des de Maians, nucli de Castellfollit del boix.
18/03/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat al Berguedà, al terme municipal de Gisclareny, forma part del Parc Natural del Cadí–Moixeró. En conseqüència, la Dou del Bastareny es troba plenament ubicada dintre del Sistema Pirinenc, concretament dintre del Mantell del Pedraforca, que alhora es també un dels mantells més joves.
19/02/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
L’any 2016 un escalador que s’enfilava per una balma prop de les Brucardes es va adonar que a la roca hi havia unes pintures poc perceptibles. Ho va fer saber als Agents Rurals, que van comunicar la troballa al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat.
29/01/2021
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al Solsonès, molt a prop de l’extrem septentrional, a tocar de l’Alt Urgell i al Nord de Sant Llorenç de Morunys, dintre del terme municipal de la Coma i la Pedra, a la vall de Lord, les fonts són molt properes a la Coma i com tota la vall, formen part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.
24/12/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Aquest és un indret on la riera de la Golarda circula per un terreny rocós on ha excavat diversos gorgs. Encara que no tinguem intenció de remullar-nos, val la pena fer-hi una visita, tenint en compte que l’accés és molt fàcil seguint la carretera de la Coma, que comença passat el pont abans d’entrar a Monistrol venint de Calders.
20/11/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Estan situades a la comarca del Solsonès, prop de l'extrem occidental, a tocar de l'Alt Urgell, es localitza a ponent de Cambrils, dintre del terme municipal d'Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.
16/10/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Passant per l’Eix Transversal a les envistes d’Artés, criden l’atenció un seguit de cingles de color vermell intens que hi ha a l’altre costat de la Gavarresa.
14/06/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
La vall de Madrona, al municipi de Pinell del Solsonès, a ponent de Solsona, és poc coneguda. És una vall oberta cap a ponent, cap al Segre i cap a l’Alt Urgell, drenada pe la riera de Madrona i la de la Maçana, que ajunten les aigües més avall de Sant Pere de Madrona, per portar-les cap al Segre.
15/05/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Cal dir que l’anomenat pont de Cabrianes és força lluny d’aquesta població, a uns 3,5 km riu avall, on el Llobregat passa pel congost d’Olzinelles. És un punt molt estratègic per l’estretor del riu i la solidesa de la roca, perfecta per edificar-hi un pont. De fet n’hi han hagut diversos en el decurs de la història, per assegurar el pas del Camí Ral de Manresa a Vic.
21/04/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Es troba situat al Solsonès, prop de l’extrem septentrional. Es localitza al Nord de Canalda, dintre del terme d’Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.
27/03/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Tradicionalment s’anomenava guixera el terreny on s’extreia la pedra de guix i alhora el forn on es coïa, que era sempre a poca distància, com passa a l’indret que comentem avui.
13/03/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
És a l’extrem septentrional i alhora oriental del terme solsonenc de Navès, al costat de riu d’Aigua d’Ora, que una mica mes amunt es denomina de l’Aigua de Llinars, però que en entrar al terme de Navès canvia el nom, que ja no perdrà fins a l’aiguabarreig amb el Cardener, molt prop de Cardona i de Sorba.
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart i Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central)
Encara que sembli estrany, algunes vegades els rius poden canviar sobtadament el seu recorregut, com va passar en un tram del Calders en uns temps geològicament molt recents, i podem veure en el paisatge els efectes d’aquell esdeveniment.
13/12/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló / Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
En aquesta ocasió, no ens referirem a un indret purament geològic, sinó a un lloc on han estat explotats en el passat els materials geològics i que posteriorment ha estat convertit en un centre geoturístic, malgrat que en aquests moments estigui tancat per problemes geològics que esperem ben aviat quedin superats.
15/11/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al Bages hi ha diverses surgències d’aigua salada, algunes de les quals són conseqüència de l’activitat minera i altres que no hi tenen cap relació, com la del torrent salat de l’Abadal, d’origen totalment natural i coneguda des de fa segles.
05/10/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Els miradors són llocs elevats des dels quals es pot fer una bona observació de diferents indrets alhora. A molts dels Geoparcs i dels Parcs Geològics hi ha llocs que tenen de la categoria de miradors. En aquesta ocasió, ens centrarem en els situats al Port de Compte. I ho farem amb el més meridional, situat al costat del repetidor, a la carretera de Coll de Jou al Port de Comte.
13/09/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Es consideren materials geològics tots els que constitueixen el nostre planeta, entre ells l’aigua, la neu i el glaç, i la seva explotació es pot considerar una forma particular de mineria de la qual ara parlarem.
29/07/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Aquest indret, geològicament molt espectacular, es troba situat al terme municipal de la Pobla de Claramunt (Anoia). Concretament, es localitza lleugerament al Nord del poble, a tocar del riu Anoia i de la via dels ferrocarrils, en el seu sentit cap a Igualada.
14/06/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
A prop de Manresa, el Llobregat travessa uns paratges despoblats on hi ha el magnífic indret anomenat els Tres Salts, on el cabal de riu es divideix en tres saltants, l’un al costat de l’altre.
10/05/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
És un conjunt de relleus espectaculars situat al bell mig de la Nou de Berguedà. A l’altre cantó de la muntanya de Sobrepuny, els relleus continuen pel terme de Castell de l’Areny.
12/04/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Els darrers moviments de formació del Pirineu van plegar en alguns llocs de la Catalunya Central les roques sedimentàries originades milions d’anys abans; un dels plecs formats passava per l’actual Santa Maria d’Oló i era del tipus "anticlinal", o sigui, més aixecat del centre que de les vores.
21/03/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló / Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Situat al Solsonès, dins del municipi de Lladurs, a l’entitat disseminada de Montpol i molt a prop del pont del Clop, forma part del Projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès, impulsat en part pel Consell Comarcal. A la confluència de dos riuets, que en conjunt son tributaris del Segre, per una banda, des del Nord (i en part del NNW) baixa el riu Fred i per l’altra, des del NNE arriba la riera de Canalda. A partir d’aquí, la conjunció dels dos riuets dona lloc a la ribera Salada, que tributa al Segre a Bassella.
14/02/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep Girabal Guitart / Josep M. Mata-Perelló / Ferran Climent Costa (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central)
Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu.
24/01/2019
Imatge il·lustrativa
per Josep M. Mata-Perelló/ Ferran Climent Costa/ Josep Girabal Guitart (Geoparc de la Catalunya Central)
Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada.
Pàgina 2 de 4